Commemoració de l'assassinat del president Lluís
Companys
El 15 d'octubre de cada any és el dia nacional
en memòria de les víctimes de la Guerra Civil
i de la repressió de la dictadura franquista.
Així ho ha
acordat el Consell Executiu del Govern de la Generalitat, que ha elegit la data de l'aniversari de l'afusellament del
president Lluís Companys, l'únic president escollit democràticament que va
ser executat pel feixisme a l'Europa occidental.
El govern
pretén així donar continuïtat a la iniciativa de l'any passat de proclamar aquesta
data com a dia nacional, coincidint que llavors es complien 75 anys de
l'assassinat del president Companys.
Amb la
declaració del 15 d’octubre com a dia nacional, la Generalitat pretén
contribuir al reconeixement de les víctimes recollit a la llei del Memorial
Democràtic, en el preàmbul de la norma, i a les diverses resolucions aprovades
al Parlament en aquesta línia.
Cementiri de Montjuïc
Fossar de la Pedrera
Mausoleu del president Companys
Dissabte, 15
d’octubre
Faran la tradicional ofrena floral al president Lluís Companys:
10.15: El
president i altres membres del Govern de la Generalitat de Catalunya
10.20: La
presidenta i altres membres del Parlament de Catalunya
10.25: L’alcaldessa
i altres membres de l’Ajuntament de Barcelona
Cementiri de Montjuïc
Fossar de la Pedrera
Diumenge, 16 d’octubre, a les 12 del migdia:
Els consellers Neus
Munté i Raül Romeva assistiran a
l'homenatge als immolats pel franquisme que organitzen l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i
el Memorial Democràtic, al Fossar de
la Pedrera del cementiri de Montjuïc. És l’homenatge que es fa cada any, el
diumenge després del dia 15 d’octubre, als republicans que van ser executats
pel règim franquista, i als qui van ser empresonats o represaliats per raons
polítiques i ideològiques.
Més enllà de la llei del Memorial Democràtic, el
govern explica la seva decisió per la necessitat d'ajustar-se a les nombroses
resolucions i informes de l'Organització de les Nacions Unides. L'estiu del
2014, el relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la
justícia, la reparació i les garanties de no-repetició va fer un sever informe
contra l'Estat espanyol per no haver emprès una política d'estat en matèria de
veritat, que carregava contra la inexistència d'informació oficial i de
mecanismes d'esclariment de la veritat, així com contra les interpretacions
restrictives de la llei d'amnistia de 1977, que entorpeixen l'obertura
d'investigacions. El relator també criticava que el govern espanyol no hagi
actuat per gestionar les exhumacions i la identificació de les restes de les
víctimes.
La llei que anul·larà els sumaríssims
El ple del Parlament
farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei que
declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra sumaríssims instruïts
per causes polítiques pel règim franquista a Catalunya, desafiant el marc
competencial de Catalunya. La iniciativa, promoguda per la Comissió de la
Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i la CUP, començarà a partir de llavors a
tramitar-se a la cambra. També es votarà una proposta per presentar al Congrés
una modificació de la llei de memòria històrica.
La llei que anul·larà els consells de guerra sumaríssims
El ple de Parlament
farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei que declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els
consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques pel règim
franquista a Catalunya, desafiant el marc competencial de Catalunya. La
iniciativa, promoguda per la Comissió de la Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i
la CUP, començarà a partir de llavors a tramitar-se a la cambra. També es
votarà una proposta per presentar al Congrés una modificació de la llei de
memòria històrica.
______________________________
Barcelona,
dissabte, 15 d’octubre del 2016
Commemoració de l'assassinat del
president Lluís Companys
Castell de Montjuïc
Marxa de torxes
als Glacis de Santa Helena
5.15 h Sortida de l’autocar gratuït de la plaça Universitat (davant de la Universitat).
Reserva
de places al 93 317 15 13
A les 6 del matí Marxa de Torxes
al lloc on fou afusellat el president. Ofrena floral. Parlaments: Robert Fabregat, president de la
Federació d’ERC de Barcelona, Alfred
Bosch, president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament i Assumpta Montellà, historiadora i
escriptora.
Cementiri de Montjuïc
Fossar de la Pedrera
Mausoleu del president Companys
A
3/4 de 9: Sortida de l’autocar gratuït de la plaça Universitat (davant
de la Universitat).
Reserva de places al 93 453 60 05
A 2/4 de 10: Ofrena floral a la tomba del president Companys.
Parlament de Marta Rovira, secretària general d’ERC.
Actes
d’homenatge al president Lluís Companys
en el
76è Aniversari del seu afusellament
Monument al president de Catalunya
Lluís Companys
(Inici del Passeig Lluís Companys,
entre Ronda Sant Pere i Arc del Triomf)
Consell
Municipal del Districte de l’Eixample
Dissabte, 15
d’octubre, a la 1 del migdia:
Ofrena floral:
Consell Municipal del Districte de l’Eixample
Indrets del Record i Perenne Fossar de les Moreres
Record de Conxita
Julià, que representa la noia del mocador del monument
Una història petita immortalitzada
Conxita Julià i Farrés va néixer a Barcelona l’11 de juny de 1920. És poeta i excursionista.
Quan el president Companys estava
empresonat al penal d’El Puerto de Santa María (Cadis), juntament amb tot el
Govern de la Generalitat, pels Fets del Sis d’Octubre de 1934, Conxita Julià, una noieta de catorze anys, va escriure
cartes i poemes al president de Catalunya per encoratjar-lo. Un cop alliberat
el govern català, el 14 d’abril de 1936 en un acte públic d’homenatge al
president Macià a la seva tomba, al cementiri de Montjuïc, la Conxita es presentà davant del
president Companys i ell, com a mostra de reconeixement pel coratge que li
havia mostrat en les seves missives, i no tenint res més a mà, li regalà el
mocador que duia al butxacó de l’americana.
