dimarts, 14 d’abril del 2015

Macià proclama la república catalana




La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.

Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

El dia 14 d'abril, Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentà a l'Ajuntament de Barcelona, on foren rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. Des del balcó de l'ajuntament proclamà la República i hissà la Bandera de la Segona República Espanyola. Quan s'assabentà dels fets, Francesc Macià, visiblement contrariat, es reuní amb Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la Generalitat. "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República a Madrid, Macià donava per constituït el nou estat, i a més en definia el seu caràcter federal, cosa que mai arribaria a acomplir-se.

Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930). L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment.

Immediatament Macià començà a exercir el poder i a fer nomenacions i destitucions. Nomenà al general Eduardo López de Ochoa de la seva confiança com a capità general de Catalunya, en substitució del general Despujols. Lluís Companys fou nomenat governador civil de Barcelona, i formà un gabinet de ministres amb els membres més rellevants del seu partit (vegeu Govern de Catalunya 1931-1932).





.

.