Santiago de Xile 27 d'agost de 1929
La família d'en Josep va traslladar-se a Sabadell on va treballar d'adroguer i durant sis anys va presidir el Foment Mercantil Sabadellenc.
Ingressà a la Lliga Regionalista. Es fa soci del Centre Català. Amb
Manuel Folguera i Duran, que havia estat primer secretari de la Lliga (1877) Gabriel Casas, Joan Torres i altres, durant els fets de la Setmana Tràgica, proclamen la República Federal i Social a Sabadell. Posteriorment formen una comissió per entrevistar-se amb les forces del govern i revoltats, a fi d'aturar els estralls i les amenaces de bombardeig per part de l'artilleria de l'exèrcit. Participa en els fets de la Solidaritat Catalana, bergant perquè les forces econòmiques i les obreres s'incorporin al moviment.
Buscant nous camins marxa a Amèrica i després de viatjar per diversos països s'estableix a Santiago de Xile on obre un cafè-pastisseria. El 1916 es fa soci del Centre Català, també ingressa a Estat Català.
El 1923 funda el Comitè de Publicitat Catalana, junt amb Frederic Margarit i Josep Carbó, entitat de caire separatista, que sempre presidí. Aquest Comitè s'adhereix a Estat Català i recapten diners per la insurrecció armada que preparava Macià. Editen
"Catalunya" que del 1926 al 1927 treu 34 números. Des d'aquesta publicació porten un fort combat contra la dictadura del general Primo de Rivera, honoren Rizal heroi filipí afusellat pels espanyols; defensen el lider rifeny Abd-el-Krim en la seva lluita per la independència del Marroc i contra el colonialisme dels polítics i militars espanyols. Com que la dictadura havia rebut el beneplàcit del rei, el borbó Alfons XIII, adreçça un
"Missatge al rei d'Espanya" atacant aquesta posició (1923).
 |
| Logotip del Comitè de Publicitat Catalana de Xile |
 |
| Portada de la revista Catalunya número 25 d'abril de 1927 |
El 1925, fa una
"Carta oberta a Francesc Cambó" contra la participació catalana en la política espanyola. Degut a les pressions diplomàtiques de l'ambaixada espanyola prop del dictador xilè, Coronel Carlos Ibañez és veu obligat a deixat de publicar
"Cataunya". Aleshores, en Josep Abril passa a col·laborar a
"Nova Catalunya" de Montevideo que sortia amb el significatiu subtítol de
"Periòdic d'acció del separatisme català a Sud-Amèrica". També va escriure a
"Canigó" (1927) de Xile i a
"Nación Catalana" (1923-1930) de Buenos Aires. En tots aquests escrits té un to molt combatiu de denúncia de l'opressió espanyola envers Catalunya. D'ell es deia que escrivia els articles amb metralladora.
El 1928 vincula el Comitè de Publicitat, al
"Grup Separatista Avant" de Montevideo, que es proclamaven partidaris de la lluita armada per aconseguir l'alliberament de Catalunya. Es separa d'Estat Català per desavinences polítiques amb Macià, l'Abril és partidari de la línea més radical de Daniel Cardona. Abril era intuïtiu, d'un dinamisme patriòtic i de ferma voluntat cosa que el portà a fortes polèmiques amb altres sectors dels separatistes.
Obres
- Missatge al rei d'Espanya (1923)
- Carta oberta a Francesc Cambó (1925)
- Queremos a Cataluña libre y soberana, no esclava de España (1924)
- El Provincialismo Español; la Mancomunidad catalana y su obra (1925)
- La salvación de Cataluña está en su independencia
- República a la española y a la catalana (1928)
Es va casar amb la xilena Elisa Alavaria amb qui va tenir quatre fills. En morir va ser amortallat amb l'estelada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada