Nat el 19 d'octubre de 1907 a Barcelona
Mort el 19 d'agost de 1999 a Guadalajara (Mèxic)
Mort el 19 d'agost de 1999 a Guadalajara (Mèxic)
Josep Maria Murià és fill de Magí Murià i Torner i d'Anna Romaní i Sabater. Fou germà de la periodista Anna Murià i Romaní i pare de José María Murià Rouret. Des de ben aviat va tenir inquietuds literàries que plasmà a la premsa, tant de Barcelona com de
comarques, pels volts dels anys trenta col·laborà a El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya
Milità a Acció
Catalana Republicana, Partit Nacionalista Català i, ja en plena guerra, a Estat
Català.
Durant la
guerra, en caure el Front d'Aragó, s'allistà voluntari a l'Exèrcit Popular on és
anomenat milicià de cultura del seu batalló. Lluità a la batalla de l'Ebre on
tanta joventut catalana hi va deixar la vida.
Passà la frontera,
camí d'un llarg exili, el febrer de 1939. Degut a la seva condició de francmaçó
i de felibre, pot evitar entrar als camps de concentració francesos. S'afincà a
Montalban on, juntament amb en Marcel·lí Perelló , fan el Butlletí d'Estat
Català, mecanografiat i que, del juny de 1939 fins al maig de 1940, va treure
46 números. D'allà es trasllada a Montpeller on, per raons de feina, pot obtenir informació sobre els horaris i
transports ferroviaris d'interès militar, que trametien als membres de la
Resistència, que lluitaven contra l'ocupació alemanya.
L'abril de 1942
s'embarca cap a Mèxic on, en el Districte Federal, publica el butlletí d'Estat
Català, de curta durada. L'any 1943, junt amb Artur Costa, treuen La Nación
Catalana, feta en espanyol a fi i efecte de donar a conèixer el fet català als
habitants d'Amèrica Llatina.
També forma part
del grup editor d'Enllà, que duia el significatiu subtítol de Catalunya per la
independència dels pobles i el socialisme. S'adhereix al moviment Comunitats
Catalanes, que s'escampa arreu de les colònies de catalans que vivien en els
diversos països americans.
S'afilia a la Unió
dels Catalans Independentistes que funcionava a Santiago de Cuba. Des de la
capital asteca ingressa al Front Nacional de Catalunya; el seu company
Marcel·lí Perelló, en seria el delegat a Mèxic, El 1959, es trasllada a
Guadalajara (Jalisco), tot just arribat
es fa soci del Centre Català, des d'on comença a treure un butlletí, que era el
portantveu del Centre; però després es va transformar en el Butlletí
d'Informació dels Països Catalans; que va durar 15 anys, en el curs del qual en
van sortir 180 números; es feien trameses a l'interior, molt sovint
interceptades per la policia espanyola.
Escrit, amb afegitsd'HN, per Robert Surroca i Tallaferro
l'abril del 2000 a Barcelona
Obres
La revolució al camp de Catalunya (1937)
Revisión de la dramática neoclásica (1971)
Vivències d'un separatista (1985)
L'espera, poemes (1942)
L'últim recull (1980)
Trajecte confús (1978)
Ramals del trajecte (1980)
Els dos puntals (1938) novel·la
Narraciones fugaces (1967), versió catalana del 1974
Cuentos de humor gris (1987) versió catalana del 1992
Cinc contes per a infants (1984)
 |
| Esquela apareguda a El Informador, diario independiente [Guadalajara (Mèxic)], 20-08-1999, pàg. 13-E |
