Tal dia com avui de l'any 1131, fa 886 anys, moria a Barcelona el comte Ramon Berenguer III. Comte independent de Barcelona, Girona i Osona –el nucli territorial del futur Principat–, durant el seu mandat va incorporar als seus dominis els comtats de Besalú i de la Cerdanya. D'aquesta forma la casa comtal barcelonina passava a dominar de forma directa les tres quartes parts del territori de la Catalunya Vella. La resta –els comtats del Rosselló, Empúries, l’Urgell, els Pallars i la Ribagorça– conservaven la seva independència però es mantenien en l'òrbita política, econòmica i militar de Barcelona. Amb Ramon Berenguer III s'havia fet el pas definitiu.
Les famílies comtals catalanes estaven unides per llaços de parentesc. Un mateix origen que tenia la seva arrel en Berà i Romil·la –una parella d'occitans que van ser els primers comtes francs de Barcelona (801)–. Avantpassats directes de Ramon Berenguer III i de la resta de comtes catalans independents, van rebre el títol –pel poder central– de marquesos de Gòtia, una extensa regió de l'imperi franc que cobria la costa entre Nimes i Barcelona: el país de l'antiga nació nord-ibèrica –un triangle amb vèrtex a Nimes, València i Saragossa–. Els descendents de Berà i Romil·la convertirien el càrrec en hereditari i establirien una intensa xarxa familiar liderada per Barcelona.
Comtat de Barcelona, marquesat de Gòtia.
Ramon Berenguer III i la societat lletrada de la seva època eren molt conscients de la unitat cultural de l'antiga nació nord-ibèrica, el substrat, clarament diferenciada de les cultures peninsulars i continentals. Es va casar amb l’hereva del Cid –que dominava, a títol personal, la meitat nord de l'actual País Valencià–, amb el clar propòsit d'incorporar-lo al Casal de Barcelona. La invasió almoràvit i la mort del sogre ho van impedir. Llavors va fixar la mirada al nord i al mar. Es va casar amb la sobirana de Provença:. l'inici de l'expansió catalana a Occitània. I va dirigir diverses expedicions a les Illes: l'origen remot de la expansió catalana a la Mediterrània.
Les famílies comtals catalanes estaven unides per llaços de parentesc. Un mateix origen que tenia la seva arrel en Berà i Romil·la –una parella d'occitans que van ser els primers comtes francs de Barcelona (801)–. Avantpassats directes de Ramon Berenguer III i de la resta de comtes catalans independents, van rebre el títol –pel poder central– de marquesos de Gòtia, una extensa regió de l'imperi franc que cobria la costa entre Nimes i Barcelona: el país de l'antiga nació nord-ibèrica –un triangle amb vèrtex a Nimes, València i Saragossa–. Els descendents de Berà i Romil·la convertirien el càrrec en hereditari i establirien una intensa xarxa familiar liderada per Barcelona.
Comtat de Barcelona, marquesat de Gòtia.
Ramon Berenguer III i la societat lletrada de la seva època eren molt conscients de la unitat cultural de l'antiga nació nord-ibèrica, el substrat, clarament diferenciada de les cultures peninsulars i continentals. Es va casar amb l’hereva del Cid –que dominava, a títol personal, la meitat nord de l'actual País Valencià–, amb el clar propòsit d'incorporar-lo al Casal de Barcelona. La invasió almoràvit i la mort del sogre ho van impedir. Llavors va fixar la mirada al nord i al mar. Es va casar amb la sobirana de Provença:. l'inici de l'expansió catalana a Occitània. I va dirigir diverses expedicions a les Illes: l'origen remot de la expansió catalana a la Mediterrània.
Article d'ElNacional.Cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada