Tal dia com avui però de 1859 va néixer Francesc Macià
divendres, 25 de setembre del 2015
dimecres, 16 de setembre del 2015
Antoni Malaret Amigó
Antoni Malaret Amigó: Sant Just Desvern, 5/03/1917 - Sant Just Desvern, 16/09/2001
.jpg)
Nascut el 5 de març de 1917 a Sant Just Desvern. Als vint anys va començar a treballar a l’Ajuntament com auxiliar de secretaria de l’alcalde d’aleshores, Daniel Cardona. Va ingressar a Nosaltres Sols! i posteriorment es va convertir en el cap del casal d’Estat Català a la seva vila natal.
Durant la Guerra Civil va ser secretari del Comitè local de les Milícies Antifeixistes, participant també en l’ofensiva per alliberar Terol, on per mèrits de guerra va rebre l’ascens a sergent.
Va ser traslladat a Madrid on va ser detingut i jutjat per un Consell de Guerra, però de resultes d’un error burocràtic, va ser absolt.
L’any 1940 va ser un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya. Enviant informació als aliats des d’Orense, on complia el servei militar.
Es va reincorporar novament a l’Ajuntament de la seva vila, on també va aprofitar el seu càrrec per sostreure documents i donar identitats falses a altres membres del FNC.
El 1946 va facilitar el local per celebrar la 1ª Conferència del FNC a Sant Just Desvern, a més de posar a disposició de l’organització el seu mas de Can Patiràs situat al Montseny com a refugi de perseguits.
L’any 1979 es va presentar com a candidat a l’alcaldia de Sant Just liderant una coalició del FNC i ERC, resultant vencedor, després d’haver estat detingut dins l’operació policial de l’anomenat Cas Batista i Roca, essent alliberat sense càrrecs.
Va abandonar l’alcaldia de resultes dels problemes econòmics que patia la seva empresa de construcció, mantenint-se com a regidor entre 1982 i 1991, dins les llistes de Convergència i Unió com a independent.
També va ser secretari general en diverses ocasions de l’Ateneu de Sant Just, fundador de l’Orfeó Enric Morera, de l’escola de l’Ateneu i del Centre d’Estudis Santjustencs entre altres. Va col•laborar amb publicacions com Per Catalunya, portaveu del FNC, El Llamp o La Vall del Verç.
Com a reconeixement a la seva trajectòria va rebre la Creu de Sant Jordi quan va fer 75 anys.
El 16 de setembre de 2001 va morir a Sant Just Desvern.
Text original de Comissió 100 anys de l'estelada
dijous, 27 d’agost del 2015
Josep Maria Batista i Roca
37 anys després de la mort de Josep Mª Batista i Roca el recordem amb aquest gran dibuix
dimarts, 11 d’agost del 2015
dilluns, 3 d’agost del 2015
En memòria i homenatge de Joaquim Amat-Piniella
Nat a Manresa el 22 de novembre de 1913
Mort a l'Hospitalet de Llobregat el 3 d'agost de 1974
Mort a l'Hospitalet de Llobregat el 3 d'agost de 1974
Fou un escriptor i polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen
Féu els estudis de primària amb els seus pares, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella i Blanqué, parella d'una extraordinària formació intel·lectual. Després anà a l’actual Institut Lluís de Peguera de Manresa. Ja de ben jove participà en múltiples activitats periodístiques, culturals i polítiques de Manresa. En proclamar-se la República, Amat, amb només 17 anys, visqué intensament aquells anys de reconstrucció nacional i de revitalització cultural. Durant el període de la Segona República Espanyola duu a terme una activitat cultural i periodística, esdevé escriptor i actiu dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant un temps, ho compagina amb la tasca de secretari personal de l'alcalde de Manresa, Francesc Marcet i Artigas.
L'inici de l'etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
Es va fer voluntari de l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la línia Maginot.
El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a altres camps de la ribera del Danubi, on romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi.
A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no fou publicada fins a l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys exdeportats, fundà l'Amical de Mauthausen.
L'inici de l'etapa revolucionària, el 19 de juliol del 1936, suposa per a Amat haver d'intervenir en diverses ocasions prop del Comitè Revolucionari Antifeixista per aturar algunes de les seves actuacions. Cal destacar en aquest sentit, el seu paper en defensa del salvament de la gran basílica gòtica de la Seu de Manresa, que es trobava en perill imminent d'enderroc.
Es va fer voluntari de l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Andalusia durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la guerra, va fugir a França, on va ser internat al camp d'Argelers i el de Sant Cebrià de Rosselló, i després fou mobilitzat com a treballador forçós de la "IX Companyia de Treballadors Estrangers" a Lorena, prop de la línia Maginot.
El juny del 1940 fou empresonat per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen i a altres camps de la ribera del Danubi, on romangué durant gairebé cinc anys, fins que el camp va ser alliberat per les tropes nord-americanes el maig del 1945. Llavors passà un descans a Andorra, entre el 1945 i el 1946; temps que aprofita per escriure l'obra K.L. Reich, gran novel·la èpica, gairebé autobiogràfica del que patí Amat-Piniella en un camp d'extermini nazi.
A partir del seu retorn a Catalunya, el 1946, va viure marginat i silenciat, condemnat a l'ostracisme. De fet la seva obra no fou publicada fins a l'any 1962. El mateix any, conjuntament amb altres companys exdeportats, fundà l'Amical de Mauthausen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.
