nascut a Figueres
(Alt Empordà) el 1892
mort a Lima (Perú) el 22 de gener de 1985
De ben jove milità a les joventuts de la Unió Federal
Nacionalista Republicana. Es trasllada a Barcelona i, quan és cridat a quintes,
emigra a l'Argentina per tal de no fer el servei militar espanyol.
Tot just desembarcat s'incorpora al Casal Català de Buenos
Aires que, amb el temps, arribaria a presidir. Pren part en la fundació, el
1916, de la Comissió Delegada de l'Associació Protectora de l'Ensenyança
Catalana. Participa en l'Associació Catalana de Socors Mutuals "Monte Pio
de Montserrat", de la qual va ser-ne secretari. En intentar reconduir
l'entitat cap a posicions catalanistes,
ell i altres companys van ser-ne exclosos. Posteriorment, el mateix grup i, a
redós del Casal Català, organitzen la "Germanor Mutualista"
Funda i presideix, l'any 1922, el Comitè LLibertat, una
federació d'entitats defensores dels drets
de Catalunya que es va estendre a diversos països americans. La de
Buenos Aires tingué una gran activitat de denúncia de la dictadura del general
espanyol Primo de Rivera.
Quan el periple de Macià per Amèrica després dels fets de
Prat de Molló, Seras el feu entrar clandestinament de l'Uruguai a l'Argentina
travessant en una fràgil barca l'immens riu de la Plata. Quan en Macià és
expulsat, repeteix l'operació.
Col·labora a les publicacions catalanes de l'Argentina
"Ressorgiment", "Catalonia" i "Nación Catalana".
D'aquesta darrera en seria director i, sempre, el seu puntal. Va representar a
Buenos Aires la revista "Germanor" de Santiago de Xile.
Durant la guerra del 1936-39, el Comitè Llibertat treballà
intensament per la causa de Catalunya, Feren actes de suport a la Generalitat
republicana. Varen recol·lectar diners, queviures i roba per ajudar els
combatents. Les aportacions personals d'en Pere Seras desestabilitzaren, fins i
tot, la seva economia familiar, doncs va posar per davant de tot l'ajut a la
Catalunya en guerra.
L'any 1940 participa destacadament en la creació de la
Comunitat Catalana de la República Argentina, de suport al Consell Nacional
Català de Londres. Moviment -el de les comunitats catalanes- que es proposava
la defensa, supervivència i recobrament de la catalanitat des de l'exterior.
La Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi com a
reconeixement de la seva tasca ininterrompuda, de més de 70 anys, a favor de
Catalunya. La seva vila nadiua el va honorar dedicant-li un carrer.
Pere Seras, no tan sols va mantenir la catalanitat durant
tota la seva vida, sinó que la va transmetre als fills -Nuri, Fivaller,
Manelic, Guifré i Mireia- que tingué amb Concepció Lleonart, nascuda a
l'Argentina de pare català i mare santanderina, que sempre va estar frec a frec
amb ell en les lluites que va dur a terme. Els fills van crear a Buenos Aires
el Grup Joventut Catalana. En Fivaller és, avui, l'ànima de l'Obra Cultural
Catalana.
Com molt bé deia el lema d'un Casal d'Amèrica: "Tenim la Pàtria lluny
dels ulls i prop del cor". Nosaltres que la tenim a tocar prenguem exemple
d'en Pere Seras i la seva família, en l'esforç i la brega de casa dia. Sense
febleses, sense renúncies.
Robert Surroca i
Tallaferro.
Països Catalans , març
de 2001
Per més informació: "Catalans d'Amèrica per la
independència" Victor Castells, Ed. Pòrtic, 1986. "Macià, la seva
actuació a l'estranger" Ramon Fabregat, Edicions Catalanes de Mèxic, 1952.
"Pere Seras Isern" J. Garriga i Blanca Lorenzo, Ed. Obra Cultural
Catalana de Buenos Aires. 2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada