Vídeo sobre el documental que s'està preparant del General de l'Exèrcit Català, Josep Moragues, per R.CAT

Actes del 10 i 11 de Setembre per UNCat

Unitat Nacional Barcelonès Nord: ofrena floral a La Plana en homenatge als patriotes morts en combat, el matí de l'onze. http://uncat-badalona.blogspot.com/

10 de setembre
22'00h

Acte d'Homenatge, ofrena floral i parlament al monument a Josep Moragues situat a la Plaça Palau, entre el Passeig Nacional i l'Avinguda Icària, just darrera l'Escola de Nàutica del Pla de Palau.
24'00h de la nit

Acte d'Homenatge al Fossar de les Moreres en record dels patriotes que van deixar la vida defensant la ciutat de Barcelona de les tropes franco-espanyoles el 1714.

Dia 11 de setembre
8'00 h del matí

Trobada al monument a Rafael de Casanova per assistir a les ofrenes dels diferents partits i instal·lar la nostra parada a la Ronda de Sant Pere, on es podrà adquirir el nostre material oficial aixi com el darrer número de la revista Pàtria.

Convoquem als nostres militants i simpatitzants als actes convocats per Reagrupament

Unitat Nacional Catalana - 5 de setembre de l'any 2009.
http://www.unitat.cat/

Mor el patriota Antoni Turró

Nota redactada per Robert Surroca

Mor el 26 d'agost el patriota Antoni Turró, de 94 anys, veterà de les milícies d'Estat Català, milità després en el Front Nacional de Catalunya.

Antoni Turró (*Barcelona, 1915), des de ben jove, milità en el Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) i en Nosaltres Sols. Participà en el Sis d'Octubre del 1934, dins dels escamots de Nosaltres Sols i, detingut, aconseguí de fugir. En el Dinou de Juliol del 1936 participà en l'assalt a la caserna revoltada de les Drassanes i, arran d'això, s'allistà, com d'altres membres de Nosaltres Sols!, a les milícies d'Estat Català. Com a milicià participà en l'expedició que provà infructuosament d'alliberar Mallorca (en mans dels facciosos des del 18 de juliol). Lluità després en el Front d'Aragó i en la Batalla d'Ebre, on fou ferit. Després del febrer del 1939 passà pels camps de refugiats i, després de l'ocupació del juny del 1940, va participar en les tasques de resistència de la "xarxa Alibi-Maurice" i, des de 1942, en el Front Nacional de Catalunya (FNC). Als 50 anys, el 1965, tornà a Catalunya. El 1989, sempre militant del FNC, formà part de les llistes de Catalunya Lliure en les eleccions europees.

Cal destacar també les seves contribucions en la preservació i estudi del paper moneda en llengua catalana que s'edità durant la guerra del 36, esforç que el va portar a contribuir a la fundació de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics.