El 2008, any del mil·lenari d’un dels pares espirituals de
Catalunya.
Catalunya.
L'Abat Oliba ( Besal� v 971 - Sant Miquel de Cuix�, Conflent 1046), abat, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003).
Va ser una de les figures amb m�s influ�ncia i rellev�ncia del seu temps, en la cultura catalana i un gran impulsor de l'Art rom�nic.
Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besal� i de la seva muller Ermengarda, i per tant besn�t del comte de Barcelona Guifr� el Pel�s.
El 1002 renunci� als comtats i ingress� a l'orde benedictina al monestir de Ripoll, on fou escollit abat l'any 1008. Aquell mateix any fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuix�, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll.
Possiblement a inst�ncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona l'any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.
A la mort del seu pare, el 988, Oliba pass� a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Aix� mentre el seu germ� Bernat heretava Besal� i Guifr� el de Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.
Entre els anys 988 i 1002, Oliba va ser comte de Berga, si b� estigu� associat al seu germ� Guif� els anys 993-994 sobre els dominis de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir.
Gr�cies a la seva dualitat d'abat i de bisbe va desplegar una gran activitat judicial i conciliar en defensa dels b�ns i drets de les esgl�sies al seu c�rrec. Aix�, tamb� va impulsar la fortificaci� de la marca de la Segarra.
Va impulsar el moviment de La pau i treva de D�u, vers el 1022 i el 1027. L'acord d'aquest Tractat amb altres bisbes i nobles va tenir lloc a Toluges (Rossell�) i es deia que tots, nobles, cavallers, pagesos i monjos, estaven d'acord a fer que alguns dies cada any fossin dies de Pau, dies en qu� ning� no es podia barallar amb ning� i en qu� els fugitius podien refugiar-se a les esgl�sies i llocs sagrats, segurs de ser protegits i respectats.
Va viatjar diverses vegades fins a Roma per parlar amb els Papes Sergi IV i Benet VIII. Tamb� va relacionar-se estretament amb altres jerarques eclesi�stics com els arquebisbes Guifr� de Narbona i Riambau d'Arles, aix� com amb els bisbes Pere Roger de Girona i Berenguer d'Elna.
Va donar suport al seu germ� Bernat I de Besal� en la creaci� d'un nou bisbat a Besal�, un bisbat que va durar tant sols dos anys (1017-1020).
Va ser un excel�lent llatinista i va deixar escrita una Mem�ria als seus successors en la qual els donava consells per al govern dels Monestirs.
En el decenni 1025-1035, l'Abat Oliba fund� el monestir de Montserrat. El va annexionar a Ripoll i va enviar a Montserrat monjos de Ripoll.
Va dirigir les obres de la bas�lica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del rom�nic i consagrada l'any 1032.
Va morir al monestir de Sant Miquel de Cuix�, l'any 1046.
