La Generalitat homenatja Josep Maria de Sagarra

L'acte, en ocasió dels cinquanta anys de la mort de l'escriptor, es farà avui al vespre al Palau de la Música Catalana




El Palau de la Música s'omplirà avui al vespre en ocasió de l'homenatge institucional i popular que es farà al poeta i escriptor Josep Maria de Sagarra, en els cinquanta anys de la seva mort. Hi assistirà el president de la Generalitat, Artur Mas. L'espectacle, amb direcció escènica de Joan Ollé, consistirà en un repàs de la vida de l'autor a base de fragments de les seves memòries i d'obres seves diverses, amb la veu de músics, actors i intèrprets que en algun moment de la seva carrera professional han tingut una relació estreta amb la seva obra.

Hi prendran part els actors: Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep MariaPou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els músics i cantants: Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.


L'homenatge és obert a tothom i gratuït. Només calia que el públic interessat recollís les entrades a les taquilles del Palau de la Música. En pocs dies es van exhaurir.http://www.blogger.com/img/blank.gif

Aquest homenatge a Josep Maria de Sagarra al Palau de la Música, promogut pel Departament de Cultura, no és un acte gens habitual, encara que segon el conseller Mascarell vol establir un precedent. Ara, aquest primer acte va sorgir d'una manera accidentada: el periodista Joan de Sagarra, en veient que la programació del TNC del 2011-2012 no incloïa cap obra del seu pare (mort el 27 de setembre de 1961), va publicar l'article 'La "cultureta" continua fent de les seves' (pdf). El conseller Mascarell, ràpid, li va telefonar l'endemà i poc després es van reunir. D'aquí va sortir la idea d'un homenatge institucional a Josep Maria de Sagarra al Palau de la Música Catalana.

Font

Francesc Macià

Mor 'Cala', Josep de Calassanç Serra, puntal de la cultura a la Catalunya Nord

Va ser un dels fundadors de Terra Lliure, es va exiliar a finals dels setanta i ara presidia el Casal Jaume I de Perpinyà. Era el cap de taula d'una de les grans famílies independentistes, els Serra, amb les seves germanes Eva i Blanca, i la seva filla Joana, nova propietària de la Llibreria Catalana.



La veu aguda i la cara sempre somrient del 'Cala', un dels veterans activistes independentistes de Catalunya Nord, ha desaparegut per sempre aquest diumenge després d'una operació de cor a Montpeller que no ha pogut superar. El 'Cala', com tothom el coneixia, passarà a la història com a un dels més inquiets llibreters de Perpinyà, una professió que ha traspassat a la seva filla Joana, que el passat 25 de novembre va rebre el testimoni de Joan Miquel Touron i va agafar oficialment les regnes de la Llibreria Catalana de la plaça Joan Payrà. "He mamat la professió de llibretera a casa", deia Joana Serra del seu pare a l'ARA aquell dia en el marc d'una festa que va reunir totes les veus del vell i nou catalanisme a la capital del nord.

Com a llibreter, el 'Cala' deixa editat sobretot 'Qui sem/Qui són els catalans del nord', el llibre que des de 1992 es va convertir en una mena de bíblia per conèixer tots els noms i tots els cognoms de la política, l'economia, la societat i la cultura de la Catalunya Nord, però lògicament la seva llarga vida, a cavall de la Transició a l'Estat espanyol, també va estar marcada per la seva pertinença a l'independentisme de primera hora. Serra, juntament amb Jaume Martínez i Pere Bascompte, va fundar Terra Lliure i va patir l'exili dos cops, l'últim dels quals arran de la mort de Félix Goñi, un dels quatre morts de l'organització que van morir en atemptats que intentaven cometre ells mateixos. Serra, curiosament, després va ser el més ferm partidari de la dissolució del grup armat i va ser expulsat el 1982. A partir d'aquí, la seva trajectòria cultural és sinònim del Centre Cultural Català del carrer Gran de la Moneda, del Casal Jaume I, de la històrica Ràdio Arrels, de l'entitat cultural Aire Nou de Baó. El 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívicahttp://www.blogger.com/img/blank.gif de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.



Font: ara

Acte de record per l'Enric Garriga Trullols

Medalla d'Or amb distintiu vermell al mosso d'esquadra mort a Montblanc

Aquest migdia, al tanatori de Reus, familiars, amics, companys i autoritats han dit l'últim adéu a l'Ernest, el mosso mort en acte de servei http://www.blogger.com/img/blank.gifa Montblanc el passat divendres dia 9 de desembre. Amb molt bon criteri, el Departament d'Interior, encapçalat pel conseller Felip Puig, li ha concedit a títol pòstum la Medalla d'Or amb distintiu vermell, la màxima condecoració al cos de Mossos d'Esquadra.

[policiadecatalunya.blogspot.com - Font de la informació: Agència Catalana de Notícies; Vilaweb; Reus.cat; Font de la imatge: foropolicia]