dijous, 21 de juny de 2012

Emili Teixidor: Descansa en pau

“Amb Teixidor perdem una mirada crítica, de les que més necessàries són en moments de desconcert com el present”
 
 
 
Ens ha deixat l’escriptor i pedagog Emili Teixidor, nascut a Roda de Ter el 22 de desembre del 1933. El nom d'Emili Teixidor és ja indestriable de Pa negre, la pel·lícula dirigida per Agustí Villaronga amb un incomparable èxit de crítica i de públic. Un dels grans mèrits de Villaronga ha estat posar imatges suggerents i fidels a l'univers literari de Teixidor, que l'escriptor va descabdellar des dels contes de Sic trànsit Glòria Swanson als anys 70 i la seva primera novel·la, Retrat d'un assassí d'ocells, fins a la que dóna títol a la pel·lícula Pa negre. Teixidor recrea el paisatge entre industrial i agrícola que va viure durant la postguerra a la seva població natal, Roda de Ter, i a tot Osona. És un cicle narratiu que evoca uns anys sòrdids sense dissimular-ne aquesta sordidesa, que era econòmica però també, i sobretot, moral. A través d'aquesta evocació veiem com els seus personatges, especialment els adolescents, descobreixen els misteris de la vida, la brutalitat i les meravelles, sovint tan confusament agermanades.

Però l'aportació de Teixidor no s'esgota amb això. Cal recordar-ne almenys dos vessants d'activitat més que, juntament amb l'anterior, vivia com una sola i única passió. D'una banda, la pedagogia. Fundador de l'escola Betània-Patmos, va dedicar moltes energies a la formació dels joves. És aquesta vocació la que li va despertar la del narrador: la necessitat que els més joves poguessin llegir, i ho fessin en la pròpia llengua, novel·les sobre el món actual, sobre la història del país, sobre els seus neguits i inquietuds. Una vocació que va dur-lo a ser un dels capdavanters de la literatura infantil i juvenil a partir dels anys seixanta. L'altra vessant és la de la divulgació literària i el foment de la lectura, que el va dur a realitzar un programa exemplar de televisió, Mil paraules, i a pronunciar nombroses conferències sobre la lectura, fins a ser-ne un referent reconegut unànimement.
 
Novel·lista, pedagog i apòstol de la lectura, amb Teixidor perdem una mirada crítica, de les que més necessàries són en moments de desconcert com el present.
 
Emili Teixidor i Viladecàs va néixer a Roda de Ter, Osona, el 22 de desembre del 1933. A finals dels anys 60 va començar la seva producció literària en el terreny de la literatura infantil i juvenil en llengua catalana i no és fins l'any 1979 quan escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu Sic trànsit Glòria Swanson, guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or de narrativa. L'any 1983 obté el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya amb la novel·la juvenil El príncep Alí.
 
Les seves obres es van traduir a diferents idiomes i va rebre nombroses distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992; el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil el 1995; el Premi Nacional del Ministeri de Cultura de literatura infantil i juvenil de l'any 1997 i el premi Sant Jordi de novel·la del 1999.
 
La seva novel·la, Pa negre, publicada el 2003, va obtenir els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura, i Maria Àngels Anglada. Recentment ha estat portada al cinema, ha guanyat 9 premis Goya i ha estat candidata per competir als Òscars.

dijous, 14 de juny de 2012

Gastó Comère



Dissabte a les 12.30h us esperem a l'Auditori de l'Escola de Música on retrem homenatge a en Gastó Comère, que fou alcalde republicà de la Garriga assassinat a l'inici de la Guerra civil per defensar els seus ideals de justícia, llibertat i igualtat que són els nostres.

dimarts, 5 de juny de 2012

10 de juny · DIA DE LA MEMÒRIA · Campanades d'homenatge a tots aquells que han estimat Catalunya.



El 10 de juny és l'aniversari de la mort del poeta Jacint Verdaguer (1845-1902), i aquesta és la data triada per celebrar el Dia de la Memòria.
A les 7 de la tarda cal que brandin totes les campanes. I si algú pregunta "Per qui sonen les campanes?", respondrem: "Per tots els passats que han estimat Catalunya".
Som fruit d'un passat i cal que tots hi siguem fidels. Volem homenatjar, doncs, els que ens han fet possible, a aquells que ens han deixat una paraula viva i una obra clara. A tots honor i glòria.

diumenge, 3 de juny de 2012

El mestre Josep Lluís Bausset s'ha mort

Tenia 101 any i deixa un camí d'activisme cultural i polític compromès amb la nació
Lluís Bausset rebent el Miquelet d'Honor el 2010

l mestre, activista i polític Josep Lluís Bausset s'ha mort avui a Alcúdia amb 101 any. La seva llarga trajectòria de compromís cívic amb la nació el va portar a rebre molts homenatges i reconeixements els últims anys de vida. Fou un amic inseparable de Joan Fuster, Vicent Ventura i Manuel Sanchis Guarner, i va contribuir a fundar el Partit Socialista del País Valencià, Acció Cultural del País Valencià i l'Agrupació Valencianista la Senyera, entre altres iniciatives.

Bausset va néixer el 1910 a Paiporta (Horta) i els primers anys de vida els va passar entre el poble natal i Alcúdia. Els anys vint del segle passat es llicencia en Farmàcia a Madrid, però poc temps després ja és reconegut com un ferm defensor de la llengua i apareix com a signant, el 1932, de les Normes de Castelló en representació de l'Agrupació Valencianista Escolar.

Poc després, a Alcúdia funda l'Agrupació Valencianista la Senyera amb una quinzena de membres dels quals ell era l'únic que demanava l'estaut d'autonomia per al País Valencià. La resta de membres demanaven directament la independència, influïts per les tendències d'Estat Català al Principat.

Després de la guerra dels tres anys, Bausset és depurat pel franquisme i passa un mes a la presó, a la vegada que queda inhabilitat per exercir de mestre, encara que ell continua fent classes clandestinament de Física i Química a València. Durant l'estada a València, coneix Joan Fuster, que el defineix com 'un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià', i es fan amics inseparables fins a la mort del de Sueca el 1992. A partir de la seva coneixença, Bausset participarà a les tertúlies més conegudes i animades del valencianisme.

Bausset també coneix i fa amistat amb Vicent Ventura, gràcies al qual comença a escriure articles al Levante, primer esporàdicament i, després, amb certa constància. L'últim article de Bausset a Levante és del febrer d'enguany i porta per títol '300 anys de País Valencià'.

El 1955 recupera, per oposicions, la seva plaça de mestre i l'exerceix a llocs com Tortosa, Xàtiva, Alberic, Alzira, Carlet i Carcaixent. A partir d'aquell moment, Bausset organitza tertúlies sobre política, llengua i cultura a Alcúdia. El 1974 participa en la fundació del PSPV, de la mà de Vicent Ventura. En aquell moment, el partit té una forta vinculació amb la defensa nacional del País Valencià i reivindica la unitat històrica i cultural dels Països Catalans.

El 1979 participa en la fundació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV). Contribueix en la celebració de les primeres edicions dels Premis Octubre i participa en el Primer Congrés d'Història del País Valencià i en les diverses campanyes del Secretariat per a l'Ensenyament de l'Idioma.

Premis i homenatges

La Universitat de València li va atorgar el premi Ventura al compromís cívic l'any 2000. També aquell any, la Fundació Lluís Carulla li va donar el premi d'actuació cívica i va rebre el Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet. La Fundació Ernest Lluch li va fer un reconeixement en nomenar-lo membre del seu comitè d'honor. L'Ajutmanet d'Alcúdia, poc temps després, li va dedicar un carrer amb el seu nom.

El 2010, quan Bausset fa 100 anys, moltes entitats aprofiten per retre-li homenatges. Un dels més destacats va ser el d'ACPV, que va celebrar una jornada a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb Eliseu Climent, president d'ACPV; Robert Martínez, batlle d'Alcúdia; i Jordi Pujol, ex-president de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres.

També l'homenatgen la Societat Coral el Micalet, amb el Miquelet d'Honor extraordinari, i Escola Valenciana, durant les Trobades d'Escola en Valencià.

dissabte, 2 de juny de 2012

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.