Nasqué a Barcelona l’any 1890 i morí a Burgos ( Espanya) l’any 1938.
Estudià dret i exercí d’advocat. Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres, s’especialitzà en Dret Mercantil. Professor d’aquesta matèria a l’escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya. Publicà "Normes del Comerciant" a l’any 1928. A partir del 1931 fou secretari del Comitè Industrial Cotoner i, després delegat del Port Franc de Barcelona.
Milità de jove a Joventut Nacionalista de La Lliga Regionalista i després a Acció Catalana. Al 1920 fou elegit regidor de a l’Ajuntament de Barcelona. A partir del 1921, creà i dirigí el setmanari nacionalista "L’Estevet", molt popular entre el jovent.Pel juny del 1923, a causa d’unes caricatures aparegudes a aquest setmanari, fou comdemnat a sis mesos de presó. Els complí a causa de la dictadura instaurada després del cop d’estat protagonitzat pel general de l’exèrcit espanyol, Primo de Rivera. Passà els sis mesos al penal de Burgos. Membre de la junta Jurídica de Catalunya. Tota aquesta direcció jurídica és negà a deixar de publicar en català la "Guia Jurídica de Catalunya". Per això tos els membres de la junta foren multats , destituïts i confinats fora del Principat de Catalunya. Participà en el Pacte de Sant Sebastià en representació d’Acció Catalana. Proclamada la República, formà part del govern presidit per en Francesc Macià. Fou elegit diputat per Girona el vint-i-vuit de febrer del 1931, a les corts espanyoles.
Defensar l’integritat de l’Estatut de Núria i l’església catòlica, foren els seus trets distintius com a diputat a Madrid. Passà a Unió Democràtica de Catalunya, partit del qual en fou un dels dirigents més destacats. Després del fallit cop d’Estat del divuit de juliol del 1936, es mantingué fidel a la República i a la Generalitat de Catalunya. Defensà els desvalguts i els que eren perseguits per les seves idees i credo religiós. Perseguit per elements incontrolats de la Fai i de certs grups comunistes. Es traslladà a Euskadi on col·laborà amb el govern nacionalista d’Agirre. Pel febrer del 1937, caiguda Guipúscoa, torna a Catalunya, on tornarà a ser perseguit per la mateixa gent. Decideix tornar a Euskadi, aquest cop a Biscaia i amb tota la seva família, com a representant de la Generalitat. Embarca a Baiona al mercant "Galdamaes". Aquest vaixell fou capturat pel buc feixista "Canarias", prop de les costes Guipuscoanes. Fou fet presoner i traslladat al penal de Burgos. Allà fou comdemnat a mort i executat el nou d’abril del 1938.
Manuel Carrasco i Formiguera és el resultat de la suma d’una persona que estimava la seva terra, Catalunya, i tots els catalans. Fou el màxim exponent del nacionalisme català d’arrel cristiana en aquella època. La seva acció durant la guerra del 1936-1939, fou valenta i altruïsta, salvà moltes vides. Els Franquistes i feixistes, autoanomenats croats, no tingueren cap mena de compasió i el afusellaren sense contemplacions, malgrat els esforços del món catòlic, inclòs el Vaticà. Morí culpable. De què? De ser català!
Fou perseguit pels uns i els altres. Un sol nexe unia els dos bàndols, la seva conceptualització d’una Espanya unida que ens anorrea i no ens deixa respirar.
