divendres, 31 d’agost del 2018

Actes d'homenatge del 10 i 11 de setembre

Anirem actualitzant aquesta entrada segons rebem els vostres actes via facebook o gmail. Recordeu que en aquest llistat només hi ha els actes d'homenatge

10 DE SETEMBRE - Barcelona

Marxa de torxes a 2/4 de 7 de la tarda organitza Vibrant i ANC Barcelona

 A partir de les 7 de la tarda al Fossar de les Moreres. organitza Memorial 1714 

  • Inauguració del Punt d’Informació del Fossar de les Moreres amb la voluntat que serveixi per donar a conèixer què representa el Fossar de les Moreres de Barcelona en el context de la Guerra de Successió a les Corones Catalano-Aragonesa i Castellana. En aquest nou espai hi trobareu llibres, fulletons informatius i d’altres elements que ens ajudin a seguir el que proposa la Resolució 80/II del Parlament de Catalunya aprovada el 22 de maig de 1986 on es demanava que al Fossar de les Moreres havia d’haver-hi informació dels fets que succeïren en aquell període històric.
  • Inici de la Vetlla de l’Onze de setembre de 2018. Presenta l’acte i introdueix
    els participants Joan Llacuna de la Junta del Memorial 1714.
    Benvinguda a la Flama de la Llibertat que membres del Memorial han recollit a
    Cardona i s’encén el gresol que cremarà fins a l’endemà a la seu del Memorial 1714.
  • Manifest de l’any 2018 del Memorial 1714 que llegirà el seu president.
  • Intervenció de l’Associació Catalana pels Drets Civils.
  • L’u d’octubre de 2017 una visió històrica i actual. Parlament del catedràtic d’història
    Francesc Xavier Hernández Cardona.
  • Salutació i crida. Parlament d’Elisenda Paluzié, presidenta de l’Assemblea Nacional
    Catalana.
  • Cantaires de Terrassa sota la direcció de Joan Manau.
    Va pensiero, La Santa Espina, Els Segadors. 
  • Cloenda de l’acte.
 L’Espai Museu del Memorial i el Punt d’informació del Fossar de les Moreres restaran oberts fins a les 12 de la nit.
Tindrem el punt de llibre editat enguany “Dèiem que per vèncer faríem servir urnes i paperetes....”. Pels qui no el tingueu, podeu trobar també el que vam editar l’any passat “Escola Nova, Poble Lliure”. A través de l’adquisició d’un i altre, així com de revistes,
records i cintes amb el nostre logo, podreu mostrar la vostra solidaritat econòmica amb el Memorial 1714.



10 DE SETEMBRE - Cardona
A les 10 del matí

A l’Ajuntament:
El Memorial 1714 representat pel seu president, Jordi Miravet, i els membres de la Junta de l’entitat, Olga Amargant, Mercè Torres, Antoni Ayala i Llum Ferrero, reben La Flama de la Resistència Catalana de Cardona. En fa el lliurament l’Il·lustríssim Sr. Ferran Estruch, alcalde de Cardona, en presència de tot el consistori. Aquesta flama es guarda sempre encesa a l’Ajuntament, i aquest dia es porta al Fossar de les Moreres de Barcelona on es mantindrà encesa fins a tancar els actes del dia Onze de setembre.
A la plaça:
- El Memorial 1714 fa ofrena d’una corona de llorer en el monument als màrtirs de 1714 i el seu president llegeix el manifest de l’entitat d’enguany.
- Parlament de l’Il·lustríssim alcalde de Cardona.
Al Castell:
- Acte de reconeixement als defensors de Cardona al Baluard de Sant Llorenç. Lectura per part d’Eulàlia Santasusagna Duran, alumna de l’Institut Sant Ramon de Cardona, d’un fragment del discurs “Als Cardonins” de l’any 1914, del Dr. Leonci Solé i March. Acaba l’acte amb la interpretació d’Els Segadors per part de la Banda Municipal de Cardona.


11 DE SETEMBRE - Barcelona

9:00 h Obertura del Punt d’Informació del Fossar de les Moreres i de l’Espai Museu del Memorial 1714 que restarà obert fins a les 14 h, que tancarem per anar a la manifestació convocada a Barcelona.

Ofrenes florals de diverses entitats durant tot el matí

10:00 h A LA PLAÇA DE SANT JAUME. Desena Desfilada dels Miquelets de Catalunya. Desfilada de la Coronela de Barcelona. El Memorial 1714 participarà en el seguici amb la seva Bandera de Santa Eulàlia processional portada per membres de l’ANC de Molins de Rei.


10:00 h A LA BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR. Promoguda per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, missa que se celebrarà en sufragi i acció de gràcies pels defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.







 

dimecres, 29 d’agost del 2018

Des de Mallorca: Mor Mateu Joan Florit

Mateu Joan Florit, director i editor de 'L'Estel de Mallorca'. Era un defensor de la llengua catalana, la identitat nacional i les llibertats democràtiques



Mateu Joan i Florit va néixer a Sant Joan, va viure pràcticament tota la seva vida a s'Arenal, on va desenvolupar la seva vida professional en diferents hotels en els anys 70, realitzant tasques de sindicalista.

Defensor de la llengua catalana, la identitat nacional i les llibertats democràtiques per poder arribar a crear una consciència de poble, Florit va ser l'encarregat de dirigir aquesta publicació quinzenal 'S'Arenal de Mallorca', que es va crear l'any 1981.

Florit es va posar al capdavant de la revista des de l'inici i el 1993 se'n va canviar el nom a 'L'Estel de Mallorca'. La publicació tenia un tiratge de 3.000 exemplars de 20 pàgines, que recollien la informació de la zona de l'Arenal i tenia un gran arrelament entre la població turística, l'Estel es va fer famosa per sotmetre als seus entrevistats, incloent a figures polítiques de primer nivell, a la pregunta «Viuríem Millor sent independents d'Espanya?», però l'any 1992 els varen retirar les subvencions del Govern balear, la qual cosa va suposar una reducció del tiratge.

Actualment s'editen 5.000 exemplars d'aquesta publicació, que arriba a tots els Països Catalans. L'any 2011, el govern del PP va emprendre accions legals contra la revista per un presumpte delicte d'injúries contra el president José Ramón Bauzá.

Descansa en pau

dilluns, 27 d’agost del 2018

En record de Batista i Roca

Avui fa 40 anys que ens va deixar Josep Maria Batista i Roca


Josep Maria Batista i Roca (Barcelona, 23 juny 1895 – Barcelona, 27 agost 1978)
Historiador, etnòleg i polític.

És considerat un dels fundadors de l’antropologia de base científica a Catalunya.
Nasqué al Barri de la Ribera de Barcelona. Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou el 1917, un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia. Publicà un catàleg de les obres lul•lianes d’Oxford (1915-1916) i començà les seves recerques sobre la situació dels exiliats catalans a Anglaterra i Occitània durant el segle XIX. Allí el va sorprendre la Primera Guerra Mundial i va estar un temps a Dublín, on fou influït pel moviment nacionalista irlandès.

Fou un dels introductors de l’escoltisme als Països Catalans, juntament amb el doctor Pere Gabarró i Garcia, i el 1927 fundà (i després impulsà amb Mn. Antoni Batlle) l’organització dels Minyons de Muntanya, de la qual fou cap escolta nacional fins al 1959. També fou un dels fundadors de la revista Excursionisme.

Quan Francesc Macià proclamà la República Catalana el 14 d’abril de 1931, va crear amb Pere Màrtir Rossell i Vilar i amb Miquel Baltà i Botta la Guàrdia Cívica entorn del President, per defensar la República Catalana acabada de constituir, i que amb el temps hauria d’esdevenir la Guàrdia Nacional de Catalunya. Poc després va crear l’agrupació de força patriòtica Palestra. Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, Batista i Roca va donar suport a la proclamació del president Lluís Companys. Més tard, el 23 de juny de 1938, faria gestions a Londres com a delegat de la Generalitat de Catalunya amb Nicolau Maria Rubió i Tudurí per tal d’aconseguir signar un armistici que aïllés Catalunya d’una Espanya que veia ja en mans de Franco.

