Fèlix Cucurull i Tey

Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme, 1919 - 4 de febrer del 1996) fou un escriptor i polític català. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura.

En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins al 1968 quan abandonà el partit per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) posteriorment. Col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat. Després d'abandonar el PSAN amb l'escissió produïda l'any 1973, participà com a delegat d'Independents pel Socialisme amb els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1978, però, va abandonar-lo quan es preparava la fusió amb el PSOE. Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit.

A les eleccions municipals de 1983 va encapçalar com a independent la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres, on també formava part Nacionalistes d'Esquerra i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 viatja a París en el Tren de les nacions i forma part de la comissió que lliura a la UNESCO un manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat.

De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors.

Web en homenatge a Cucurull

Portada de la revista el full anunciant la mort de Cucurull