Mor Esteve Orriols, exalcalde i líder històric de Convergència a Vilanova i la Geltrú

L'exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Esteve Orriols i Sendra, ha mort avui al 62 anys d'edat com a conseqüència d'una greu malaltia. Orriols ha estat un dels líders històrics de Convergència Democràtica a Vilanova i la Geltrú i un dels polítics amb més anys dedicació tant al consistori vilanoví com al Parlament de Catalunya. Orriols va ser regidor de l'Ajuntament de Vilanova des de l'any 1979 fins el 2008 i alcalde de la ciutat de 1992 a 1999, una responsabilitat política que va compatibilitzar amb el càrrec de diputat al Parlament entre 1984 i 2008. L'estiu del 2008 va renunciar als seus càrrecs polítics després de ser nomenat membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).

Esteve Orriols va néixer l'any 1953 a Vilanova i la Geltrú, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i era membre il.lustre del Col.legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona. Dels gairebé 30 anys dedicats a la política local i nacional, Esteve Orriols va destacar per la seva proximitat amb la gent, així com al teixit associatiu i cultural de la seva ciutat.

El funeral se celebrarà demà divendres a les 12 del migdia a l'església de la Geltrú. La capella per vetllar el polític vilanoví s'obrirà avui a les quatre de la tarda al Tanatori de Vilanova.

Des de la seva joventut sempre va estar vinculat a moviments socials i polítics. Era membre d'Òmnium Cultural i d'Amnistia Internacional. Va participar en l'Assemblea Democràtica de Vilanova (1971) i en el Congrés de Cultura Catalana. Responsable del Grup d'Estudiants de l'Assemblea de Catalunya. Afiliat el 1970 al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), el 1972 va ingressar en el Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i el 1977 es passà a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Va ser membre dels Minyons Escoltes, membre de la Unió Vilanovina, dels Cors de Clavé, soci del Foment Vilanoví i de la Confraria del Sant Crist de la Geltrú, casteller i membre de la Junta dels Bordegassos de Vilanova. Va ser un dels membres fundadors de l'Associació de Veïns de la Geltrú. Exjugador d'hoquei sobre patins, on va ser campió infantil d'Espanya amb el Club Patí Vilanova. També va jugar a futbol amb El Coro i amb la Unió Esportiva de Sitges, sent un dels fundadors del Trofeu Primavera. Era soci del Club de Futbol Vilanova i la Geltrú.

També va ser membre del Consell Comarcal del Garraf (1983-1991). Diputat provincial a la Diputació de Barcelona del 1979 al 1983, on va ser integrant de la Comissió de Govern (1980-1983).

FONT

Fotografies dels actes de Macià

Avui s'ha fet l'homenatge anual a Francesc Macià que va morir el dia de Nadal de 1933

retrat del 1931 del President Macià

Els Mossos d'Esquadra
























Convergència Democràtica de Catalunya

Josep Rull “estem a punt de tocar el somni i els ideals del president Macià”. “Si alguna cosa hem après de Macià, és que la els grans reptes i els grans objectius s’afronten amb unitat. Quan es trenca la unitat, guanyen els que precisament estan en contra d’aquests ideals” enllaç

Esquerra Republicana de Catalunya

 

BON NADAL

Us vull desitjar un bon Nadal amb la mateixa targeta que el Sr. Antoni Batlle i Mas (20 de juliol del 1919 - 27 de juny del 2002) va utilitzar el Nadal del 1999

Actes en memòria de Francesc Macià

• L'ajuntament de les Borges Blanques convida a tothom a anar a l'ofrena floral per commemorar el 82è aniversari de la mort del president Francesc Macià i Llussà que es realitzarà davant de l'Espai Macià a les 11.30 h el dia de Nadal. No hi falteu!

• • Cementiri de Montjuïc, a la seva tomba (plaça de la Fe):
  
  Ofrena floral, El cant dels ocells al violoncel
  
  A les 10: Esquerra Republicana de Catalunya
  
  A 1/4 d’11: Ajuntament de Barcelona
  
  A 2/4 d’11: Parlament de Catalunya
  
  A 3/4 d’11: Govern de la Generalitat de Catalunya 
  
  
  • Al monument a Francesc Macià, a la plaça de Catalunya:
  
  A les 11 del matí, acte organitzat per ERC:
  
  Ofrena floral, actuació musical, parlaments, cant d’Els Segadors.

Mor Albert Sans, veterà militant independentista, en un accident laboral al Ripollès

Albert Sans, a la dreta, amb Josep Guia i Montserrat Bascompte en una imatge del 1989 Foto: Arxiu La Marxa

Albert Sans i Puig, veterà militant independentista des dels anys setanta, va morir als 63 anys d'edat en un accident laboral a Fornells de Muntanya (el Ripollès). Quan estava tot sol tallant troncs en un bosc proper a aquest poble on vivia, el xerrac li va causar una gravíssima ferida amb molta pèrdua de sang. Pels indicis localitzats, Sans va provar de baixar cap al poble amb la seva camioneta, però aquesta es va desviar del camí i va quedar mig tombada. Dos dies després, el passat dilluns dia 7, uns veïns van trobar-ne el cadàver, estranyats que Sans no hagués tornat al poble i que tampoc no hi fossin els seus gossos, que sempre l'acompanyaven.

La cerimònia fúnebre es fa aquest dissabte, 12 de desembre, a les 10 del matí a Fornells de la Muntanya, a Toses. Hi assistiran grups de Miquelets, entre d'altres.

Nascut a Barcelona, Sans es va iniciar des de la seva adolescència en la lluita per la independència de Catalunya tot militant al Front Nacional de Catalunya (FNC). El 18 d'abril de 1974 va ser detingut per la policia espanyola franquista durant una acció al barri de Sant Andreu, essent maltractat i després empresonat a la Model. Des de llavors, Sans va ser un constant i impetuós activista en diferents organitzacions del moviment català d'alliberament nacional. La seva vinculació amb Osona va començar ja als anys setanta, quan va passar alguns estius a Tona. Més tard, es va establir en una masia de Seva, on treballava de pagès i ramader.

Sans era militant de Catalunya Lliure quan el 8 de juliol de 1991 va ser detingut juntament amb sis persones més a Osona acusats de formar part de l'organització independentista armada Terra Lliure, i a conseqüència d'això se'ls va aplicar la Llei Antiterrorista, Tres dels detinguts, entre els quals Albert Sans, van sortir de la presó en llibertat sota fiança de mig milió de pessetes el maig de 1992.

Font