Vila-Rodona (Alt Camp) 30-10-1909
Sabadell 25-12-1978
De jove, la seva família es traslladà a viure
a Sant Just Desvern on, en Magí, és membre fundador de "Nosaltres
Sols!", organització separatista dirigida per Daniel Cardona. Més tard
s'integra a Estat Català. Per disposició d'aquest partit ingressa al
Departament d'Ordre Públic de la Generalitat. El 1935 es casa amb Edelmira
Canet i Garcia amb qui té una filla que, posteriorment, va donar-li quatre
nets.
Carnet com a membre del Departament d'Ordre Públic de la Generalitat |
Durant
la guerra, per la seva condició de policia, actua contra els elements
incontrolats -sobretot després dels fets de maig de 1937- que tants estralls
van fer a la reraguarda.
a
l'exili francès és un dels fundadors del Front Nacional de Catalunya,
militància que va mantenir fins la seva mort, essent membre del seu Consell
Nacional des del 1948 fins al 1974.
Quan
l'ocupació de França, és enviat pels alemanys a Séte, fent-lo treballar del seu
ofici de torner, a través del MOI (Main d'Oeuvre Immigré). Un vespre en que es
trobava en una reunió d'exiliats catalans, escoltant la BBC en un semisoterrani
que tenia una finestra que donava al carrer, hi va passar per davant d'aquesta
un oficial alemany que en sentí una llengua per a ell estranya, pica a la porta
i entrà pistola en mà. Un dels assistents va clavar-li un cop desarmant-lo i,
entre tots, el van lligar i "empaquetar" deixant-lo a la via del
tren.
Després
d'aquest fet, en Magí s'incorporà a la Resistència. S'enrolà, a la Correze, al
grup 423 amb base a Bort-les-Orgues, als límits del Limousin amb l'Auvergne,
participant en un munt d'accions contra els nazis.
En
acabar-se la 2a Guerra Mundial, en Magí s'incorpora
a les forces guerrilleres que entren per la Vall d'Aran, l'octubre de 1944.
Forma part de l'escamot de maquis que controlava el Port de la Bonaigua. En
veure un cotxe (molt escassos a l'època) en Magí li encara la metralladora amb
el dit al gatell, però en advertir-lo els companys que el vehicle no duia
distintius militars i els ocupants eren
paisans no l'ataquen. En aquell cotxe hi viatjava el comandament de l'exercit
espanyol atacat pels guerrillers.
S'incorpora
a la secció del FNC de Perpinyà, on col·labora en la impressió i edició d'"Opinions", portaveu
d'aquesta organització a Catalunya Nord. El seu germà Francesc va ser detingut
el 1941, a Barcelona, acusat de militar al FNC, passant a prop de quatre anys a
la presó sense ser jutjat.
El
1947 retorna, clandestinament, residint a Barcelona i LLeida, amb documentació
falsa facilitada pel Front. Poc esprés es trasllada a Sabadell, on
l'alcalde Josep Ma. Marcet, el documentà
legalment. Amb Marcet mantingué bones relacions, tot i la gran discrepància
ideològica, ja uqe aquest tenia una actitud de suport a gent perseguida o
empresonada que, en Magí, va aprofitar moltes vegades. Treballà en una empresa
tèxtil i, a la vegada, fa de mestre de català i francès.
El
19 d'abril de 1950, el llibertaris Josep-Lluís Facerias, Toni Franquesa Fonoll
i un altre no identificant anaren a la "barraca" d'en Magí demanant
que els guardés unes metralletes i uns paquets. En Franquesa li va comunicar
que tenien la intenció de fer un atemptat a en Marcet. En Magí els va explicar que aquest havia tret molta gent de la presó i que havia
empleat perseguits a la seva fàbrica. Van acceptar les seves objeccions i marxaren de camí de Barcelona. Pel trajecte
tingueren una topada amb la guàrdia civil, que va matar en Franquesa, a qui van
trobar un paper amb l'adreça d'en Magí. Va ser detingut i interrogat durant
vuit dies fins que, per gestions d'en Marcet, va ser alliberat.
En
la seva "barraca" del carrer Burriana núm. 34, de la capital del Vallès
Occidental -que era un magatzem de metal·lúrgica propietat del també militants
del Front, Joan Fuster- on em Magí cremava els seus toscanos, hi havia reunions conspiratives del Front i, a la
vegada, hi desfilava tot el Sabadell democràtic i clandestí cercant consell o
ajuda que ell mai negà a ningú, al marge de la ideologia, mentre fos
antifeixista. Per allà van passar-hi anarquistes, comunistes, sindicalistes,
bascos, etc. i sempre van trobar la mà oberta i la solidaritat d'en Magí Clotet.
Va
ser un dels fundadors de l'Òmnium Cultural i l'Assemblea de Catalunya a
Sabadell.
Home
bondadós i afable, a la seva mort tot el Sabadell cultural i democràtic
l'acompanyà com una mostra de respecte i estima que es va guanyar.
Posteriorment es dóna el seu nom a un carrer de la vila, substituint el que
fins aleshores havia portat i que era el d'un genocida espanyol: Hernán Cortés.
Com va dir l'alcalde Farrés en el moment de l'acte inaugural: "...si un
s'havia dedicat a massacrar indis, l'altre havia lluitat tota la seva vida per
la llibertat d'un poble": el nostre.
Rober
Surroca i Tallaferro
Països
Catalans juliol-agost de 2003
(Agraïm
la informació tramesa pel company del Front i amic, de Sabadell: Josep Guillem i
Vallribera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada