diumenge, 25 de desembre del 2016

Magí Clotet i Mateu: Un resistent

 Vila-Rodona (Alt Camp) 30-10-1909 
Sabadell 25-12-1978

 De jove, la seva família es traslladà a viure a Sant Just Desvern on, en Magí, és membre fundador de "Nosaltres Sols!", organització separatista dirigida per Daniel Cardona. Més tard s'integra a Estat Català. Per disposició d'aquest partit ingressa al Departament d'Ordre Públic de la Generalitat. El 1935 es casa amb Edelmira Canet i Garcia amb qui té una filla que, posteriorment, va donar-li quatre nets.

Carnet com a membre del Departament d'Ordre Públic  de la Generalitat
Durant la guerra, per la seva condició de policia, actua contra els elements incontrolats -sobretot després dels fets de maig de 1937- que tants estralls van fer a la reraguarda.
a l'exili francès és un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya, militància que va mantenir fins la seva mort, essent membre del seu Consell Nacional des del 1948 fins al 1974.

Quan l'ocupació de França, és enviat pels alemanys a Séte, fent-lo treballar del seu ofici de torner, a través del MOI (Main d'Oeuvre Immigré). Un vespre en que es trobava en una reunió d'exiliats catalans, escoltant la BBC en un semisoterrani que tenia una finestra que donava al carrer, hi va passar per davant d'aquesta un oficial alemany que en sentí una llengua per a ell estranya, pica a la porta i entrà pistola en mà. Un dels assistents va clavar-li un cop desarmant-lo i, entre tots, el van lligar i "empaquetar" deixant-lo a la via del tren.

Després d'aquest fet, en Magí s'incorporà a la Resistència. S'enrolà, a la Correze, al grup 423 amb base a Bort-les-Orgues, als límits del Limousin amb l'Auvergne, participant en un munt d'accions contra els nazis.

En acabar-se la 2a Guerra Mundial, en Magí  s'incorpora a les forces guerrilleres que entren per la Vall d'Aran, l'octubre de 1944. Forma part de l'escamot de maquis que controlava el Port de la Bonaigua. En veure un cotxe (molt escassos a l'època) en Magí li encara la metralladora amb el dit al gatell, però en advertir-lo els companys que el vehicle no duia distintius militars i  els ocupants eren paisans no l'ataquen. En aquell cotxe hi viatjava el comandament de l'exercit espanyol  atacat pels guerrillers.

S'incorpora a la secció del FNC de Perpinyà, on col·labora en la impressió  i edició d'"Opinions", portaveu d'aquesta organització a Catalunya Nord. El seu germà Francesc va ser detingut el 1941, a Barcelona, acusat de militar al FNC, passant a prop de quatre anys a la presó sense ser jutjat.
El 1947 retorna, clandestinament, residint a Barcelona i LLeida, amb documentació falsa facilitada pel Front. Poc esprés es trasllada a Sabadell, on l'alcalde  Josep Ma. Marcet, el documentà legalment. Amb Marcet mantingué bones relacions, tot i la gran discrepància ideològica, ja uqe aquest tenia una actitud de suport a gent perseguida o empresonada que, en Magí, va aprofitar moltes vegades. Treballà en una empresa tèxtil i, a la vegada, fa de mestre de català i francès.

El 19 d'abril de 1950, el llibertaris Josep-Lluís Facerias, Toni Franquesa Fonoll i un altre no identificant anaren a la "barraca" d'en Magí demanant que els guardés unes metralletes i uns paquets. En Franquesa li va comunicar que tenien la intenció de fer un atemptat a en Marcet. En Magí  els va explicar que aquest havia  tret molta gent de la presó i que havia empleat perseguits a la seva fàbrica. Van acceptar les seves objeccions  i marxaren de camí de Barcelona. Pel trajecte tingueren una topada amb la guàrdia civil, que va matar en Franquesa, a qui van trobar un paper amb l'adreça d'en Magí. Va ser detingut i interrogat durant vuit dies fins que, per gestions d'en Marcet, va ser alliberat.

En la seva "barraca" del carrer Burriana núm. 34, de la capital del Vallès Occidental -que era un magatzem de metal·lúrgica propietat del també militants del Front, Joan Fuster- on em Magí cremava els seus toscanos, hi havia reunions conspiratives del Front i, a la vegada, hi desfilava tot el Sabadell democràtic i clandestí cercant consell o ajuda que ell mai negà a ningú, al marge de la ideologia, mentre fos antifeixista. Per allà van passar-hi anarquistes, comunistes, sindicalistes, bascos, etc. i sempre van trobar la mà oberta i la solidaritat  d'en Magí Clotet.

Va ser un dels fundadors de l'Òmnium Cultural i l'Assemblea de Catalunya a Sabadell.
Home bondadós i afable, a la seva mort tot el Sabadell cultural i democràtic l'acompanyà com una mostra de respecte i estima que es va guanyar. Posteriorment es dóna el seu nom a un carrer de la vila, substituint el que fins aleshores havia portat i que era el d'un genocida espanyol: Hernán Cortés. Com va dir l'alcalde Farrés en el moment de l'acte inaugural: "...si un s'havia dedicat a massacrar indis, l'altre havia lluitat tota la seva vida per la llibertat d'un poble": el nostre.


Rober Surroca i Tallaferro
Països Catalans juliol-agost de 2003
(Agraïm la informació tramesa pel company del Front i amic, de Sabadell: Josep Guillem i Vallribera)

.

.