Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estelada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estelada. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de juliol del 2013

Vicenç Albert Ballester, dissenyador de l'estelada tindrà una plaça




El ple del districte de Ciutat Vella de Barcelona va aprovar ahir que es dediqui una plaça al creador de l'estelada, Vicenç Albert Ballester, situada entre el carrer del Comerç i el passeig de Lluís Companys, un espai conegut actualment amb el nom genèric de "placeta del Comerç". La moció va comptar amb els vots a favor de CiU, que presentava la proposta, ICV-EUiA i Unitat per Barcelona. El PP va criticar durament la decisió per interpretar que l'estelada havia estat l'emblema d'Estat català, una formació que va acusar de "nazi" i "amb actituds paramilitars".


Mostrant una sèrie de fotocòpies en què es veia una milícia de les Joventuts d'Estat Català de l'època de la República desfilant amb l'estelada, Villagrasa va interpretar que l'estelada és un símbol nazi. Davant d'aquesta comparativa, la regidora convergent Mercè Homs, que havia presentat la proposta, va respondre, visiblement contrariada: "Els únics feixistes que han existit aquí van voler aniquilar el nostre país, van voler silenciar la nostra llengua i van voler fer desaparèixer els nostres símbols. I tothom sap qui són."



Homs, que va acusar el PP de "manipular la història", va recordar també que l'Ajuntament de Barcelona ja havia valorat d'incloure Ballester en el nomenclàtor de la ciutat l'any 1938, però que l'entrada de les tropes franquistes el 1939 ho va estroncar.



El PSC també va votar en contra de la moció, argumentant que el lloc escollit pel consistori no era l'adient, i reivindicant que Pasqual Maragall ja havia recuperat la proposta de la República, sense que el projecte mai no s'acabés de materialitzar.



"Es corregeix l'anomalia"



Els promotors de la iniciativa, la Comissió 100 anys d'estelada, ressalten que Vicenç Albert Ballester "és, ara per ara, molt poc conegut en proporció a la popularitat de l'estelada", i sostenen que iniciatives com aquesta "corregeixen l'anomalia".



Vic (Osona) ja va aprovar el 2009 dedicar una plaça a Ballester, situada a l'Ateneu la Central , iniciativa que va ser seguida també per Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès).

dissabte, 5 de gener del 2013

Vicenç Albert Ballester i Camps


 
Un record a Vicenç A. Ballester, considerat dissenyador de la bandera estelada, un patriota molt oblidat que creà l'ensneya que avui tots onegem amb orgull, la quatribarrada amb estel. Sobre la seva figura i l'estelada trobareu molta informació al llibre L'origen de la bandera independentista.

 
Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872 - el Masnou Maresme, 1938) fou un actiu nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada. Havia treballat a la marina mercant com a pilot, però ho deixà i es dedicà a les activitats catalanistes. El 1901 fou membre del Foment Autonomista Català i cap de La Reixa, i com a tal organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el 1903 fundà la revista La Tralla, on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'Associació Nacionalista Catalana. Col·laborà també al butlletí del CADCI i formà part d'Unió Catalanista.
El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comitè Pro Catalunya, que volia donar difusió a l'esforç dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que donés suport la independència de Catalunya. Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Català i Francesc Macià, tot i que fou crític amb la invasió des de Prats de Molló. Fou des del 1924 el darrer president d'Unió Catalanista, i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'ocupació franquista de Catalunya.

La Tralla - Octubre de 1938, número dedicat al seu traspàs.


Dibuix de J. Altimira. Al centre hi trobem un retrat de Ballester i l'inscripció "Nasqué a Barcelona el 18 de setembre de 1872 i morí al Masnou el 15 d'agost del 1938





Imatge de balcons engalanats amb l'estelada i la bandera europea, en motiu de la Diada de Catalunya l'any 2012. Fotos: Reuters.

.

.