Homenatge Nacional surt al carrer per recordar el President Lluís Companys

Per primera vegada Homenatge Nacional realitza una acció al carrer i ho fem per homenatjar al President Lluís Companys en el 80è aniversari de l'afusellament per part de l'estat espanyol. L'acció ha consistit en una encartellada -uns cartells antics d'Estat Català i alguns recordatoris d'actes anteriors- a la Gran Via Lluís Companys de Premià de Mar.

Lola Anglada i Sarriera

Barcelona 28 d'octubre de 1892 - Tiana 12 de setembre de 1984

Lola Anglada va ser escriptora de temes infantils, conreant l'escultura i la ceràmica; però se la coneix, sobretot, per la seva faceta de dibuixant i pintora amb unes obres dedicades principalment a la mainada, plenes de gràcia i delicadesa.
De ben jove ja aportà els seus dibuixos a "El Patufet" i a "Cu-cut". El 1916 feu una llarga estada a París, fita gairabé obligada dels artistes d'aleshores.

Col•labora a "D'ací d'allà" i a "La Mainada". Il•lustra, a Catalunya i a França, obres de diversos autors o bé els que ella mateixa escriu com Contes del paradís, En Peret, Margarida, Martinet, La Barcelona dels nostres avis, etc. fins a esdevenir una figura mítica de la il•lustració catalana, degut als seus dibuixos.

A una gran varietat de llocs podem trobar aquesta informació però el que no s'esmenta -ni a la Gran Enciclopèdia Catalana- és que com a persona va ser una dona lliure, autoafirmada i compromesa amb la lluita d'alliberament del país.

L'any 1923, connecta a París amb Macià, amb qui arriba a unir-los una gran amistat que fa que posteriorment el visiti en el seu exili a Brussel•les. Durant aquest període dóna molts dels seus dibuixos als exiliats perquè els poguessin vendre i aconseguir així, diners per a la seva subsistència.

Sota la dictadura de Primo de Rivera, pren part activa en el moviment a favor dels presos; principalment pels detinguts per l'intent d'atemptat contra el rei d'Espanya, el borbó Alfons XIII, que no va reeixir i que va ser conegut amb el nom de "Complot del Garraf".

El març de 1930, és la primera signant d'un "Manifest de les dones catalanes", on es denuncia l'amnistia concedida als presos polítics després de la renúncia de Primo, ja que hi havia un article que excloïa aquells delictes que atemptessin a la integritat de la unitat d'Espanya. Aquest manifest va rebre el suport de milers de dones de tot Catalunya, un fet extraordinari en una època en que la dona encara no se li reconeixien els drets polítics. Arran de tota la seva activitat de solidaritat amb els empresonats es guanyà el sobrenom de "Mareta dels presos". Va militar a la Unió Catalanista, de la qual va ser secretària d'Acció Cultural i Social des del 1932

D'esquerra a dreta: M. Badia, J. Garriga, Lola Anglada, D. Civit i F. Ferrer

Participa i col•labora amb els seus dibuixos amb la Unió Catalanista, Nosaltres Sols! Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i col•laborà en el Comissariat de propaganda i el 1937 rep l'encàrrec de la Generalitat de crear el personatge "El més petit de tots que esdevindria molt popular.

Acabada la guerra, passa dos anys amagada en un pis de Barcelona, fins que les trasllada a Tiana quan l'alcalde del poble li assegura que  allà no seria represaliada.

Acaba els seus dies a Tiana on la fan filla adoptiva de la vila on viurà tranquil·lament fins el dia de la seva mort.

Placa commemorativa del nomenament de Lola Anglada 

com a filla adoptiva de la vila de Tiana

Josep Abril i Llinés: La Catalunya de fora

El Masnou (Maresme) 1879

Santiago de Xile 27 d'agost de 1929

La família  d'en Josep va traslladar-se a Sabadell on va treballar d'adroguer i durant sis anys va presidir el Foment Mercantil Sabadellenc.

Ingressà a la Lliga Regionalista. Es fa soci del Centre Català. Amb Manuel Folguera i Duran, que havia estat primer secretari de la Lliga (1877) Gabriel Casas, Joan Torres i altres, durant els fets de la Setmana Tràgica, proclamen la República Federal i Social a Sabadell. Posteriorment formen una comissió per entrevistar-se amb les forces del govern i revoltats, a fi d'aturar els estralls i les amenaces de bombardeig per part de l'artilleria de l'exèrcit. Participa en els fets de la Solidaritat Catalana, bergant perquè les forces econòmiques i les obreres s'incorporin al moviment.

Buscant nous camins marxa a Amèrica i després de viatjar per diversos països s'estableix a Santiago de Xile on obre un cafè-pastisseria. El 1916 es fa soci del Centre Català, també ingressa a Estat Català.

El 1923 funda el Comitè de Publicitat Catalana, junt amb Frederic Margarit i Josep Carbó, entitat de caire separatista, que sempre presidí. Aquest Comitè s'adhereix a Estat Català i recapten diners per la insurrecció armada que preparava Macià. Editen "Catalunya" que del 1926 al 1927 treu 34 números. Des d'aquesta publicació porten un fort combat contra la dictadura del general Primo de Rivera, honoren Rizal heroi filipí afusellat pels espanyols; defensen el lider rifeny Abd-el-Krim en la seva lluita per la independència del Marroc i contra  el colonialisme dels polítics i militars espanyols. Com que la dictadura havia rebut el beneplàcit del rei, el borbó Alfons XIII, adreçça un "Missatge al rei d'Espanya" atacant aquesta posició (1923).

Logotip del Comitè de Publicitat Catalana de Xile

Portada de la revista Catalunya número 25 d'abril de 1927

El 1925, fa una "Carta oberta a Francesc Cambó"  contra la participació catalana en la política espanyola. Degut a les pressions diplomàtiques de l'ambaixada espanyola prop del dictador xilè, Coronel Carlos Ibañez és veu obligat a deixat de publicar "Cataunya". Aleshores, en Josep Abril passa a col·laborar a "Nova Catalunya" de Montevideo que sortia amb el significatiu subtítol de "Periòdic d'acció del separatisme català a Sud-Amèrica". També va escriure a "Canigó" (1927) de Xile i a "Nación Catalana" (1923-1930) de Buenos Aires. En tots aquests escrits té un to molt combatiu de denúncia de l'opressió espanyola envers Catalunya. D'ell es deia que escrivia els articles amb metralladora.

El 1928 vincula el Comitè de Publicitat, al "Grup Separatista Avant" de Montevideo, que  es proclamaven partidaris de la lluita armada per aconseguir l'alliberament de Catalunya. Es separa d'Estat Català per desavinences polítiques amb Macià, l'Abril és partidari de la línea més radical de Daniel Cardona. Abril era intuïtiu, d'un dinamisme patriòtic i de ferma voluntat cosa que el portà a fortes polèmiques amb altres sectors dels separatistes.

 Obres

•  Missatge al rei d'Espanya (1923)

•  Carta oberta a Francesc Cambó (1925)

Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes

• Queremos a Cataluña libre y soberana, no esclava de España (1924)

Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes

•  El Provincialismo Español; la Mancomunidad catalana y su obra (1925)

Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes

• La salvación de Cataluña está en su independencia

Imatge cedida pel blog Llibres Nacionalistes

 

• República a la española y a la catalana (1928) 

imatge cedida per Free Catalonia

Es va casar amb la xilena  Elisa Alavaria amb qui va tenir quatre fills. En morir va ser amortallat amb l'estelada.

Josep Maria Murià i Romaní

Nat el 19 d'octubre de 1907 a Barcelona
Mort el 19 d'agost de 1999 a Guadalajara (Mèxic)

Josep Maria Murià és fill de Magí Murià i Torner i d'Anna Romaní i Sabater. Fou germà de la periodista Anna Murià i Romaní i pare de José María Murià Rouret. Des de ben aviat va tenir inquietuds literàries que plasmà a la premsa, tant de Barcelona com de comarques, pels volts dels anys trenta col·laborà a El Borinot, La Nau i el Diari de Catalunya

Milità a Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Català i, ja en plena guerra, a Estat Català.

Durant la guerra, en caure el Front d'Aragó, s'allistà voluntari a l'Exèrcit Popular on és anomenat milicià de cultura del seu batalló. Lluità a la batalla de l'Ebre on tanta joventut catalana hi va deixar la vida.

Passà la frontera, camí d'un llarg exili, el febrer de 1939. Degut a la seva condició de francmaçó i de felibre, pot evitar entrar als camps de concentració francesos. S'afincà a Montalban on, juntament amb en Marcel·lí Perelló , fan el Butlletí d'Estat Català, mecanografiat i que, del juny de 1939 fins al maig de 1940, va treure 46 números. D'allà es trasllada a Montpeller on, per raons de feina,  pot obtenir informació sobre els horaris i transports ferroviaris d'interès militar, que trametien als membres de la Resistència, que lluitaven contra l'ocupació alemanya.

L'abril de 1942 s'embarca cap a Mèxic on, en el Districte Federal, publica el butlletí d'Estat Català, de curta durada. L'any 1943, junt amb Artur Costa, treuen La Nación Catalana, feta en espanyol a fi i efecte de donar a conèixer el fet català als habitants d'Amèrica Llatina.

També forma part del grup editor d'Enllà, que duia el significatiu subtítol de Catalunya per la independència dels pobles i el socialisme. S'adhereix al moviment Comunitats Catalanes, que s'escampa arreu de les colònies de catalans que vivien en els diversos països americans.

S'afilia a la Unió dels Catalans Independentistes que funcionava a Santiago de Cuba. Des de la capital asteca ingressa al Front Nacional de Catalunya; el seu company Marcel·lí Perelló, en seria el delegat a Mèxic, El 1959, es trasllada a Guadalajara (Jalisco), tot just  arribat es fa soci del Centre Català, des d'on comença a treure un butlletí, que era el portantveu del Centre; però després es va transformar en el Butlletí d'Informació dels Països Catalans; que va durar 15 anys, en el curs del qual en van sortir 180 números; es feien trameses a l'interior, molt sovint interceptades per la policia espanyola.

Escrit, amb afegitsd'HN, per Robert Surroca i Tallaferro

l'abril del 2000 a Barcelona

Obres

Assaig
La revolució al camp de Catalunya (1937)
Revisión de la dramática neoclásica (1971)
Vivències d'un separatista (1985)

Poesia
L'espera, poemes (1942)
L'últim recull (1980)
Trajecte confús (1978)
Ramals del trajecte (1980)

Narracions i contes
Els dos puntals (1938) novel·la
Narraciones fugaces (1967), versió catalana del 1974
Cuentos de humor gris (1987) versió catalana del 1992
Cinc contes per a infants (1984)

Esquela apareguda a El Informador, diario independiente [Guadalajara (Mèxic)], 20-08-1999, pàg. 13-E

La Centúria Rafael Casanova

Segell editat el 1936

A les primeries de la guerra civil, es van organitzar a Catalunya columnes de milicians per anar als fronts d’Aragó i Madrid. El capità Albertí Bayo, cap de l’Aeronàutica Naval a Barcelona, va convèncer la Generalitat de la conveniència de recuperar l’illa de Mallorca.

Capità Albertí Bayo. 1892 - 1967

Aleshores, Sant Boi va organitzar una centúria nacionalista, formada per membres d’ERC i Estat Català i comandada per Francesc Roig i Comas. Després d’una setmana d’instrucció al castell de Montjuïc, s’embarcaren al ‘Marqués de Comillas’. El 16 d’agost desembarcaren a Punta Àmer (Mallorca), sota un intens foc enemic. Foren bombardejats i lluitaren, cos a cos, contra la infanteria franquista. El 3 de setembre van haver de donar marxa enrere. Només hi va haver un mort. Els companys van enterrar Tomàs Cervera a una platja mallorquina...

Plànol, dibuixat per En Baldiri Déu, del lloc on van enterrar el santboià Tomàs Cervera

Alguns dels seus membres van ser:

 Francesc Capdevila i Font, 

1918 - 1937

nascut el 23 de febrer de 1918 a Sant Boi amb militància a ERC i corresponent a la Lleva de 1939. Es va presentar voluntari com a milicià a la Centúria Rafael Casanova i després de la incursió a Mallorca va ser enquadrat com a soldat de la 123 Brigada Mixta -d'ara en endavant BM- (27 Divisió), del XVIII Cos d'Èxèrcit.  Aquesta divisó va participar en l'ofensiva sobre Osca el juny de 1937 i sobretot estava nodrida de joves estrangers que van participar a les Olimpíades Populars. Capdevila va morir al front d'Aragó el 16 de juny de 1937 als 18 anys.

Jesús Castells Ridaura

1916 - 1936

Nat el primer de maig de 1916. El seu ofici era el de jornaler i paleta a la Constructora Santboiana. Va militar a Estat Català. Estava enquadrat a la Divisió Carles Marx que estava nodrida principalment per membres de la UGT i el PSUC. A l'agost de 1936 va participar en el desembarcament de Mallorca, Jesús Castells va presentar-se com a milicià voluntari a la Centúria Rafael Casanova. És enviat al front d'Aragó amb la seva Divisió original el 7 de setembre de 1936 i va morir en combat el 24 d'octubre de 1936 a l'ermita de Santa Quitèria (Tardienta, Osca).

Membres de la Divisió Carles Marx 

Tomàs Cervera i López

? - 1936

Nascut provablement a Els Serrans, País Valencià, va créixer al carrer Sant Pere número 9 de sant Boi i va treballar d'escrivent a Can Dubler. La seva militància política la va dedicar a Estat Català i a Esquerra Republicana de Catalunya. Es va enquadrar a la Divisió Carles Marx i es presentà com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Víctima d'un atac aeri va ser l'únic de la Centúria RC que va perdre la vida a Mallorca, el 2 de setembre de 1936. 

Milicians del desembarcament de Mallorca sota les ordres de Bayo. El tercer sosté una estelada.

Juan Manzanares Huerta

1914 - 1937

Fill de pares immigrants i família humil, Juan Manzanares estava plenament integrat a Catalunya. Treballava al mas de pagès i militava a Esquerra Republicana de Catalunya. Es presentà voluntari a la Centúria Rafael Casanova  més tard seria Caporal de la 124 BM (27 Divisió) de l'Exèrcit Popular de la República. Mort en combat al front nord d'Aragó entre el 23 i 25 de setembre de 1937.

Jaume Martí Campmany

1916 -1937

Nascut a Sant Boi el 28 de febrer de 1916 i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i el sindicat UGT. Es presenta voluntari a la Centúria Rafael Casanova i anirà al front d'Aragó com a soldat de la 124 Brigada Mixta (27 Divisió) de l'EPR on morirà al nord del front l'1 d'octubre de 1937.

Ramon Nin Sabé

1916 - 1937

Nat el 14 de setembre del 1916, treballa de pintor i milita a ERC, és cridat a la lleva 1937 i s'enquadra a la 124BM (27 Divisió de l'EPR) com a soldat ras. Es fa voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Mor en combat a la zona de Zuera (Saragossa) el 25 d'agost de 1937.

Josep Puig i Ventura

1914- 1935

Nascut a Sant Boi el 15 de desembre de 1914, treballava de rajoler i militava a ERC. S'enquadra a la Divisió Carles Marx, concretament a la columna 1er de maig. Es va presentar a com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Va entrar en combat en l'assalt a l'ermitade Santa Qutèria, a Osca, i va morir ferit el 24 d'octubre de 1936.

Pere Romagosa Petit

1911 - 1932

Nascut a Sant Boi el 28 de març de 1911, treballava d'escrivent i en el comerç. Militava a ERC i a la UGT. La seva lleva correspon a la del 1932 i entra a la Divisió Carles Marx, concretament a la columna 1er de maig.  Es va presentar a com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Quan va entrar en combat a Tardienta a Osca va ser atacat per un obús llançat per les forces franquistes. Degut a l'explosió perd la vida el 19/20 d'ocutbre de 1936.

Joaquim Torralba Beltran

1915 - ?

Nat a Sant Boi el 25 de novembre de 1915 i militant d'ERC. S'enquadra durant la lleva de 1936 a la BM 124 (27 Divisió) de l'EPR.  Es va presentar a com a voluntari a la Centúria Rafael Casanova. Desapareix en combat.

Trobareu la fitxa d'altres membres de la Centúria Rafael Casanova i la d'altres brigadistes a la web del museu de Sant Boi

Aquesta entrada s'ha pogut editar gràcies a la informació trobada a la xarxa del museu de Sant Boi, l'associació Memòria de Mallorca i els llocs ja citats durant l'entrada.