Molins de Rei ha dedicat un espai al jove independentista de Burjassot assassinat el 1993 per espanyolistes. Hi ha assistit el conseller Carles Mundó.
Molins de Rei va aprovar a final d’abril de l’any passat de dedicar un espai de la vila a Guillem Agulló, el jove independentista de Burjassot (l’Horta) assassinat brutalment el 1993 per un grup espanyolista d’ideologia neonazi. Un any després, l’ajuntament ha organitzat un acte per avui 30 de juny, d’homenatge a Agulló que ha comptat amb la participació del conseller de Justícia, Carles Mundó, i del batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. És la primera vegada que en un acte d’homenatge a Agulló hi intervé un membre del govern de la Generalitat. L’espai dedicat al jove assassinat porta el nom de ‘Racó Guillem Agulló i Salvador’.
La iniciativa fou aprovada al ple de l’ajuntament arran d’una moció d’Esquerra Republicana, votada favorablement per PDECat, PSC, CUP i Molins Camina.
L’acte d’homenatge tindrà lloc el proper 6 de juliol del 2017 a les 19:00h al Fossar de les Moreres de Barcelona.
Aquest 2017 es compleix el centenari del naixement d’Heribert Barrera i Costa (1917-2011), polític que fou President del Parlament autonòmic de Catalunya del 1980 a 1984 i diputat a la mateixa cambra del 1980 al 1988. En honor de la seva inestimable tasca política i de lideratge, l’Associació Cultural VIBRANT i una comissió d’amics de l’Heribert creada expressament per aquest acte li organitza un homenatge.
A la localització triada per la celebració s’hi habilitaran cadires pels assistents i un faristol pels ponents. L’advocat i escriptor Quim Torra presentarà l’acte i donarà pas als diversos ponents en representació de VIBRANT.
La primera ponència serà a càrrec de la Sra. Montserrat Ponsa i Tarrés, periodista, escriptora i amiga del President Barrera, i tindrà com a temàtica la part més íntima i humana del personatge.
La segona ponència serà a càrrec de la Sra. Agnès Vendrell, del Dr. Oriol Domènec i Llavallol, cirurgià català, i Josep Fornas i Martínez, editor i polític, tots tres amics d’Heribert Barrera, els quals també explicaran la vessant més íntima del personatge.
La tercera ponència serà a càrrec del Sr. Salvador Alegret i Sanromà, químic de professió i deixeble d’Heribert Barrera, i tractarà dels aspectes més acadèmics de la vida del polític.
La quarta ponència serà a càrrec de Frederic J. Porta i Capdevila, secretari de VIBRANT, qui parlarà sobre la importància de models a seguir per la joventut.
Tancarà l’acte el Sr. Jaume Rodri i Febrer, escultor i ex-Diputat al Parlament de Catalunya, qui parlarà de l’escultura d’Heribert Barrera que ha creat i cedirà en mà al President del Memorial 1714, el Sr. Jordi Miravet i Sanç, per tal que hi sigui exposada.
Comptarem, àdhuc, amb música en directe oferta per la cantant Txell Sota i el guitarrista Armando Erenas. El pota Josepmiquel Servià llegirà, per acabar, un poema de Pere IV dedicat a l’homenatjat.
Durant la nit del 14 al 15 de juny ens va deixar en Pere Soler i Montoliu de Besalú.
Pere Soler, va viure exiliat arrel de les accions contràries al règim franquista. Van ser 10 anys a Escandinàvia: de 1959 a 1961 a Suècia i després, fins el 1969, a Finlàndia .
Al 1970 va entrar al col·lectiu de debat que es deia Seny Nou. Més endavant es va aproximar a Josep Pallach. En morir ell, va fundar el 1976 el partitDemocràcia Social Cristiana que més endavant s'incorporà a UDC on Pere Soler hi va militar durant 33 anys. En poc temps va ser conseller de l’ajuntament de Sants, compaginant la seva feina de director comercial en una empresa. Un cop finalitzada la legislatura, va preferir fer política dins del partit per ajudar i no anar a cap llista. Va ser durant molts anys conseller nacional i aproximadament 10 anys president de la Gent Gran d'Unió de tota la província de Girona. Al 2012, en el Consell Nacional de finals de novembre, hi ha una gran discussió amb en Duran i Lleida per la deriva unionista del partit i decideix dimitir.
Al 2013, amb militants de diferents organitzacions funda un partit que es defineix social-conservador i d'intenció post-independentista que es digué Front Nacional de Catalunya (no tingué res a veure amb l'històric FNC ja que actualment aquest es troba integrat dins d'ERC). El juny del 2014 aquest partit passa a dir-se Bloc Democràtic Nacional i Pere Soler esdevé President de l'organització.
Aquestes són les paraules d'un company seu de militància:
Company de lluita incansable i amb un amor profund per la seva terra , la seva gent i i la llibertat que no et deixava defallir davant de tants entrebancs. Un català dels de veritat que ja no veurà la llibertat de la seva Nació.Descansa en Pau. Jo i molts altres mantindrem la torxa de la catalanitat , que tu duies amb tant d'orgull, encesa. No et fallarem.
Tal dia com avui però de 1902 ens va deixar Jacint Verdaguer
Verdaguer a la balconada de can Cabanyes de Caldes d’Estrac als voltants de 1885.
És molt probable que fos Caldes d’Estrac (per a Verdaguer, sempre Caldetes) la primera localitat del Maresme que el nostre escriptor conegués.
La intensitat i la freqüència dels contactes de Verdaguer amb Caldes explica la quantitat de textos que s’hi situen o hi són escrits. El primer dels textos és la carta al seu cosí Salarich que documenta una de les primeres estades de Verdaguer a la vila.
D’ençà d’octubre de 1880 hi vivia un cosí germà seu, el metge Joaquim Salarich i Verdaguer, que, malalt d’asma, mirava de refer-hi la salut mentre exercia la seva professió als banys termals i escrivia uns Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (vulgo) Caldetas, llibre publicat el 1882. La seva mort s’escaigué també a Caldes el 1884.
La casa dels marquesos de Comillas a Caldetes es devia enllestir cap a mitjan gener de 1883. Obra de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, (pare d’Apel•les Mestres, un altre dels il•lustres estiuejants de la població).
Arran de les seves estades a Caldetes, Verdaguer emprèn excursions pels santuaris dels pobles de l’entorn. (Fragments extrets del llibre: Verdaguer i el Maresme. Manuel Llanas i Llorenç Soldevila. Documentalista: Bartomeu Roig. Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2002.
Oferim el poema Vora la mar, escrit per Jacint Verdaguer a Caldetes.
Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap a ponent declina me’n pujo a meditar. Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res; contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m’aixafa com un pes. Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts. Aixequí tants castells en eixes ribes que m’ha aterrat lo vent, amb ses torres i cúpules altives de vori, d’or i argent: poemes, ai!, que foren una estona joguina d’infantons, petxines que un instant surten de l’ona per retornar al fons; vaixells que amb veles i aparell s’ensorren en un matí de maig, illetes d’or que naixen i s’esborren del sol al primer raig; idees que m’acurcen l’existència duent-se’n ma escalfor, com rufagada que se’n du amb l’essència l’emmusteïda flor. A la vida o al cor quelcom li prenen les ones que se’n van; si no tinc res, les ones que ara vénen, dieu-me, què voldran? Amb les del mar o amb les del temps un dia tinc de rodar al fons; per què, per què, enganyosa poesia, m’ensenyes de fer mons? Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré amb estels?
A les 9.30. Sortida autocar: passeig de Santa Mònica, sortida del Metro L-3, línia verda, estació Drassanes. Concentració de cotxes particulars.
A les 10. Cementiri de Montjuïc. Ofrena floral a les tombes de personalitats , amb relació a Verdaguer: - Manuel de Pedrolo, escriptor, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes - Emili Vendrell, cantant - Josep Maria Batista i Roca, historiador i etnòleg - Doctor Robert, metge, alcalde de Barcelona, amic de Verdaguer - Apel•les Mestres, poeta i dibuixant, amic de Verdaguer
A les 12 del migdia:
A la tomba del poeta Jacint Verdaguer (Cementiri de Montjuïc, via Sant Joan, agrupació 9, núm. 1)
Presentació: Jaume Gala, filòleg i escriptor
-Ofrena floral de l’Ajuntament de Barcelona. Ofrena floral d’Indrets del Record - L’emigrant, interpretat per El Poble que canta
Commemoracions:
- Centenari del naixement de Josep Palau i Fabre - 75è aniversari del traspàs de Màrius Torres - Lectura de textos de Jacint Verdaguer - Parlament de Gerard Horta, professor d’Antropologia Social i escriptor
-Cloenda de l’acte
- El Poble que canta interpretarà els himnes: La Balanguera, La Muixeranga d’Algemesí i Els Segadors -Obsequi: cadascú rebrà l’opuscle Verdaguer, el borreu Serra i Miàs i l’amic Joan Segura. Recull de textos. - Dinar a Caldes d’Estrac Tarda: Visita al Museu Fundació Palau i a llocs de record verdaguerians
Import autocar i dinar: 40 € Autocar matí, anada i tornada del cementiri: 10 € Inscripcions: Indrets del Record, tel. 93 317 84 68 - indretsdelrecord@gmail.com