El 1939 es va exiliar a Anglaterra, on fou professor d’història al Trinity College de la Universitat de Cambridge. Hi va promoure la formació d’una escola d’investigadors anglesos sobre temes catalans i fou un dels promotors de l’Anglo-Catalan Society. Profundament nacionalista, el 1940 fou secretari del Consell Nacional de Catalunya a Londres de Carles Pi i Sunyer, representà el Pen Club català, defensà els drets de Catalunya a la UNESCO i a altres instàncies internacionals, i fou el principal promotor del Consell Nacional Català, sorgit de la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic el 1953, juntament amb Gaspar Alcoverro, Joan Ballester i Canals, Carles Muñoz Espinalt i Joan Lucas i Masjoan.

L’any 1976 tornà de l’exili i contribuí a la coneixença dels objectius del catalanisme en els àmbits internacionals i també fou un dels creadors i impulsors tant de la Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees com del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, entitat cultural sorgida el 1977 de la qual fou promotor juntament amb Enric Garriga Trullols i Joan Amorós, amb un intent de crear un moviment popular d’agermanament occitano-català, i participà el 1978 en la seva primera assemblea constituent com a president.

La seva biblioteca personal es pot consultar a la Biblioteca de Catalunya. Aquest donatiu comprèn uns 1.400 documents sobre història de Catalunya i història en general.
El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda i escrita per Josep M. Batista i Roca, documents diversos, documents d’institucions polítiques i culturals i escrits d’ell de l’època del seu exili.


dimecres, 15 d’agost del 2018

80 anys de la mort de Vicenç Ballester

Vicenç Albert Ballester i Camps fou un militant nacionalista català, considerat el dissenyador i difusor de la bandera estelada


(Barcelona, 18 de setembre de 1872 - El Masnou, 15 d'agost de 1938)


Era fill de Vicenç Ballester, veí de Calaf (Segarra) i de Cristina Camps, veïna de Lleida, on la família tenia terres i molins fariners. Des de jove es vinculà a la vila del Masnou, primer per motius laborals i posteriorment per lligams familiars. Inicià els seus estudis per a fer la carrera de Marina i l'any 1890, als divuit anys, ja feia pràctiques a la marina de vela del Masnou. Al cap de quatre anys, el 1894, va obtenir el certificat de pilot mercant, amb la qual cosa podia navegar com a capità. Tot i així, la seva carrera a la marina mercant es truncà per motius de salut, sembla que degut a problemes ossis en un dels seus genolls. Això no impedeix, però, que l'any 1898, quan es declara la independència cubana, Ballester es trobi en aquesta illa del Carib. En tornar al Masnou començà a treballar en una empresa de la qual també era soci i que es dedicava a la comercialització del gas acetilè, utilitzat a l'època per a la il·luminació dels carrers.

Un cop establert de forma més estable al Masnou començà a participar en activitats polítiques del catalanisme, sobretot a través de diverses publicacions catalanistes. El 1901 fou membre del Foment Autonomista Català i cap de La Reixa, i com a tal organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el 1903 fundà la revista La Tralla, on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'Associació Nacionalista Catalana. Col·laborà també al butlletí del CADCI i formà part d'Unió Catalanista. L'any 1915 participà en la fundació de l'Escola Mossèn Cinto, de la qual fou president aquell mateix any.

El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comitè Pro Catalunya, que volia donar difusió a l'esforç dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que donés suport la independència de Catalunya, seguint els postulats del president estatunidenc Woodrow Wilson, que defensava el dret a l'autodeterminació dels pobles. És en aquest comitè que Vincent Albert Ballester va crear la bandera estelada. Ballester fou un militant catalanista molt actiu i l'any 1923 va ser un dels participants (i posteriorment cronista) de la manifestació de l'onze de setembre, fortament reprimida amb càrregues de sabre, just un dia abans del cop d'estat del general Primo de Rivera. Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Català i Francesc Macià, tot i que fou crític amb la invasió des de Prats de Molló. Fou des del 1924 el darrer president d'Unió Catalanista, i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'ocupació franquista de Catalunya.


El gener de 2014, sota un dia plujós, s'inaugurà una plaça a Ciutat Vella de Barcelona amb el seu nom. En l'acte hi varen participar Joaquim Forn, avui a la presó, i Joaquim Torra, avui President de la Generalitat.


Jordi Portabella (ERC) i Quim Forn (CiU, en aquell moment)
    

.

.