Homenatges

Marc Font, soldat de Catalunya.

Costa de passar aquesta nit, va ser cap a les 5 de la tarda quan vaig saber que en Marc havia mort. Ha estat un cop massa fort, era un noi ple de vida, enamorat del seu país, sempre el veies amb ganes de fer coses. La seva militància pel país era de 24 hores al dia. Un patriota que vivia per un ideal.

El vaig conèixer quan va tornar d’Irlanda, volia lluitar pel país i ho volia fer amb nosaltres, els més bojos entre els bojos, no era polític. Ell, com nosaltres, era un soldat de Catalunya. 

El seu activisme era apassionat, estimava el seu país i les seves muntanyes, fruïa del excursionisme, el fútbol o una nit de bogeria. La diferència d’edat va fer que no compartíssim corrandes però ens trobàvem a cada moment decisiu del país, amb la seva estelada o Creu de Sant Jordi, allà hi era ell amb ganes de servir, de lluitar.

S’ha allunyat allà on la pau hi regna, a les muntanyes de Núria, era massa jove per deixar-nos i sabem que el seu record serà ben viu en cada moment de les nostres vides per què ell ens donarà forces, ell ens empentarà a seguir lluitant i ho farem per ell també. Seguirem lluitant per una Catalunya Lliure i Catalana, no tant sols pel nostre país, pels catalans, sinó per en Marc, per què des del cel pugui veure com el seu somni ha estat assolit.

És fàcil de dir i difícil d’assolir però voldria que el recordéssim rient i amb el somriure als ulls, ple d’il•lusions i que ens espera amb una cervesa a la mà per celebrar la nostra llibertat. Sobretot pel seu germà Jaume i els seus pares, tingueu el cor fort per què el retrobareu al més enllà, l’esperit mai mort i el seu planarà damunt vostre, damunt de tots.

El nostre millor homenatge serà seguir lluitant per una Catalunya Lliure i Catalana. 

Marc Font, soldat de Catalunya, no permetrem la teva absència, seràs sempre present entre nosaltres. 

Escrit d'un company i amic seu.

La marxa d'en Marc ens toca a molts de ben a prop, a l'edat de 29 anys ens va deixar a la Vall de Núria un patriota, amic i company, militant de l'indepentisme intransigent d'Unitat Nacional Catalana, Joventuts Nosaltres Sols! i Identitat Catalana i cofundador de Palestra.
Marc Font, seràs present sempre i per tu anirem fins la victòria.

Violant d'Hongria

Imatge de Jaume I i Violant d'Hongria

Violant pertanyia a la Casa reial d'Hongria (dinastia Árpád).

El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor.^[2] Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.

El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.

Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragonès, amb el qual tingué nou o deu fills:

• la infanta Violant d'Aragó (vers 1236-1300), casada el 1248 amb el futur Alfons X de Castella.
• la infanta Constança d'Aragó (1239-vers 1275), casada el 1256 amb l'infant Joan Manuel de Borgonya i de Suàbia.
• la infanta Sança d'Aragó (? - després de 1275), que morí a Jerusalem durant un pelegrinatge a Terra Santa.
• Pere II el Gran (1240-1285), rei d'Aragó i València i comte de Barcelona.
• Jaume II de Mallorca (1243-1311), rei de Mallorca.
• la infanta Elisabet d'Aragó (1247-1271), casada el 1262 amb el futur Felip III de França.
• l'infant Sanç d'Aragó (vers 1248-1275), arquebisbe de Toledo.
• la infanta Maria d'Aragó (1248-1267), que fou monja.
• l'infant Ferran d'Aragó (1248-1251), mort prematurament als tres anys d'edat.
• la infanta Elionor d'Aragó (1251-?), morta prematurament (no recollida per molts autors).

Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la Corona d'Aragó. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni.

Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendició de la ciutat de València, en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el 9 d'octubre de 1238, i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.

Escollí sepultura al monestir de Vallbona de les Monges

Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276).

Més informació aquí

Vicenç Albert Ballester i Camps

 

Un record a Vicenç A. Ballester, considerat dissenyador de la bandera estelada, un patriota molt oblidat que creà l'ensneya que avui tots onegem amb orgull, la quatribarrada amb estel. Sobre la seva figura i l'estelada trobareu molta informació al llibre L'origen de la bandera independentista.

 

Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872 - el Masnou Maresme, 1938) fou un actiu nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada. Havia treballat a la marina mercant com a pilot, però ho deixà i es dedicà a les activitats catalanistes. El 1901 fou membre del Foment Autonomista Català i cap de La Reixa, i com a tal organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el 1903 fundà la revista La Tralla, on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'Associació Nacionalista Catalana. Col·laborà també al butlletí del CADCI i formà part d'Unió Catalanista.

El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comitè Pro Catalunya, que volia donar difusió a l'esforç dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que donés suport la independència de Catalunya. Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Català i Francesc Macià, tot i que fou crític amb la invasió des de Prats de Molló. Fou des del 1924 el darrer president d'Unió Catalanista, i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'ocupació franquista de Catalunya.

La Tralla - Octubre de 1938, número dedicat al seu traspàs.

Dibuix de J. Altimira. Al centre hi trobem un retrat de Ballester i l'inscripció "Nasqué a Barcelona el 18 de setembre de 1872 i morí al Masnou el 15 d'agost del 1938

Imatge de balcons engalanats amb l'estelada i la bandera europea, en motiu de la Diada de Catalunya l'any 2012. Fotos: Reuters.

Mor el doctor Moisès Broggi, als 104 anys

La desaparició del centenari cirurgià deixa enrere una trajectòria lligada al món de la medicina catalana

Moisès Broggi, el setembre de 2011 FRANCESCEl metge cirurgià i humanista català, Moisès Broggi, ha mort a Barcelona als 104 anys, complerts el passat 18 de maig. El funeral serà el dia 2 de gener al Tanatori de les Corts.

Nascut l'any 1908, Broggi va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1931, l'any de la República, especialitzat en cirurgia sota la direcció dels germans Trias i Pujol, Antoni i Joaquim, considerats els pares de la cirurgia moderna catalana.

Durant la Guerra Civil, va formar part de l'equip mèdic de les Brigades Internacionals, al bàndol republicà, posant en marxa els primers quiròfans mòbils del món. Just abans d'acabar la guerra, va entrar a treballar l'Hospital de Vallcarca de Barcelona, però amb la victòria franquista Broggi va ser destituït de tots els seus càrrecs oficials, dins el procés de depuració per part del règim franquista. Va ser sotmès a un Tribunal Sumaríssim, que el va inhabilitar per al servei públic.

Però això no el va aturar en la seva carrera professional. Primer a Terrassa i després a diversos centres de Barcelona, va exercir la medicina en el sector privat, on va donar molta preeminència a la seva tasca assistencial.

Al llarg de la seva vida, resumida per ell mateix en dos volums de memòries i en un últim llibre que va publicar l'any passat com a 'Reflexions d'un vell centenari', Broggi ha estat reconegut àmpliament per la seva tasca professional i per la seva vessant humanista.

Aportacions humanistes

Va ser president de la Comissió de Deontologia del Col·legi de Metges i membre fundador de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1985.

L'any 1966 va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la qual en fou nomenat president el 1980. L'any 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Té també la Medalla d'Or de Barcelona i la Medalla d'Or de la Generalitat des de 2008.

Fill d'Antoni Broggi i Elisa Vallès, simpatitzants de la Lliga Regionalista, s'ha declarat sempre catalanista i cada cop més independentista. L'octubre del 2009 es va adherir a Reagrupament i a les eleccions municipals del 2011, tancà la llista electoral de la coalició Unitat per Barcelona. En les eleccions generals espanyoles de 2011, Moisès Broggi va encapçalar la llista de la coalició d'ERC amb Reagrupament i la plataforma d'independents Catalunya Sí per al Senat a la província de Barcelona. En cas d'haver estat escollit no hauria pres possessió de l'acta de Senador a causa de la seva avançada edat.

"Hi ha massa gent al món"

Se'n va deixant set fills, onze néts, deu besnéts. Això no obstant de la seva constant preocupació dels últims anys per la demografia. "Hi ha massa gent al món, i no hi cabrem, caldria equilibrar la gent que neix i mor", li deia en una entrevista al director del diari ARA, Carles Capdevila, el passat mes de setembre de 2011, quan encara tenia 103 anys.

Fins al final va mantenir el cap clar. En la seva conversa amb Capdevila, Broggi reiterava el seu catalanisme i es declarava optimista perquè "com més malament ho fan a Espanya més fàcil ens ho posen". També opinava sobre els moments complicats que travessa la sanitat pública i apostava per un copagament en funció de la renda. Sobre el més enllà, opinava que "hi ha un esperit universal que ho mou tot" i del qual tothom en forma part.

Font: Ara.cat