Nat a Manresa el 22 de novembre de 1913
Mort a l'Hospitalet de Llobregat el 3 d'agost de 1974
Mort a l'Hospitalet de Llobregat el 3 d'agost de 1974
Fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen
Féu els estudis de primària amb els seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d'una extraordinària formació intel·lectual. Després anà a l’actual Institut Lluís de Peguera de Manresa. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa. En proclamar-se la República, Amat, amb només 17 anys, visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Durant el període de la Segona República Espanyola duu a terme una activitat cultural i periodística, esdevé escriptor i actiu dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la tasca de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.
L'inici de l'etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
Es va fer voluntari de l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la línia Maginot.
El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a altres camps de la ribera del Danubi, on romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi.
A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no fou publicada fins a l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys exdeportats, fundà l'Amical de Mauthausen.
L'inici de l'etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
Es va fer voluntari de l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la línia Maginot.
El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a altres camps de la ribera del Danubi, on romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi.
A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no fou publicada fins a l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys exdeportats, fundà l'Amical de Mauthausen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada