Barcelona, 24 de gener de 1924
3 de novembre de 2000
Membre de la secció militar del Front Nacional de Catalunya, el anys 40, va esdevenir la mà dreta de Jaume Martínez Vendrell.
Ell es va cuidar de fer la informació de les defenses del castell de Montjuïc i de les Platges del nord i sud de Barcelona que, junt amb tota la que es va recopilar del Golf de Roses, s'entregà- a través d'en Gibernau- a l'Organització de Serveis Especials (OSS) dels Estat Units per a un possible desembarcament aliat a Catalunya (Operació Torxa) en el marc de la 2a Guerra Mundial.
Va ser un dels membres de l'escamot que va penjar banderes al transbordador del port de Barcelona. Una l'11 de setembre de 1944 i l'altra, la diada de Sant Jordi de l'any següent.
L'11 de setembre de 1945, els militants del Front sortiren a repartir octavetes i a enganxar papers engomats, on hi havia la bandera catalana en colors acompanyada de dos textos diferents que deien: "Català: Recorda la festa de l'11 de setembre de 1714. Sigues hereu digne del seu heroisme i amor a la llibertat. Front Nacional de Catalunya" i l'altre "Català: Recorda el Conseller en Cap, Rafael de Casanova, fou ferit en lluita oberta pels soldats de Felip V. El President de la Generalitat Lluís Companys mor assassinat , contra tota llei, pels sicaris de Franco. Felip V fou un rei injust. Franco és un assassí. Front Nacional de Catalunya". El grup estava compost per: Grau, Joan Josep Ferrer i Grau i en Manuel Fontich i Aldosa. Van enfilar carrer Villaroel escampant els papers; quan trobaven un bar d'ambient popular, un d'ells es quedava a la porta i els altres dos entraven repartint les octavetes per les taules. En arribar a la Diagonal van coincidir amb un tramvia i van decidir llençar la resta de papers a dintre. Quan ja ho havien fet van comprovar que, a dalt del tramvia, hi anaven una parella de policies. Com que el tramvia arrencà no en feren cas i seguiren el seu camí enganxant papers engomats. En anar a creuar la Via Augusta, en Ferrer i en Fontich per una banda i en Grau per l'altra, se'ls va travessar un cotxe d'on van sortir uns individus cridant "Alto policia" . Tots tres es van treure les pistoles i van començar a disparar, quan en Ferrer i en Fontich anaven a escapolir-se van veure a en Grau ferit a terra, el van recollir i tots tres junts emprengueren la retirada, però en Grau que perdia molta sang per la cama, els va demanar que marxessin, doncs no tenia sentit que caiguessin tots. Estirat a terra va veure com un policia disparava diversos trets al pit a un noi que estava arraconat amb els braços enlaire: era Josep Corbella que no tenia res a veure amb els fets. Va morir.
 |
| El segon adhesiu: Català: Recorda el Conseller en Cap, Rafael de Casanova, fou ferit en lluita oberta pels soldats de Felip V. El President de la Generalitat Lluís Companys mor assassinat , contra tota llei, pels sicaris de Franco. Felip V fou un rei injust. Franco és un assassí. Front Nacional de Catalunya |
En Grau duia dues pistoles, el policia que el va escorcollar se'n va quedar una per ell, deixant-l'hi justament la que no havia disparat. Inconscientment el policia li va fer un gran favor, doncs en Grau es va inventar una història que va fer que s'en sortís només amb uns anys de presó.
Durant tota la seva vida va mantenir-se fidel al Front i als seus ideals de joventut, essent una referència pels militants que, anys a venir, van seguir el camí que ells van marcar.
Joan Grau i Rei ens va deixar l'any 2000 víctima d'una malaltia que va arrossegar durant anys amb total enteresa.
Fins Sempre, "Joanet".
Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, novembre de 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada