Martí Marcó: l'independentisme armat

1959 Barcelona

29 de gener de 1979

En Martí Marcó era un jove mecànic del Raval de Barcelona, actiu militant per la llengua i la cultura del seu país i compromès en la lluita clandestina antifranquista i durant els anys de transició. Membre de les JERC (Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya) i del Consell Executiu d’Esquerra Republicana, durant els anys de transició va passar a les files d’Estat Català (el partit històric fundat per Francesc Macià). De les files d’Estat Català estant, el jove Martí Marcó va entrar en contacte amb el moviment independentista combatiu, i el 1977 abandonà l’Estat Català per militar a l’Exèrcit d’Alliberament Català (EAC), grupuscle del futur Exèrcit Popular Obrer Català (EPOCA), que convé no confondre amb Terra Lliure.

En 1978 Marcó, junt amb altres companys, fou entrenat per ETA a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició

Segons el llibre d’en Jaume Fernández i Calvet (antic membre del PSAN-Provisional i d’Independentistes dels Països Catalans), el 26 de gener de 1979 en jove Martí Marcó, de només dinou anys, acompanyat de dos companys es dirigia a complir amb una missió assignada (anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades per assaltar un furgó de Banca Catalana) en un cotxe, quan un control rutinari de la policia (que muntava guàrdia davant del domicili d’un important advocat del moment) al xamfrà dels carrers Bruc i Diputació els va ordenar l’alto.

El conductor del vehicle es va posar nerviós i no va aturar-se, ans al contrari, va optar per accelerar i tractar de defugir del control policial. En el moment de l’embranzida inicial un policia va obrir foc amb la seva metralladora tot ferint de mort al jove Martí. Els dos companys van accelerar a fons pel carrer Bruc per abandonar el cotxe al cor del barri de Gràcia des d’on van fugir a peu, tot abandonant al seu company malferit a l’interior del vehicle. Tres dies desprès, en Martí va morir al Hospital Clínic de Barcelona.

Fonts: Sàpiens i Viquipèdia

Mor l'històric militant independentista Macià Manera

Macià Manera i Roscar (Montuïri, 1965) ha mort als 54 anys. L'activista montuïrer era conegut com a un dels militants independentistes mallorquins més compromesos.

Col·laborà amb el Moviment de Defensa de la Terra (1986) i amb Catalunya Lliure (1989). En l'àmbit municipal, va anar de suplent a les llistes del Partit Socialista de Mallorca (PSM) a les eleccions municipals de 1987 al seu poble natal.

El 21 de juliol de 1989 fou detingut per la seva vinculació a Terra Lliure. Fou empresonat durant tres anys a centres penitenciaris de Madrid i Lleida, i en va sortir l'any 1992 per beneficis penitenciaris. La seva detenció i el seu consegüent procés judicial van tenir un gran ressò mediàtic a Mallorca.

dBalears

Acte commemoració de la victòria de la batallada de Montjuïc

Alfons, el comte-rei que va plantar la senyera al partenó d'Atenes

Tal dia com avui de l'any 1336, fa 681 anys, moria a Barcelona el comte-rei Alfons III de Barcelona i IV d'Aragó. Era fill de Jaume II i Blanca d'Anjou, princesa hereva del regne de Nàpols. El matrimoni dels seus progenitors era el paradigma de la política expansiva catalana; orientada clarament cap a la bota italiana. El cas de Jaume i Blanca, però, no era exactament com el de Pere i Constança de Sicília (els pares de Jaume i els avis d'Alfons). Jaume havia derrotat amb les armes els Anjou napolitans i els havia desposseït del tron. Amb el pacte matrimonial la cancelleria de Barcelona s'assegurava la lleialtat de les elits polítiques napolitanes.

Alfons, però, no era el primogènit. El seu germà gran Jaume va protagonitzar un dels escàndols més sonats de l'època. Havia estat promès en matrimoni amb Elionor, filla del rei Ferran IV de Castella. Amb aquest matrimoni, el castellà -immers en una disputa pel poder amb els seus cosins- buscava el suport de la Corona d'Aragó a la seva causa. Però les noces es van convertir en un espectacle grotesc. Jaume, el nuvi, va desaparèixer poques hores abans per ingressar en una orde militar-religiosa. Un escàndol, promogut pels rivals polítics del rei castellà, que posava en risc les aliances i els tractats entre les dues corones, per al repartiment del territori peninsular.

Però Alfons va passar a la història per un altre fet. A la península grega, Tessalònica -un petit reialme governat per cavallers croats d'origen francès- estava en guerra amb els emperadors bizantins de Constantinoble. La Companyia Catalana d'Orient -els almogàvers, la infanteria d'elit-  hi van arribar com a mercenaris dels croats. Conclosa la guerra amb una victòria, els croats es van negar a pagar. I els almogàvers van prendre possessió d'Atenes i de Neopàtria i les van constituir en ducats independents integrats en l'edifici polític de la confederació catalano-aragonesa. Durant 77 anys la senyera va onejar sobre les columnes del partenó d'Atenes.

Article d'ElNacional.cat

Fotos de l'homenatge a Martí Marcó

Estat Català