dijous, 27 d’agost del 2020

Josep Abril i Llinés: La Catalunya de fora




El Masnou (Maresme) 1879
Santiago de Xile 27 d'agost de 1929

La família  d'en Josep va traslladar-se a Sabadell on va treballar d'adroguer i durant sis anys va presidir el Foment Mercantil Sabadellenc.

Ingressà a la Lliga Regionalista. Es fa soci del Centre Català. Amb Manuel Folguera i Duran, que havia estat primer secretari de la Lliga (1877) Gabriel Casas, Joan Torres i altres, durant els fets de la Setmana Tràgica, proclamen la República Federal i Social a Sabadell. Posteriorment formen una comissió per entrevistar-se amb les forces del govern i revoltats, a fi d'aturar els estralls i les amenaces de bombardeig per part de l'artilleria de l'exèrcit. Participa en els fets de la Solidaritat Catalana, bergant perquè les forces econòmiques i les obreres s'incorporin al moviment.

Buscant nous camins marxa a Amèrica i després de viatjar per diversos països s'estableix a Santiago de Xile on obre un cafè-pastisseria. El 1916 es fa soci del Centre Català, també ingressa a Estat Català.

El 1923 funda el Comitè de Publicitat Catalana, junt amb Frederic Margarit i Josep Carbó, entitat de caire separatista, que sempre presidí. Aquest Comitè s'adhereix a Estat Català i recapten diners per la insurrecció armada que preparava Macià. Editen "Catalunya" que del 1926 al 1927 treu 34 números. Des d'aquesta publicació porten un fort combat contra la dictadura del general Primo de Rivera, honoren Rizal heroi filipí afusellat pels espanyols; defensen el lider rifeny Abd-el-Krim en la seva lluita per la independència del Marroc i contra  el colonialisme dels polítics i militars espanyols. Com que la dictadura havia rebut el beneplàcit del rei, el borbó Alfons XIII, adreçça un "Missatge al rei d'Espanya" atacant aquesta posició (1923).

Logotip del Comitè de Publicitat Catalana de Xile


Portada de la revista Catalunya número 25 d'abril de 1927

El 1925, fa una "Carta oberta a Francesc Cambó"  contra la participació catalana en la política espanyola. Degut a les pressions diplomàtiques de l'ambaixada espanyola prop del dictador xilè, Coronel Carlos Ibañez és veu obligat a deixat de publicar "Cataunya". Aleshores, en Josep Abril passa a col·laborar a "Nova Catalunya" de Montevideo que sortia amb el significatiu subtítol de "Periòdic d'acció del separatisme català a Sud-Amèrica". També va escriure a "Canigó" (1927) de Xile i a "Nación Catalana" (1923-1930) de Buenos Aires. En tots aquests escrits té un to molt combatiu de denúncia de l'opressió espanyola envers Catalunya. D'ell es deia que escrivia els articles amb metralladora.

El 1928 vincula el Comitè de Publicitat, al "Grup Separatista Avant" de Montevideo, que  es proclamaven partidaris de la lluita armada per aconseguir l'alliberament de Catalunya. Es separa d'Estat Català per desavinences polítiques amb Macià, l'Abril és partidari de la línea més radical de Daniel Cardona. Abril era intuïtiu, d'un dinamisme patriòtic i de ferma voluntat cosa que el portà a fortes polèmiques amb altres sectors dels separatistes.

 Obres
  •  Missatge al rei d'Espanya (1923)
  •  Carta oberta a Francesc Cambó (1925)
Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes
  • Queremos a Cataluña libre y soberana, no esclava de España (1924)
Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes
  •  El Provincialismo Español; la Mancomunidad catalana y su obra (1925)
Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes
  • La salvación de Cataluña está en su independencia
Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes
 
  • República a la española y a la catalana (1928) 
imatge cedida per Free Catalonia

Es va casar amb la xilena  Elisa Alavaria amb qui va tenir quatre fills. En morir va ser amortallat amb l'estelada.

dimecres, 19 d’agost del 2020

Josep Maria Murià i Romaní



Nat el 19 d'octubre de 1907 a Barcelona
Mort el 19 d'agost de 1999 a Guadalajara (Mèxic)

Josep Maria Murià és fill de Magí Murià i Torner i d'Anna Romaní i Sabater. Fou germà de la periodista Anna Murià i Romaní i pare de José María Murià Rouret. Des de ben aviat va tenir inquietuds literàries que plasmà a la premsa, tant de Barcelona com de comarques, pels volts dels anys trenta col·laborà a El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya

Milità a Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Català i, ja en plena guerra, a Estat Català.

Durant la guerra, en caure el Front d'Aragó, s'allistà voluntari a l'Exèrcit Popular on és anomenat milicià de cultura del seu batalló. Lluità a la batalla de l'Ebre on tanta joventut catalana hi va deixar la vida.

Passà la frontera, camí d'un llarg exili, el febrer de 1939. Degut a la seva condició de francmaçó i de felibre, pot evitar entrar als camps de concentració francesos. S'afincà a Montalban on, juntament amb en Marcel·lí Perelló , fan el Butlletí d'Estat Català, mecanografiat i que, del juny de 1939 fins al maig de 1940, va treure 46 números. D'allà es trasllada a Montpeller on, per raons de feina,  pot obtenir informació sobre els horaris i transports ferroviaris d'interès militar, que trametien als membres de la Resistència, que lluitaven contra l'ocupació alemanya.

L'abril de 1942 s'embarca cap a Mèxic on, en el Districte Federal, publica el butlletí d'Estat Català, de curta durada. L'any 1943, junt amb Artur Costa, treuen La Nación Catalana, feta en espanyol a fi i efecte de donar a conèixer el fet català als habitants d'Amèrica Llatina.

També forma part del grup editor d'Enllà, que duia el significatiu subtítol de Catalunya per la independència dels pobles i el socialisme. S'adhereix al moviment Comunitats Catalanes, que s'escampa arreu de les colònies de catalans que vivien en els diversos països americans.

S'afilia a la Unió dels Catalans Independentistes que funcionava a Santiago de Cuba. Des de la capital asteca ingressa al Front Nacional de Catalunya; el seu company Marcel·lí Perelló, en seria el delegat a Mèxic, El 1959, es trasllada a Guadalajara (Jalisco), tot just  arribat es fa soci del Centre Català, des d'on comença a treure un butlletí, que era el portantveu del Centre; però després es va transformar en el Butlletí d'Informació dels Països Catalans; que va durar 15 anys, en el curs del qual en van sortir 180 números; es feien trameses a l'interior, molt sovint interceptades per la policia espanyola.



Escrit, amb afegitsd'HN, per Robert Surroca i Tallaferro
l'abril del 2000 a Barcelona


Obres

Assaig
La revolució al camp de Catalunya (1937)
Revisión de la dramática neoclásica (1971)
Vivències d'un separatista (1985)

Poesia
L'espera, poemes (1942)
L'últim recull (1980)
Trajecte confús (1978)
Ramals del trajecte (1980)

Narracions i contes
Els dos puntals (1938) novel·la
Narraciones fugaces (1967), versió catalana del 1974
Cuentos de humor gris (1987) versió catalana del 1992
Cinc contes per a infants (1984)



Esquela apareguda a El Informador, diario independiente [Guadalajara (Mèxic)], 20-08-1999, pàg. 13-E

diumenge, 16 d’agost del 2020

La Centúria Rafael Casanova


Segell editat el 1936
A les primeries de la guerra civil, es van organitzar a Catalunya columnes de milicians per anar als fronts d’Aragó i Madrid. El capità Albertí Bayo, cap de l’Aeronàutica Naval a Barcelona, va convèncer la Generalitat de la conveniència de recuperar l’illa de Mallorca.

Capità Albertí Bayo. 1892 - 1967
Aleshores, Sant Boi va organitzar una centúria nacionalista, formada per membres d’ERC i Estat Català i comandada per Francesc Roig i Comas. Després d’una setmana d’instrucció al castell de Montjuïc, s’embarcaren al ‘Marqués de Comillas’. El 16 d’agost desembarcaren a Punta Àmer (Mallorca), sota un intens foc enemic. Foren bombardejats i lluitaren, cos a cos, contra la infanteria franquista. El 3 de setembre van haver de donar marxa enrere. Només hi va haver un mort. Els companys van enterrar Tomàs Cervera a una platja mallorquina...


Plànol, dibuixat per En Baldiri Déu, del lloc on van enterrar el santboià Tomàs Cervera
Alguns dels seus membres van ser:


 Francesc Capdevila i Font, 

1918 - 1937
nascut el 23 de febrer de 1918 a Sant Boi amb militància a ERC i corresponent a la Lleva de 1939. Es va presentar voluntari com a milicià a la Centúria Rafael Casanova i després de la incursió a Mallorca va ser enquadrat com a soldat de la 123 Brigada Mixta -d'ara en endavant BM- (27 Divisió), del XVIII Cos d'Èxèrcit.  Aquesta divisó va participar en l'ofensiva sobre Osca el juny de 1937 i sobretot estava nodrida de joves estrangers que van participar a les Olimpíades Populars. Capdevila va morir al front d'Aragó el 16 de juny de 1937 als 18 anys.

Jesús Castells Ridaura
1916 - 1936

Nat el primer de maig de 1916. El seu ofici era el de jornaler i paleta a la Constructora Santboiana. Va militar a Estat Català. Estava enquadrat a la Divisió Carles Marx que estava nodrida principalment per membres de la UGT i el PSUC. A l'agost de 1936 va participar en el desembarcament de Mallorca, Jesús Castells va presentar-se com a milicià voluntari a la Centúria Rafael Casanova. És enviat al front d'Aragó amb la seva Divisió original el 7 de setembre de 1936 i va morir en combat el 24 d'octubre de 1936 a l'ermita de Santa Quitèria (Tardienta, Osca).

Membres de la Divisió Carles Marx 

Tomàs Cervera i López
? - 1936

Nascut provablement a Els Serrans, País Valencià, va créixer al carrer Sant Pere número 9 de sant Boi i va treballar d'escrivent a Can Dubler. La seva militància política la va dedicar a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va enquadrar a la Divisió Carles Marx i es presentà com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Víctima d'un atac aeri va ser l'únic de la Centúria RC que va perdre la vida a Mallorca, el 2 de setembre de 1936. 

Milicians del desembarcament de Mallorca sota les ordres de Bayo. El tercer sosté una estelada.

Juan Manzanares Huerta
1914 - 1937
Fill de pares immigrants i família humil, Juan Manzanares estava plenament integrat a Catalunya. Treballava al mas de pagès i militava a Esquerra Republicana de Catalunya. Es presentà voluntari a la Centúria Rafael Casanova  més tard seria Caporal de la 124 BM (27 Divisió) de l'Exèrcit Popular de la República. Mort en combat al front nord d'Aragó entre el 23 i 25 de setembre de 1937.

Jaume Martí Campmany

1916 -1937
Nascut a Sant Boi el 28 de febrer de 1916 i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i el sindicat UGT. Es presenta voluntari a la Centúria Rafael Casanova i anirà al front d'Aragó com a soldat de la 124 Brigada Mixta (27 Divisió) de l'EPR on morirà al nord del front l'1 d'octubre de 1937.

Ramon Nin Sabé
1916 - 1937
Nat el 14 de setembre del 1916, treballa de pintor i milita a ERC, és cridat a la lleva 1937 i s'enquadra a la 124BM (27 Divisió de l'EPR) com a soldat ras. Es fa voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Mor en combat a la zona de Zuera (Saragossa) el 25 d'agost de 1937.

Josep Puig i Ventura

1914- 1935
Nascut a Sant Boi el 15 de desembre de 1914, treballava de rajoler i militava a ERC. S'enquadra a la Divisió Carles Marx, concretament a la columna 1er de maig. Es va presentar a com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Va entrar en combat en l'assalt a l'ermitade Santa Qutèria, a Osca, i va morir ferit el 24 d'octubre de 1936.

Pere Romagosa Petit

1911 - 1932
Nascut a Sant Boi el 28 de març de 1911, treballava d'escrivent i en el comerç. Militava a ERC i a la UGT. La seva lleva correspon a la del 1932 i entra a la Divisió Carles Marx, concretament a la columna 1er de maig.  Es va presentar a com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Quan va entrar en combat a Tardienta a Osca va ser atacat per un obús llançat per les forces franquistes. Degut a l'explosió perd la vida el 19/20 d'ocutbre de 1936.

Joaquim Torralba Beltran
1915 - ?
Nat a Sant Boi el 25 de novembre de 1915 i militant d'ERC. S'enquadra durant la lleva de 1936 a la BM 124 (27 Divisió) de l'EPR.  Es va presentar a com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Desapareix en combat.



Trobareu la fitxa d'altres membres de la Centúria Rafael Casanova i la d'altres brigadistes a la web del museu de Sant Boi
Aquesta entrada s'ha pogut editar gràcies a la informació trobada a la xarxa del museu de Sant Boi, l'associació Memòria de Mallorca i els llocs ja citats durant l'entrada.

diumenge, 9 d’agost del 2020

En memòria de l'Octavi Viladrosa i Josa

Article aparegut al diari Llibertat escrit per Agustí Barrera


Octavi Viladrosa i Josa  (Barcelona1922- París 2004). Nat al barri de Gràcia, de ben jove es vincula a l’Orfeó Gracienc. Allí coneixerà en Joaquim Casamitjana, president del Casal d’Estat Català del Districte VIIIè, farà  amistat amb Josep Planchart, el seu  inseparable amic de joventut, amb el qual militarà primer a Estat Català (EC) i, després de l’ocupació de Catalunya, al Front Nacional de Catalunya (FNC).

Quan esclata la guerra, té catorze anys, diu que en té dos més i s’afilia al Casal d’Estat Català de Gràcia. Després del Congrés de maig del 1936 les, JEREC s’havien separat de l’Esquerra Republicana (ERC) i havien reconstruït Estat Català.

Treballa com a tipògraf, de dependent de perfumeria a la casa Vicenç Ferrer i com a recepcionista d’hotel. Durant la guerra s’inscriu a la defensa passiva i al Socors Roig Internacional (SRI). Durant els Fets de Maig del 1937, junt amb altres trenta militants, participa en la defensa del Casal d’Estat Català del carrer Gran de Gràcia dels atacs d’un camió blindat de la CNT- FAI.

El 1938 treballa com a recepcionista al restaurant col•lectivitzat Catalunya. El 3/2/1939  junt amb d’altres amics arriben amb tren  a Girona, la ciutat és bombardejada pels Junkers i Messermichts de l’aviació alemanya, les carreteres plenes de fugitius que són metrallats per l’aviació feixista. Quan arriben a Figueres hi troben els dirigents d’Estat Català Joaquim Casamitjana, Marcel•lí Perelló, Vicenç Borrell, tots seguiran el camí de l’exili que els salvava de la presó o el piquet d’execució.

 És membre del darrer Comitè Nacional de les Joventuts d’Estat Català. Amb J.Planchart i dos altres militants cremen les deu mil fitxes de cartró dels militants del partit. Amb disset anys travessa la ratlla de la frontera pel Pertús el 8/2/1939, és internat al camp de concentració d’Argelers ( l’aigua salabrosa produirà diarrees i morts per deshidratació) traslladat al camp de Bram, hi treballarà de forner a la panificadora del camp. Una vegada fora del camp de concentració, treballa com a paleta, i en una fàbrica hidromecànica a Tolosa de Llenguadoc, la Societat Hidromecànica de Bievres, que construeixen maquinària per a la fabricació de cartutxos de metralladora, allí coincideix amb Joaquim Casamitjana, company de militància. Aquest, integrat a la resistència antinazi, és detingut a finals del 1943 i assassinat.

Manuel Cruells, que ha arribat de París, l’escriu des de Montpeller dient-li que hi ha hagut una trobada amb  Joan Cornudella, Andreu Abelló i un representant de Nosaltres Sols, per tal de crear un front patriòtic resistent. Cal recordar que és el 4/5/1940, quan en la reunió a París a la 39, Rue Maurois a casa del rellotger Joan Massot i Rodamilans, representant de la Unió catalanista,  els delegats de Nosaltres Sols, Daniel Cardona,  Jaume Martínez Vendrell i per part d’Estat Català, Joan Cornudella, Antoni Andreu i Marcel•lí Perelló, clouen un procés de converses, per tal de coordinar esforços en la línia d’estructurar un front patriòtic resistent, que força temps més endavant s’anomenarà Front Nacional de Catalunya.

L’armistici de Compiegne entre l’alt comandament de la Wehrmacht i els plenipotenciaris del govern francès se signa el 22/6/1940, un mes més tard de la formació del FNC.


Després de l’armistici, es troben a Perpinyà, per tal de coordinar esforços, Joan Cornudella el seu cosí Jaume Cornudella, Antoni Andreu Abelló antic membre del Comitè Central d’Estat Català i dos militants de Nosaltres Sols, l’organització de Daniel Cardona, que tingué   a l’entorn d’uns 700 militants. Al cap de poc temps travessen la ratlla de la frontera per la muntanya, cal establir passos segurs per poder anar d’una banda a l’altra sense risc.

Es decideix que el FNC s’encarregarà de les tasques d’enllaç entre Barcelona i Perpinyà, passant plànols d’interès militar, persones fugitives de l’Europa ocupada, els seus contactes seran els sectors gaullistes de l’administració francesa i els serveis d’intel•ligència anglesos, sobretot, belgues i polonesos. L’organització s’estructura en dues branques, la política dirigida per Joan Cornudella i la militar per Jaume Martínez Vendrell.

Quan es forma el nucli inicial, del que després serà el FNC, l’O.Viladrosa es troba a Perpinyà amb J.Cornudella, M. Cruells, Andreu Abelló. Junt amb Gregori Font i Joan Sardà organitzen un servei de pas de frontera. Amb documents d’identificació falsos fets per M.Viusà, fan set viatges a Catalunya en tres mesos.

L’arribada a Barcelona dels militants del FNC, després d’un any i mig d’exili, els ofereix la imatge d’una ciutat plena de guàrdies civils i de banderes espanyoles i de la Falange, els afusellaments al Camp de la Bota, la por, la gana i l’estraperlo.

El FNC estableix contacte i col•labora amb els serveis secrets del govern polonès a l’exili (Londres), amb el Deuxième Bureau francès i l’Intelligence Service anglès, que els forneixen documents oficials per a poder moure’s en territori francès sense entrebancs.

La xarxa del FNC treballa en els següents àmbits:
a) Ajudar a fugir de l’Europa ocupada militars, jueus i perseguits per l’exèrcit alemany.

b) Recuperar entre 600-700 aviadors que havien estat abatuts en territori francès que  via Lisboa - Londres es podien reincorporar a la lluita

c) Pas d’informació d’interès  militar cap als aliats, bases dels submarins alemanys a Mallorca, moviments d’unitats de tropes, informació cartogràfica sobre la badia de Roses (per a un possible desembarcament), defenses de Gibraltar, tipus de càrrega dels vaixells que salpaven en direcció a països de l’Eix.

d) Informació dels països ocupats que s’havia de fer arribar a Londres, cartes topogràfiques dels Ports d’Anvers, Rotterdam i Hamburg.

Baltasar Toll, que fa el soldat al carrer Ample de Barcelona a la seu dels serveis del contraespionatge militar, actua com a agent doble, igual que l’Enric Llistosella, passant informació intrascendent al contraespionatge espanyol.

vilarosa_1992L’Octavi Viladrosa treballa pel FNC, com a alliberat, fins que el 1943 és detingut junt amb una cinquantena de militants més i passa 46 dies als soterranis de la Comissaria de Policia  de Via Laietana, està sota la jurisdicció del tribunal Militar de Espionaje y Otras Actividades.
L’evolució de la guerra desfavorable a les potències de l’Eix fa que al cap de dos anys, el 15/10/1945 sigui alliberat i es reincorpora a la Secció Militar del FNC, fent d’enllaç entre Jaume Martínez i les distintes seccions barcelonines.
Participa,  junt amb quaranta militants  més, a la Ia Conferència del FNC celebrada el 18 /4/1946 a Dosrius, a casa de l’Esteve Albert.

Com a conseqüència d’una acció fallida a l’Estadi de Montjuïc, és detinguda la secció militar del FNC. Avisat a temps, l’O.Viladrosa es pot escapolir i s’amaga uns dies a cases de militants. Passa la frontera i s’instal•la un temps a Andorra, d’allí passa a  Perpinyà i acaba vivint a París, on es casa amb Claude Hyzette.

L’Octavi Viladrosa  escriu un llibre autobiogràfic: Sang, dolor, esperança, que es publicà en una edició reduïda el 1991 per l’editorial Sirius. El llibre podria portar com a subtítol: La Generalitat  Republicana i la primera resistència independentista(1931-1946).

El llibre ens sembla especialment interessant, perquè tracta d’un període històricament important i poc estudiat fins ara; la resistència nacionalista dels anys quaranta, i per algú que en fou protagonista. Incorpora  a més a més, una visió des d’una òptica independentista del procés de la guerra i la revolució.

Part de la informació que he fet servir per a redactar la biografia d’O.Viladrosa, procedeix del llibre:La Catalunya resistent (pàgs 51-55). El seu autor és l’amic Robert Surroca. Editorial. Pagès editors. Lleida. 2006

.

.