 |
| L'Imma a l'Assemblea de l'ANC a Tarragona |
Dimecres passat al migdia va morir després d'una llarga malaltia Imma Albó i Vidal de Llobatera, una vigatana nascuda el 1940 que des de l'adolescència va dedicar la seva vida a la causa de la independència de Catalunya. Per especial desig seu no se celebra cap acte de comiat, però és possible que properament es convoqui una trobada d'homenatge i record a la seva lluita.
Formava part d'una família que, igual que ella, va mantenir la resistència cultural i política de la nació catalana sota el franquisme. Entre ells va destacar el seu germà Miquel, fundador de la Unió de Pagesos i de la qual va formar part fins a la seva mort el 1979. Imma Albó va patir, detencions, judicis, presó i exili mentre militava en diferents organitzacions clandestines.
Per conèixer Imma Albó, el millor és llegir el seu text autobiogràfic Entre somnis i realitats, publicat el 2008 al bloc d'Enric Borràs. En aquest text, recorda la seva relació amb els nuclis opositors osonencs i esmenta la seva relació amb "Miquel Martí Pol, Lluís Solà i Sala, Josep Vernis, Xavier Roca, Quim Capdevila, Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Josep M. Selva, Jaume Clotet, Joaquim Onyós, Manuel Anglada, el meu germà Miquel, Manuel Carbonell, Joan Cruells, Joan Furriols, entre molts d’altres, endegàrem el moviment polític i intel·lectual de tota la comarca d’Osona ".
Imma Albó hi recordava així els seus quatre germans, tots ells morts en edats força joves: "Cada un d’ells, pares inclosos, mereixeria un apartat especial que no cabria en aquesta breu exposició, ja que foren persones molt carismàtiques en la vida social, política i cultural de Vic i molt estimats per la població com a grans pioners de la resistència catalana al franquisme, entre moltes altres virtuts".
Tot fent balanç de la seva trajectòria, als 68 anys d'edat hi escrivia: "Aquest itinerari vital que he seguit fins el dia d’avui no ha estat gens fàcil ni complaent per mi; potser hi trobareu les arrels del lloc on vaig néixer, una terra freda, glaçada a l’hivern, dura i xafogosa a l’estiu que m’ha forjat aquest caràcter, aquest tarannà combatiu, tossut, rebel, i fidel. (...) No sé si són les meves arrels vigatanes les que m’han afaiçonat aquest caràcter somniador, rebel i lluitador alhora, o els mestratges que he rebut al llarg dels anys de persones de gran vàlua que he conegut i estimat, o els estudis que he fet i faig constantment per posar-me al dia els que m’han marcat més, però el que si és segur és que entre tots m’han fet com sóc ara i ho he de reconèixer m’agradi o no".
Formava part d'una família que, igual que ella, va mantenir la resistència cultural i política de la nació catalana sota el franquisme. Entre ells va destacar el seu germà Miquel, fundador de la Unió de Pagesos i de la qual va formar part fins a la seva mort el 1979. Imma Albó va patir, detencions, judicis, presó i exili mentre militava en diferents organitzacions clandestines.
Per conèixer Imma Albó, el millor és llegir el seu text autobiogràfic Entre somnis i realitats, publicat el 2008 al bloc d'Enric Borràs. En aquest text, recorda la seva relació amb els nuclis opositors osonencs i esmenta la seva relació amb "Miquel Martí Pol, Lluís Solà i Sala, Josep Vernis, Xavier Roca, Quim Capdevila, Segimon Serrallonga, Armand Quintana, Josep M. Selva, Jaume Clotet, Joaquim Onyós, Manuel Anglada, el meu germà Miquel, Manuel Carbonell, Joan Cruells, Joan Furriols, entre molts d’altres, endegàrem el moviment polític i intel·lectual de tota la comarca d’Osona ".
Imma Albó hi recordava així els seus quatre germans, tots ells morts en edats força joves: "Cada un d’ells, pares inclosos, mereixeria un apartat especial que no cabria en aquesta breu exposició, ja que foren persones molt carismàtiques en la vida social, política i cultural de Vic i molt estimats per la població com a grans pioners de la resistència catalana al franquisme, entre moltes altres virtuts".
Tot fent balanç de la seva trajectòria, als 68 anys d'edat hi escrivia: "Aquest itinerari vital que he seguit fins el dia d’avui no ha estat gens fàcil ni complaent per mi; potser hi trobareu les arrels del lloc on vaig néixer, una terra freda, glaçada a l’hivern, dura i xafogosa a l’estiu que m’ha forjat aquest caràcter, aquest tarannà combatiu, tossut, rebel, i fidel. (...) No sé si són les meves arrels vigatanes les que m’han afaiçonat aquest caràcter somniador, rebel i lluitador alhora, o els mestratges que he rebut al llarg dels anys de persones de gran vàlua que he conegut i estimat, o els estudis que he fet i faig constantment per posar-me al dia els que m’han marcat més, però el que si és segur és que entre tots m’han fet com sóc ara i ho he de reconèixer m’agradi o no".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada