El foc mata quatre bombers

Hi ha dos més que es troben ferits greus per l'incendi forestal dels Ports

Quatre dels sis bombers que aquest dimarts a la tarda han resultat ferits durant les tasques d'extinció de l'incendi que afecta el Parc Natural dels Ports han mort posteriorment, i els dos altres estan en estat greu. Els bombers s'han vist sorpresos per un canvi sobtat de la direcció del vent mentre es trobaven en una zona de difícil accés.

El foc s'ha descontrolat a la tarda i, empès pel vent, ha avançat cap al nucli urbà d'Horta de Sant Joan i ha obligat a confinar els veïns d'aquest municipi. Hores abans ja s'havien desallotjat diverses cases i masos de la carretera de Tortosa. Les flames han calcinat fins ara una cinquantena d'hectàrees de vegetació i han travessat la carretera T-330, que ha quedat tallada. El vent ha fet retirar part dels mitjans aeris. Hi ha una cinquantena de dotacions terrestres.

El conseller d'Interior, Joan Saura, ha abandonat la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat que tenia a Madrid per desplaçar-se cap a la Terra Alta. També s'ha trasladat el president de la Generalitat, José Montilla. Al migdia, l'absència de vent feia pensar als bombers que al cap de poques hores tindrien controlat el foc. A la tarda, però, les flames han revifat i han avançat en direcció cap a Horta de Sant Joan.

Com a mesura de precaució, els bombers han confinat els habitants d'aquest municipi i han desallotjat les cases i masos que hi ha a la carretera de Tortosa. A més, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya ha activat la fase d'emergència del Pla Infocat, el pla d'emergència per incendis.

S'han incorporat als treballs d'extinció els mitjans aeris catalans, així com dues unitats de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals del ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, que tenen base a Daroca, a Saragossa, i un hidroavió també aragonès. A la tarda, però, el vent ha fet que alguns mitjans aeris s'haguessin de quedar a terra

. Després ha millorat la situació i a mitja tarda s'han pogut enlairar sis helicòpters bombarders i quatre avionetes, que estan treballant amb l'helicòpter de comandament dels bombers i l'hidroavió del ministeri de Medi Ambient.

DESCANSEU EN PAU.

GUILLEM AGULLÓ

PARE DEL MILITANT DE MAULETS ASSASSINAT PER NEONAZIS

«El mataren per independentista»

En la recent presentació del darrer informe Raxen, Guillem Agulló va denunciar l'abandó institucional de les víctimes dels grups ultra i la impunitat amb què actuen. L'assassí del seu fill, condemnat a 16 anys de presó, només en va complir 4 i es presenta a les eleccions per Alianza Nacional
El Moviment contra la Intolerància va convidar-lo a la presentació del darrer Informe Raxen que denuncia l'activitat racista, homòfoba i neonazi, però no va confirmar la seua assistència i aparegué espontàniament. Tenia reticències a unir la seua imatge a aquesta associació?
–«Guillem és un símbol de la lluita antifeixista, però té una vessant que el fa diferent. El van assassinar perquè era independentista. Era de Maulets i tenia relació amb el PSAN. La filosofia del Moviment contra la Intolerància és la de la defensa dels drets humans en el seu concepte més universal. Guillem és altra cosa. És la defensa, radical, de la identitat nacional catalana, sense que això supose deixar de respectar i tolerar els altres. El Moviment contra la Intolerància no aplica eixe sentit. Però coincidim: l'ésser humà està per damunt de tot, cap ideologia no val la mort de ningú. Lamentablement l'informe Raxen constata que la violència de signe ultra continua al dia.»

–Eixe informe torna a situar el País Valencià al front de l'activitat neonazi i feixista. Hi ha algun germen especial que ho explique?

–«Hi ha un gran sediment antidemocràtic, major que en cap altre lloc. Les bombes contra Joan Fuster i la quantitat d'agressions que es produïren en la transició van ser la manifestació d'una violència feixista que encara hui perdura sense que es produïsca cap reacció institucional.»

–En l'època que assassinaren el seu fill considerava perillós que fóra dels Maulets?
–«En plena democràcia costa assumir que els ideals polítics et poden costar la vida. Però entrava dins del possible. Els catalanistes han sigut i continuen sent víctimes ben identificables. A mesura que Guillem augmentava el seu compromís i acció política, més perill hi vèiem, i ens feia patir. Sovint tornava a casa marcat per les topades amb grups de la ultradreta. La violència existent era un fet encara que no eixia a la llum pública. Tot es reduïa a ‘baralles entre grups de joves' o es deia que era cosa de ‘tribus urbanes'.»

–Eixa versió va prevaldre també en el procés judicial per l'assassinat del seu fill malgrat les proves de les connexions dels acusats amb els grups d'ideologia neonazi. Què haguera significat el reconeixement d'eixa relació?
–«Haguera comportat la denúncia explícita, per part d'un tribunal, de l'existència d'organitzacions paramilitars, nazis i feixistes emparades per la policia i les institucions polítiques. Però no volgueren entrar en eixa via d'investigació i s'anà a jutjar estrictament l'autoria de la ganivetada. S'esforçaren molt a despolititzar el crim del meu fill. El reconeixement del seu assassinat per la seua militància nacionalista era traure a la llum les misèries de la transició valenciana, l'opressió del fet identitari amb els pactes de Manuel Broseta i Emili Attard que ens abocaren a un estatut de segona, i al conflicte no resolt de l'anomenada Batalla de València que ha servit d'aliment al manteniment de l'entramat feixista.»

–Considera que l'actual degoteig d'assalts a les seus d'entitats culturals i partits nacionalistes valencians tenen arrels comunes amb la violència que va posar fi a la vida del seu fill?
–«Té un fil absolutament directe. El blaverisme, el GAV, Espanya 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, etcètera... són el mateix. La connexió és clara. Tots arranquen de la teoria del falangisme: la unitat d'Espanya és fonamental, per damunt de les regions, i els qui vulguen trencar-la i no facen seus els símbols espanyols, són els seus enemics.»

–Acusa la delegació del govern d'evitar donar resposta policial a eixe tipus de crim, que anomena de baixa intensitat?
–«Les víctimes de crims feixistes només tenim el suport dels més pròxims i algunes organitzacions d'esquerra, però no de les institucions. La sensació d'impunitat és total. La llei de partits polítics, per exemple, s'aplica només a l'esquerra abertzale, però també hauria de servir per il·legalitzar els partits de l'extrema dreta que tampoc no condemnen la violència i fan apologia del genocidi.»

La mort del seu fill, Guillem Agulló, en 1993, per un grup de joves d'extrema dreta, el va sumir en una esgotadora lluita pel reconeixement polític d'aquell assassinat, convertit en símbol del moviment antifeixista nacionalista al País Valencià.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/62989-lel-mataren-per-independentistar.html

El pintor Antoni Miró homenatja Miquel Martí i Pol

Recrea en una exposició la relació que van mantenir durant dos anys a través de cartes i trobades. Les obres reflecteixen l'admiració del pintor pel poeta

El pintor alcoià Antoni Miró homenatja el poeta català Miquel Martí i Pol en tres exposicions que hi ha repartides entre Barcelona i Bellaterra. La que més directament aborda l'obra i persona de Martí i Pol és Mirades creuades, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquesta mostra, el pintor presenta una col·lecció que inclou, entre d'altres, 16 collages que daten de l'any 1994, fotografies, un quadre en format gran i una vitrina plena de cartes que recorden la relació epistolar entre ambdós artistes.Antoni Miró confessa que, quan el va conèixer, ja sentia admiració "per Martí i Pol des de feia molts anys". Tot i això, la mostra del IEC se centra més en la proximitat que van compartir entre els anys 1992 i 1994 que en la fascinació prèvia.Miró, que accepta l'etiqueta de "realisme social" per a la seva obra, també ha dedicat a Martí i Pol dues exposicions més. La primera, Copsar la realitat, no té cap relació amb l'obra del poeta ni amb l'amistat entre tots dos. Simplement, l'hi dedica. I passa el mateix amb la tercera mostra, Ciutats. A Copsar la realitat, en paraules de l'especialista Floriano de Santi, intenta desmitificar els objectes per copsar la realitat més autèntica. En canvi, a Ciutats fa un recorregut per diferents capitals del món i en cada una hi denuncia algun fet o problema social específic de la zona. Generacions perdudesEncara que a hores d'ara es puguin visitar tres mostres seves a la ciutat, Miró critica que Barcelona oblida "els artistes de la seva generació", per als quals el pintor reivindica que calen "més sales i més possibilitats". Opina que a la capital catalana el MNAC acaba massa aviat i que el MACBA comença massa tard i proposa que hi hagi una "extensió per les dues bandes d'aquests museus", i al mateix temps que "creixi el nombre d'espais expositius".Cartes entre artistesMiró admet que sempre l'ha seduït la poesia. Per aquest motiu ha mantingut relacions epistolars amb Espriu i Martí i Pol, entre d'altres. Tot i això, confessa que de Martí i Pol l'atreia la seva "expressió humil" i la seva manera de ser: "un proletari". "El llarg temps que va viure molt malalt" i "sempre irradiant tanta felicitat" assenyala Miró que podrien captivar tothom.Barreja de llenguatgesActualment, Miró combina en les seves col·leccions pintura i escultura. Amb ferro, acer i acer corten elabora les peces en tres dimensions que acompanyen els quadres i obra gràfica, que pinta amb acrílic o crea digitalment. I combina literatura i arts plàstiques amb l'esperança que "algun seguidor de la poesia s'acosti al món de la pintura". Tot i això, creu que aquests llenguatges són "molt similars" i que ja comparteixen bona part del públic.L'artista alcoià va abandonar l'expressionisme figuratiu "a principis dels anys 70". Des de llavors diu que ha cultivat més el realisme. "Pinto per comunicar-me i allò que més em preocupa és el que passa en la societat que m'envolta" afirma Miró, sense oblidar que les etiquetes sempre són relatives.

Xesca Ensenyat

Era autora del bloc de MésVilaWeb l'Hidroavió Apagafocs

L'escriptora Xesca Ensenyat, autora del bloc L'Hidroavió Apagafocs, va morir el dijous, 14/05/2009 .

Ensenyat havia escrit els llibres 'Canvi de perruqueria i altres misèries' (Moll), 'Moda fresqueta, una -N 19-' (Empúries) i 'Quan venia l'esquadra' (Moll). En el seu bloc, l'escriptor Biel Mesquida es lamenta de la mort de Xesca Ensenyat.

Descansa en pau.

Anna Català i Dalmau

Ens ha deixat l'Anna Català i Dalmau (1965-2009) d'editorial Dalmau.

L'Anna havia estat una treballadora incansable dintre del món editorial català i digne successora de la nissaga Dalmau, l'avi de la qual, en Rafael Dalmau, militant de Nosaltres Sols!, va crear Rafael Dalmau Editor, editorial compromesa, com poques, en la Cultura Catalana i en Llibertat de la nostra Pàtria.

Anna, et recordarem!