Una anècdota petita, un record gran. La Conxita va guardar com a record aquell mocador
del president i aquest preuat record va marcar tota la seva vida quan es va
esdevenir el màxim sacrifici per la vida del president Companys i, tal com fa
el poble, va reconèixer l’exemple i el símbol que representava. Actualment el mocador està reservat al Museu d’Història de Catalunya.
Conxita Julià, “la
nena del mocador”, així ha quedat amb aquest sobrenom en la veu popular, no ha deixat mai d’homenatjar el president Companys
cada 15 d’octubre al seu monument. I la hi hem acompanyada sempre. Ara, però, d’ençà del
desembre de 2014, la Conxita s’ha traslladat a viure a Alacant, a casa de la
seva filla. Enguany, amb 96 anys, no pot ser present a l’acte d’ofrena floral,
i ens ha enviat unes paraules d’adhesió.
Monument al president Companys a
Barcelona
El monument erigit a la memòria
del president Lluís Companys, a la cantonada de la Ronda
de Sant Pere/Passeig de Lluís Companys, prop de l’Arc de Triomf, va ser
inaugurat el 21 d’abril de 1998. A l’hora de projectar el monument, l’escultor,
en saber l’anècdota de “la nena del mocador” s’hi inspirà i la deixà reflectida
en la seva obra.
XX Premis Lluís Companys, 2014
El divendres, 17
d'octubre del 2014, es lliuraren els Premis
Lluís Companys “destinats
a premiar aquelles persones i entitats que s'hagin distingit per la seva defensa
del nostre país en tots els aspectes cultural, econòmic i polític” Conxita
Julià hi fou guardonada.
La
placa d’honor diu: “Premi atorgat a
Conxita Julià, ‘la nena del mocador’, per la seva persistència en la custòdia
de la memòria del president Lluís Companys i pel seu amor al país”.
XXII Premis Nacionals Lluís Companys, 2016
Es
lliuraran el divendres, 28 d'octubre, a
les 8 del vespre, al Casinet d'Hostafrancs, c/ Rector Triadó, 53. Tothom hi
és invitat a assistir-hi.
Com
cada any ERC Sants-Montjuïc atorga els Premis Nacionals Lluís Companys a
persones i entitats que s'hagin distingit per la seva dimensió social i humana
i els seus valors en la defensa i promoció del nostre país.
Enguany
els proposats ho han estat per part de tota la militància d'ERC Barcelona que
hagi volgut participar-hi, i l'elecció final dels sis candidats guanyadors ha estat
per part d'un jurat format per personalitats de les Entitats més
representatives de Sants Montjuïc.
Persones i entitats a qui enguany han
estat atorgats els premis:
Núria Armentano i Oller,
és doctora en Antropologia per la UAB. Directora i fundadora d’Antropòlegs LAB,
dedicada a l’antropologia tant en laboratori com en camp. Experta en intervencions arqueològiques a jaciments. S’ha distingit
per la seva col·laboració en l’exhumació i reconeixement forense de restes
humanes de fosses comunes de la Guerra civil, un dolorós pas necessari per a la
reconciliació i la recuperació de la dignitat i de la memòria col·lectiva del
nostre poble.
Institució Montserrat,
fundada l’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, per tal de difondre
els valors de laïcitat, catalanisme, modernitat i tolerància entre les noves
generacions. Tot i haver sofert nombrosos entrebancs que l’han portada de
vegades fins gairebé a la desaparició, ha estat capaç de renovar-se,
mantenir-se i créixer fins a convertir-se en un referent d’innovació pedagògica
i de compromís amb el país.
Empar Moliner, escriptora i
periodista. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una
visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions. La seva
defensa de la llibertat la converteixen en un exemple de defensa dels valors
d’una república catalana lliure, democràtica i social.
Plataforma en defensa de l’Ebre,
s’ha distingit, des del moment de la seva fundació l’any 2000, per la seva
oposició als plans del govern espanyol que conduirien inexorablement a la
desaparició de l’Ecosistema del Baix Ebre, així com per l’impuls d’una nova
cultura de l’aigua respectuosa amb el medi ambient i amb els recursos hídrics
del país. La seva actuació és un model de mobilització social, de civisme i de
responsabilitat amb el futur de la nostra terra.
Revista Sàpiens, amb una presentació
moderna, un contingut amè, de qualitat i rigor. Des del seu naixement l’any
2002, ha esdevingut un referent de la divulgació històrica en l’àmbit de Països
Catalans, líder de lectors a Catalunya, amb més de 141.000 lectors mensuals. La
seva incansable labor de divulgació i de recerca ha contribuït a donar a
conèixer aspectes inèdits de la nostra història, sempre amb una projecció
global. És un exemple d’eina de divulgació cultural i de
compromís amb el nostre país i la nostra història comuna.
FAPAC (Federació de Pares d'Alumnes de
Catalunya), la FAPAC agrupa nombroses associacions de pares
d’alumnes d’arreu del territori. Serveix com a eina de coordinació, suport
logístic i grup de pressió davant les administracions. La seva tasca és de
defensa del model lingüístic català i d’una escola de qualitat moderna i
compromesa amb el país. Davant dels atacs dels qui volen destruir el nostre
model lingüístic ha mostrat sempre una actitud valenta que ha permès la
preservació del valor més preuat que podem donar als infants: una educació que
formi ciutadans crítics, lliures i compromesos amb el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada