En record i homenatge de Josep Pineda i Fargas

Nat a Centelles (Osona) el 1894 

Mort a Hato Rey (Puerto Rico) el 1973

Els catalans de fora

El 1914 interrompé els seus estudis universitaris i es traslladà a Cuba per fer-se càrrec del negoci familiar.

S'adscriu al Centre Català de l'Havana que arribà a presidir el 1922 i, després, del 1944 al 1960, donant un gran impuls a l'entitat.

Va ser un dels fundadors del Club Separatista núm. 1 amb Claudi Mimó, Marià Grau, J. Conangla i Fontanilles, Joaquim Muntal, Francesc Molla, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sanchez i Martí i Josep Murillo. L'objectiu d'aquests clubs era crear-ne una xarxa a nivell internacional i de caire secret per avançar vers l'objectiu de la República Catalana.

Va ser el secretari de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català que presidida per Francesc Macià, tingué lloc a la capital cubana el setembre-octubre de 1928, on s'aprovà la Constitució Provisional de la República Catalana i, dins la Constitució, s'oficialitzà la bandera estelada amb els fons del triangle blau i l'estel blanc.

Retorna a Catalunya el 1931 amb la intenció de que els seus sis fills arrelin a la Pàtria. El 1936 torna a Cuba on va ser delegat de la Generalitat.

Va assumir la secretaria dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a l'exili de l'Havana el maig de 1944.

Dirigí la revista "La Nova Catalunya" portaveu del Centre Català. Fundà i també dirigí la publicació "Combat", que amb un nom prou significatiu, duia el subtítol "Editat per un grup de catalans d'Amèrica, en defensa dels països de llengua catalana: Principat de Catalunya i els regnes de València i de Mallorca. 558.532 Km. 1804 Municipis, 5.901.000 habitants".

El 1958 escriu el "Missatge català a València: València pels valencians!!" que tingué una gran circulació tant a l'exili com a l'interior. Per la seva col·laboració  i suport als grups valencianistes de de fora els de l'Ordre Internacional Valencianista de Sao Paulo li atorgaren la distinció de "València Honorari" i, a la vegada, el títol de "Membre Honorari del Gran Consell del Tribunal de les Aigües". Dins aquest camí de recolzar la idea de Països Catalans, va mantenir una prolífica relació amb activistes de l'interior, sobretot amb Joan Ballester i Canals.

El 1949 mor la seva mare a Catalunya mentre ell seguia a l'exili, drames personals que molts catalans han patit com a conseqüència de l'opressió del nacionalisme espanyol.

Des de Cuba mantingué una copiosa correspondència amb tot el món de l'exili, amb unes cartes que titulava "Cartes Patriòtiques", i que numerava enviant còpies a diversos destinataris. Hem vist la número 998, amb data del 2 de gener de 1960, feta abans d'instal·lar-se temporalment a Barcelona per posar solució a uns problemes visuals des que ja se'n lamenta en aquesta lletra, una de les últimes -sinó la última- que escrigué.

Va publicar "Puntos de vista del nacionalismo catalán" el 1928, "Himnes i salms de Catalunya" editat a Mèxic el 1955 i "Breve historia de Cataluña", obra molt difosa i adreçada al lector de l'Amèrica Llatina, que va tenir dues edicions: una a Mèxic el 1957 i l'altra a Buenos Aires el 1962, apareguda, aquesta darrera, amb presudònim.

Si Cuba va ser un dels focus més importants del separatisme a les Amèriques, el motiu és que va haver-hi homes combatius i activíssims com Pineda Fargas.

Robert Surroca i Tallaferro

Països Catalans, abril del 2001

Per  amés informació:

•  "Catalans d'Amèrica per la independència" Víctor Castell, Ed. Pòrtic, 1986. 
• "El valencianisme republicà a l'exili" de Santi Cortés, Generalitat Valenciana, 1933.