Milícia Cívica amb vincles Gremials.
Milicians de La Coronela de Carles II fent un àpat de ranxo prop de la plaça del Born al Quarter de Mar de Barcelona.
La Coronela neix , creix, s’organitza internament com una Milícia Civil, i arriba a la seva plena militarització durant tot el que dura el conflicte militar i polític de la Guerra de Successió Espanyola, des de l’any 1705 fins a l’any 1714.
El perquè del nom de la Coronela fins a data de l’article d’aquesta entrada, encara segueix sent un misteri. Hi ha diverses teories al respecte, però no es pot dir que cap d’elles sigui la correcte.
Aquesta Milícia no és una novetat a Barcelona, doncs és hereva d’altres formes més antigues d’organitzar l’autodefensa, garantides legalment al llarg dels temps, pel desenvolupament, l’evolució o la transformació d’usatges, privilegis, tradicions i constitucions. Els contemporanis de La Coronela del segle XVIII, van considerar-la una evolució directa de La Host de Barcelona, conformada a l’edat mitjana i copiada en altres ciutats Catalanes. Tot i això, tenir aquesta herència organitzativa d’autodefensa, no és motiu suficient com per dir o proclamar que La Coronela va ser una Milícia Ciutadana, totalment original i primerenca arreu d’Europa, perquè no seria cert, doncs aquest tipus d’institució Cívica va ser similar a les que es van desenvolupar en altres ciutats i nuclis urbans Europeus, més o menys al mateix temps.
La Coronela que sorgeix en el regnat de Carles III, és una institució nova creada per ell mateix i el seu entorn dins del programa del nou model polític iniciat per l’austriacisme, i definint-se com a successora, recull experiències i tradicions del passat, però es constitueix com un model total i perfectament acotat, definit i diferenciat de qualsevol experiència anterior.
La Coronela, no és un exèrcit, ni forma part de cap exèrcit. Les Milícies territorials i urbanes amb fesonomies diferents segons el context polític, proliferen per Europa durant els segles XVI i XVII, i les formen gent arrencada dels tallers i dels camps, que no mostren gaire entusiasme, ni habilitat per anar a combatre ni lluny ni al costat de casa.
L’uniforme d’un Milicià de La Coronela de Barcelona.
Les mobiltzacions de les Milícies eren lentes, les desercions eren, massives, l’armament acostumava a estar obsolet o era deficitari, la falta d’entrenament resultava fatal per ells mateixos doncs no rendien en el camp de batalla. A la pràctica, i des del punt de vista del poder, la mobilització de la Milícia podia comportar més problemes que solucions, es veu que sovint els sobirans preferien pactar amb parlaments, ciutats o nobles una determinada quantitat de diners que no convocar a les Milícies.
El model de la Coronela de Carles III, en contrast, és molt diferent al model existent en època de Carles II, de servei puntual i poc regular, de manca de control sobre l’armament, de falta d’uniformitat en general i de comandaments designats però sense patent reial. La Coronela de Carles III, al contrari de la protocoronela de Carles II i de qualsevol Milícia d’aquest estil de la resta d’Europa, en poc temps esdevé una màquina de fer la guerra de definides característiques, i això si que la diferencia i la fa original de qualsevol altra Milícia Europea d’aquell temps. La Coronela de Carles III és una Milícia de Milicians “responsables”, amb deures i obligacions:
- La Coronela de Carles III, és una institució permanent amb responsabilitat sobre la guàrdia de portes i defenses de la ciutat.
El cos de guàrdia del Portal de Mar de la muralla de Barcelona, format per membres de La Coronela.
- El Comandament correspon al conseller en cap, i és el seu coronel. També s’hi defineixen dos comandaments subalterns més, com són el tinent coronel i el sergent major, proposats per la Ciutat i concedits pel rei.
- La Coronela esdevé un cos homologat a un regiment i s’organitza amb batallons i companyies.
- Els comandaments de les companyies i batallons tenen el rang de capità, amb patent de càrrec atorgada pel rei, i amb una paga homologada a la dels comandaments de l’exèrcit reglat.
- La Coronela es converteix en una institució militaritzada, els seus membres, mentre realitzen el servei de guàrdia, se’ls aplica la jurisdicció militar.
- Aquesta Milícia està dotada d’uniformitat i banderes. L’equipament del Milicià és mantingut amb els recursos dels gremis, que en alguns serveis dels milicians també els hi paguen un sou.
- La Coronela queda com una Milícia armada permanentment i amb armament de qualitat proporcionat per la Corona.
Concretant, Carles III a partir del decret del 29 de novembre del 1705 inicialment ofert pel Conseller en Cap, és qui suggereix al rei la formació de La Coronela a petició del mateix rei, segons diuen F. Xavier Hernández, Xavier Rubio i Francesc Riart, que diu Francesc de Castellví a les seves Narraciones Históricas, donant així un pas decisiu en la militarització i sistematització d’un organisme d’autodefensa d’origen civil.
Fossar de les Moreres, un divendres a primera hora de la tarda, del mes d’Agost de l’any 1712.
Recreacions de la Coronela de Barcelona
Correu: coroneladebarcelona@gmail.com
Telf.: +34 679.807.493
