dilluns, 26 de gener del 2015

Dia del soldat català

Avui és 26 de gener, el dia del soldat català.
Aquesta data celebra la victòria de les tropes catalanes enfront les del rei Felip IV a la coneguda batalla de Montjuïc l'any 1641 i commemora l'assassinat del jove militant de Terra Lliure Martí Marcó, l'any 1979,per part de la policia espanyola.

Recordem un cop més aquells que s'han enfrontat a les armes de l'enemic pel nostre país:

  • Per la unificació del que avui es coneix com a Països Catalans
  • Els que a  la guerra de successió espanyola van lluitar al costat de Carles III
  • Els protagonistes de la Revolta dels Angelets de la terra
  • Els voluntaris catalans que per la llibertat van anar a la Primera Guerra Mundial
  • Els patriotes que durant els anys 30 sota el nom d'Estat Català, Nosaltres Sols! i Bandera Negra van emprendre les armes.
  • Els que van defensar el país i la seva gent durant la Guerra Civil Espanyola
  • Els que van lluitar contra Espanya en nom d'EPOCA i Terra Lliure
  • i a tants d'altres que resten a la memòria històrica




Ahir les associacions Vibrant i Memorial 1714 acompanyats pel Regiment de la Ciutat de Barcelona i Miquelets de Girona del Regiment de Sant Narcís van fer un acte d'homenatge i de record per aquests patriotes al Fossar de les Moreres.



fotografia del fotògraf Josep-Lluís Gonzàlez

fotografia del fotògraf Josep-Lluís Gonzàlez

fotografia del fotògraf Josep-Lluís Gonzàlez


diumenge, 25 de gener del 2015

Sobre el blog

Per tal de fer arribar la feina feta des d'aquí s'ha creat la pàgina de facebook d'aquest blog que la podreu trobar posant al cercador de facebook Homenatge Nacional, serà d'agrair que els que teniu aquesta xarxa social poseu m'agrada i convideu les vostres amistats.

També estrenem un correu electrònic homenatgenacional@gmail.com que podeu fer servir per enviar convocatòries d'actes d'homenatge, documentació, fotografies, escrits o bé si sabeu de patriotes que malauradament ens han deixat i voleu que s'anunciï sempre amb el màxim respecte.

El seu record manté viu el combat

dilluns, 19 de gener del 2015

Homenatge a Víctor Torres en el centenari del seu naixement




Víctor Torres i Perenya (Lleida, 19 de gener de 1915 - Lleida, 19 de juny de 2011).

Fou membre de la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare el 1915, i milità a ERC des de la seva fundació el 1931. També va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona, on s'afilià a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Va lluitar a la guerra civil espanyola en la Columna Macià-Companys i fou comissari polític d'ERC abans d'exiliar-se a França el 1939. Amb la seva família va viure a Oceja, Lió i finalment a Montpeller, on es diplomà en civilització francesa a la seva universitat.

A l'exili fou Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant el mandat de Josep Irla i Bosch (1948-1954) i, més tard, col·laborà extraoficialment amb el president Josep Tarradellas i Joan. Ha estat membre de l'Ateneu Popular de Ponent, d'Òmnium Cultural, del Centre Comarcal Lleidatà, del Canigó (Montpeller) i de l'Agrupació Sardanista de Lleida.

El 1976 va tornar a Catalunya i es reincorporà a la direcció d'ERC. Va ser vocal de la Comissió mixta de traspassos Generalitat-Estat el 1977. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 fou elegit diputat per al Parlament de Catalunya, on fou designat com a senador a Madrid el 1980 i el 1982, on fou vocal de la Comissió de Defensa. També ha estat conseller general de la Caixa d'Estalvis de Catalunya. El 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

inf. de la viquipèdia.
Acte d'homenatge d'ERC Lleida pel centenari:

Acte sobre la Columna Macià-Companys amb la participació de Torres organitzat per Fundació Josep Irla i ERC Lleida:





dijous, 15 de gener del 2015

Catalanisme, obrerisme, civisme: un homenatge a l'historiador Josep Termes editat per Afers




Els historiadors Teresa Abelló i Agustí Colomines, tots dos deixebles intel·lectuals de Josep Termes (Barcelona, 1936-2011), signen aquesta miscel·lània d'homenatge (Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme, Afers, Catarroja-Barcelona, 2014, 268 pp.) en què s'apleguen deu estudis sobre el pensament de Termes al voltant dels tres temes que més el van ocupar: el catalanisme, en particular la seva arrel popular republicana; l'obrerisme, en particular l'anarquisme; i el civisme en la trajectòria personal i el compromís polític de Termes. El 1974 va presentar una ponència al Col·loqui d'Historiadors sobre «El nacionalisme català. Problemes d'interpretació», que va suposar l'inici d'una trajectòria destinada a revisar algunes de les interpretacions sobre la història contemporània de Catalunya, i en particular sobre el caràcter burgès del catalanisme. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita, des d'Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1865 (Ariel, 1972) fins a Història del moviment anarquista a Espanya (L'Avenç, 2011).
El volum compta amb un pròleg del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que cita la llarga entrevista que Josep M. Muñoz va fer a Termes pocs mesos abans de morir, publicada al número 369 de L'Avenç.

L'Avenç, 408 (2015), p. 73

Seguiu llegint l'article al blog de l'editorial Afers

diumenge, 11 de gener del 2015

diumenge, 4 de gener del 2015

Joan-Josep Ferrer i Grau, un dels patriotes oblidats




El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anòniims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer  el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràquiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714

En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 coma  soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.

L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà caren imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització, i també s'hi van preparar moles altres accions.

Pel fet que era escalador, en Ferer Grau va ser un dels artífex de les penjades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família... que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.

Tot i que Robert Surroca indica que l'acció és del 1944 al llibre Cent anys d'estelada data la foto al 1945.
Fotografia publicada a la premsa franquista on es mostra una Senyera penjada en una torre del port de Barcelona per militants del Front Nacional de Catalunya (FNC). La policia va retocar la foto convertint la bandera en una estelada.


Va ser detingut en la caiguda del 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i acabar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberament d'Europa va ser molt important.

De tot això, en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.

Rober Surroca i Tallaferro.
Gener de l'any 2000

.

.