Nat a Sant Just Desvern (Barcelonès) el 13 de desembre de 1919
mort el 7 d'octubre de 1999
En Jordi va néixer a Sant Just Desvern, on transcorregué tota la seva vida, al sí d'una família pagesa.
El compromís patriòtic del seu pare, fundador i líder de l'organització "Nosaltres Sols!", va fer que, de ben jove, conegués el camí de l'exili, durant la dictadura del general Primo de Rivera.
Amb només quinze anys, quan els fets del 6 d'octubre, en Jordi ensinistra en el funcionament d'armes a homes que formarien part dels escamots que van sortir al carrer en suport del govern de Catalunya. Durant l'exili a Perpinyà havia après, d'amagat del seu pare, aquesta mecànica d'un coronel de l'exèrcit colonial francès que estava retirat.
El març del 1938 entra, per lleva, a l'Exèrcit Popular i, des de Transmissions de Divisió, està als fronts del Jarama, Alcázar de San Juan i Sarrión. L'agost del mateix any, a Nules (Plana Baixa) l'explosió d'un morter mata a quatre dels seus companys, i a ell el fereix greument deixant-lo inútil pel servei actiu. Tota la seva vida arrossegaria trossos de metralla dins el seu cos. Quan els feixistes parteixen el territori republicà, arribant a Vinaròs, és detingut encara hospitalitzat, però gràcies a un salvaconduït que va fer-li el director de l'hospital, aconsegueix arribar al seu poble després de diverses vicissituds.
S'incorpora al Front Nacional de Catalunya des del primer moment. Ell va ser un dels membres de l'equip que va entrar, de França, les armes que utilitzarien els militants de l'Organització Militar per a la seva defensa. En aquest viatge va acompanyar-lo la seva dona, Maria Pere i Rafart, companya de tantes fatigues i sempre al seu costat en les tasques que en Jordi feia al servei de la llibertat i la catalanitat.
Per un temps, a casa seva, s'hi va imprimir el portanveu del Front "Per Catalunya", que devia el seu títol a les últimes paraules pronunciades pel President Companys davant del piquet d'execució.
Va participar en el món excursionista i orfeonístic de l'Ateneu Santjustenc.
Ja a final dels 60, quan l'equip de pas de fronteres del FNC tenia alguna problema per cobrir alguna carència, va participar en algun dels passos clandestins. Sempre disposat a col·laborar quan se'l requeria, deixant obligacions o compromisos familiars, sense fer-ne cap esment.
Casa seva va servir de refugi a gent perseguida per la dictadura.
L'any 1983 i en les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya, és elegit regidor del seu Ajuntament.
En Jordi, com tants d'altres, no tindrà un lloc en els llibres d'història, però és d'aquests patriotes anònims que han mantingut dia a dia, sense afluixar mai, amb persistència, les ànsies de llibertat de Catalunya, la nostra Pàtria.
Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans , febrer de 2001
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada