El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anòniims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràquiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714
En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 coma soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.
L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà caren imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització, i també s'hi van preparar moles altres accions.
Pel fet que era escalador, en Ferer Grau va ser un dels artífex de les penjades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família... que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.
 |
| Tot i que Robert Surroca indica que l'acció és del 1944 al llibre Cent anys d'estelada data la foto al 1945. Fotografia publicada a la premsa franquista on es mostra una Senyera penjada en una torre del port de Barcelona per militants del Front Nacional de Catalunya (FNC). La policia va retocar la foto convertint la bandera en una estelada. |
Va ser detingut en la caiguda del 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i acabar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberament d'Europa va ser molt important.
De tot això, en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.
Rober Surroca i Tallaferro.
Gener de l'any 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada