Joan Batiste Basset i Ramos (
Alboraia,
1654 -
Segovia >
1725). Militar que va encapçalar la revolta valenciana contra
Felip V al front dels
maulets.
Nascut en el si d'una família d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era
fuster,
escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperança Ramos.
Fou un militar professional de l'exèrcit austríac de
l'Arxiduc Carles i formava part de la flota angloholandesa que envià el pretendent austríac per a prendre possessió com a rei a Madrid el
1704. Després de prendre la vila de
Gibraltar i
bombardejar Alacant[1], desembarcaren a la ciutat de
Dénia el
17 d'agost del
1705. Allí restà Basset com a General de les forces austriacistes que, en poques setmanes, arribaren a la ciutat de
València, on proclamaren rei a
Carles d'Àustria. El febrer del
1706 organitzà la defensa de
Xàtiva que
rebutjà victoriosament les tropes borbòniques.
Va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de
Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comerç amb
Holanda i
Anglaterra. Així esdevingué cap dels
maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels «
botiflers», nobles i partidaris del borbó Felip.
El fet d'haver promès als llauradors valencians (maulets) l'exempció de càrregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles. Arran de
la derrota d'Almansa (
25 d'abril del
1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i només pogué reunir-les per la defensa de la ciutat de
Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat
l'11 de setembre del 1714.
Deu dies després de la capitulació de
Barcelona, una vintena de caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians
Joan Batiste Basset i Ramos,
Josep Bellver,
Sebastià Dalmau,
Josep Torres i Eiximeno, i
Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del
duc de Berwick -conqueridor de
Barcelona- que no hi hauria repressió contra els resistents en el setge de la ciutat. Empresonat pels borbons, van ser traslladats a
Alacant[2] i des d'ací, en el cas de Basset a diverses presons com Ondarribia i Segòvia.
Anys després, el
tractat de pau de
1725 entre
Espanya i
Àustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambdós bàndols en la
guerra de Successió. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la presó de
Segòvia contràriament als seus companys que sí que ho feren i pogueren arribar fins a
Viena [3].
[
edita] Referències
↑ Joaquim Escrig,
Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies↑ La narració dels fets a càrrec de Saint-Simon↑ Les darreres investigacions sobre la seva etapa final contradiuen l'afirmació en la que es donava per segura la presència del general maulet a la cort austriacista a
Viena una vegada finalitzada la
guerra de Successió. El descobriment d'una carta, enviada des de
Segòvia al secretari d'estat de
Felip V,
Juan Orndain, ha canviat totes les teories sobre el final de Basset.
[
edita] Enllaços externs
Dossier sobre Basset, de Jordi Querol.
Obtingut de «
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos»