dilluns, 16 d’agost de 2021

Joan Deulofeu i Arquer

Badalona, 16 de desembre de 1899 
Colòmbia, 16 d'agost de 1949

 Pertanyia a una família benestant badalonina, que tenia un establiment al carrer de Mar conegut com Ca la Quima Llaunera i posteriorment com a Can Deulofeu. Va treballar per a l’empresa Torras Herrería y Construcciones, en el si de la qual va participar en algunes obres de notable envergadura, com el Mercat Central de València o l’estació de Portbou. La seva obra més coneguda és el transbordador aeri del port de Barcelona des de la Barceloneta fins a Montjuïc, acabada el 1931, que va projectar i dirigir.

Militant d’ERC, va encapçalar la llista d’aquest partit a Badalona a les eleccions municipals i va ser escollit alcalde el gener de 1934. Va tenir com a secretari particular l’escriptor i polític de tendència comunista Andreu Nin, vinculat a la ciutat per la seva tasca de traductor a la badalonina Edicions Proa.

Arran dels Fets d’Octubre, Deulofeu va ser suspès i empresonat al vaixell Uruguai. El febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular a les eleccions generals, li fou retornada l’alcaldia, però va dimitir aviat per motius de salut i va ocupar el càrrec Frederic Xifré.

Durant la Guerra Civil Deulofeu va tenir responsabilitats a la Comissió d’Indústries de Guerra. Acabat el conflicte bèl·lic, s’exilià, primer a França i després a Amèrica del Sud, on va morir amb la seva esposa en un accident d’aviació.

El 1979 el primer Ajuntament democràtic va donar el seu nom a un carrer de la ciutat, al barri de Can Claris. En aquesta denominació es va voler destacar el seu rol professional i no el polític, motiu pel qual es va optar pel nom d’ENGINYERS DEULOFEU.

El Museu de Badalona conserva els plànols del transbordador de Montjuïc, notable obra d'enginyeria. Cal aclarir que Carles Buïgas, autor de les fonts de Montjuïc, va ser qui va tenir la idea de fer aquest transbordador, però no n'és l’autor, malgrat que així ho diu Viquipèdia, tant en la versió catalana com en la castellana, a l’entrada corresponent a Carles Buïgas Sans.

.

.