Neix a Barcelona el 17 de juliol del 1929
Mor a Buenos Aires el 6 d'octubre del
2001
Jordi Arbonés va fer els estudis primaris
al "Colegio Pelayo" del c/ Portal Nou de Barcelona, amb un mestre amb
guardapols i palmeta. Degut a la derrota de la República, en la guerra
1936-1939, el seu pare s'exilià a França. Per subsistir, la mare es dedicà a
fer feines domèstiques. Ell, amb 14 anys, es posa a treballar en una
distribuïdora de material elèctric. Fa la teneduria de llibres, estudia anglès
pel seu compte i després durant un any té un professor particular. També
estudia català i literatura catalana amb el mestre Antoni Jaume. El desembre de
1956 fa un viatge, per perfeccionar l' idioma a Anglaterra.
Als 15 anys havia fet teatre a
"Germanor Barcelonina", que estava al C/ Carders del seu barri. Als
22 anys s'integra a la Comissió de Cultura, que dirigia Marià Altamiras, de la
"Penya Cultural Barcelonesa". Comença a fer traduccions teatrals de
l'anglès. En Ricard Salvat li posa en escena l'obra que l'Arbonés havia traduït,
"L'home que va néixer per morir penjat" d'en Ricard Hughes i, també,
li escenifica " Poema de Nadal" de Josep Ma. de Sagarra, en la qual
el mateix Jordi hi participa com a recitador. Això el va animar a dedicar-se
professionalment a les traduccions.
El 1956, marxa a Buenos Aires per
casar-se, ja que la família de la que seria al seva dona -la Isabel, amb qui va
tenir dos fills- s'havia traslladat a viure allà. A la capital argentina
treballa en un despatx i, dos anys més tard, a l'Editorial Poseidon de Joan
Merlí i Pahissa, on fa de corrector i supervisa originals. S'incorpora al Casal
de Catalunya fent de secretari de redacció
de la revista "Catalunya". També col·labora a "Ressorgiment" i
"Aplec". Tradueix obres d'Arthur Miller, Tennesse Williams i molts
altres que representen el quadre escènic del Casal. A partir de 1962 fa de
director, posant en escena obres d'autors catalans.
Publica diverses obres: "El teatre català de postguerra", "El teatre català a Buenos Aires", "Pedrolo contra els límits" i un llarg etcètera. Deixa diferents treballs inèdits. Ha escrit pròlegs a obres d'autors americans i anglesos. Ha publicat articles a revistes a l'interior i de l'exili. Ha traduït al català un gran nombre de novel·les i obres teatrals. Fer només una breu pinzellada de tots els seus treballs ens ocuparia tot l'espai del que disposem. Ha rebut els premis de periodisme "Casa Nostra" de Suïssa, de traducció de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes, ajuts i accèssits diversos, alguns en els Jocs Florals de l'exili.
Publica diverses obres: "El teatre català de postguerra", "El teatre català a Buenos Aires", "Pedrolo contra els límits" i un llarg etcètera. Deixa diferents treballs inèdits. Ha escrit pròlegs a obres d'autors americans i anglesos. Ha publicat articles a revistes a l'interior i de l'exili. Ha traduït al català un gran nombre de novel·les i obres teatrals. Fer només una breu pinzellada de tots els seus treballs ens ocuparia tot l'espai del que disposem. Ha rebut els premis de periodisme "Casa Nostra" de Suïssa, de traducció de la Generalitat de Catalunya, el Nacional de traducció de la Institució de les Lletres Catalanes, ajuts i accèssits diversos, alguns en els Jocs Florals de l'exili.
Però el que volem destacar d'en Jordi
Arbonés és que, el 1966, és un dels fundadors, a Buenos Aires, de l'Obra
Cultural Catalana, conjuntament amb Josep Font, Jaume Garriga, Ricard Marco,
Fivaller Seras, Jordi Soler i Eduard Vidal. Aquesta entitat està -encara ara-
portant a terme una gran activitat de projecció de cara als catalans afincats a
la capital argentina, per un costat de projecció cultural amb conferències, vídeos, etc. però sobretot
d'afirmació de la nostra identitat.
La distància no ha estat un impediment
per mantenir una actitud constant de fidelitat i servei a la catalanitat, cosa
molt meritòria si tenim present que molts d'aquests compatriotes són nascuts a
l'Argentina. La ideologia de Jordi Arbonés, completament afí a
l'independentisme, va fer que es trobés entre aquests homes i dones, no
colonitzats, plenament identificat.
Rober Surroca i Tallaferro
Països Catalans, gener de 2002
(Agraïm a l'amic Fivaller Seras de l'Obra Cultural Catalana, la informació aportada)
El fons Jordi Arbonès es conserva a la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podeu consultar-lo aquí
(Agraïm a l'amic Fivaller Seras de l'Obra Cultural Catalana, la informació aportada)
El fons Jordi Arbonès es conserva a la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Podeu consultar-lo aquí
Alguns enllaços més sobre Jordi Arbonés
- “Record de Jordi Arbonès”, per Antoni Clapés i Matthew Tree
- “Entrevista a Jordi Arbonés” – maig 2001. Alba Pijuan
- “Identidad nacional y traducción. Entrevista con Jordi Arbonés”. Marcos Rodríguez Espinosa
- “Aproximació a l’obra assagística de Jordi Arbonés i Montull sobre traducció”. Alba Pijuan Vallverdú
- “Les traduccions de Jordi Arbonès: una visió de conjunt”. Ramon Farrés.
- “Jordi Arbonès, traductor de La fira de les vanitats (1984) de William M. Thackeray”. Marcos Rodríguez Espinosa
- « Jordi Arbonès. Les traduccions de Jane Austen ». Victòria Alsina
- “Arbonès, Miller i Nin”. Matthew Tree
- “Jordi Arbonès i Montull a la universitat”. Joaquim Carbó.
- Visat.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada