El pintor Antoni Miró homenatja Miquel Martí i Pol

Recrea en una exposició la relació que van mantenir durant dos anys a través de cartes i trobades. Les obres reflecteixen l'admiració del pintor pel poeta

El pintor alcoià Antoni Miró homenatja el poeta català Miquel Martí i Pol en tres exposicions que hi ha repartides entre Barcelona i Bellaterra. La que més directament aborda l'obra i persona de Martí i Pol és Mirades creuades, a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquesta mostra, el pintor presenta una col·lecció que inclou, entre d'altres, 16 collages que daten de l'any 1994, fotografies, un quadre en format gran i una vitrina plena de cartes que recorden la relació epistolar entre ambdós artistes.Antoni Miró confessa que, quan el va conèixer, ja sentia admiració "per Martí i Pol des de feia molts anys". Tot i això, la mostra del IEC se centra més en la proximitat que van compartir entre els anys 1992 i 1994 que en la fascinació prèvia.Miró, que accepta l'etiqueta de "realisme social" per a la seva obra, també ha dedicat a Martí i Pol dues exposicions més. La primera, Copsar la realitat, no té cap relació amb l'obra del poeta ni amb l'amistat entre tots dos. Simplement, l'hi dedica. I passa el mateix amb la tercera mostra, Ciutats. A Copsar la realitat, en paraules de l'especialista Floriano de Santi, intenta desmitificar els objectes per copsar la realitat més autèntica. En canvi, a Ciutats fa un recorregut per diferents capitals del món i en cada una hi denuncia algun fet o problema social específic de la zona. Generacions perdudesEncara que a hores d'ara es puguin visitar tres mostres seves a la ciutat, Miró critica que Barcelona oblida "els artistes de la seva generació", per als quals el pintor reivindica que calen "més sales i més possibilitats". Opina que a la capital catalana el MNAC acaba massa aviat i que el MACBA comença massa tard i proposa que hi hagi una "extensió per les dues bandes d'aquests museus", i al mateix temps que "creixi el nombre d'espais expositius".Cartes entre artistesMiró admet que sempre l'ha seduït la poesia. Per aquest motiu ha mantingut relacions epistolars amb Espriu i Martí i Pol, entre d'altres. Tot i això, confessa que de Martí i Pol l'atreia la seva "expressió humil" i la seva manera de ser: "un proletari". "El llarg temps que va viure molt malalt" i "sempre irradiant tanta felicitat" assenyala Miró que podrien captivar tothom.Barreja de llenguatgesActualment, Miró combina en les seves col·leccions pintura i escultura. Amb ferro, acer i acer corten elabora les peces en tres dimensions que acompanyen els quadres i obra gràfica, que pinta amb acrílic o crea digitalment. I combina literatura i arts plàstiques amb l'esperança que "algun seguidor de la poesia s'acosti al món de la pintura". Tot i això, creu que aquests llenguatges són "molt similars" i que ja comparteixen bona part del públic.L'artista alcoià va abandonar l'expressionisme figuratiu "a principis dels anys 70". Des de llavors diu que ha cultivat més el realisme. "Pinto per comunicar-me i allò que més em preocupa és el que passa en la societat que m'envolta" afirma Miró, sense oblidar que les etiquetes sempre són relatives.

Xesca Ensenyat

Era autora del bloc de MésVilaWeb l'Hidroavió Apagafocs

L'escriptora Xesca Ensenyat, autora del bloc L'Hidroavió Apagafocs, va morir el dijous, 14/05/2009 .

Ensenyat havia escrit els llibres 'Canvi de perruqueria i altres misèries' (Moll), 'Moda fresqueta, una -N 19-' (Empúries) i 'Quan venia l'esquadra' (Moll). En el seu bloc, l'escriptor Biel Mesquida es lamenta de la mort de Xesca Ensenyat.

Descansa en pau.

Anna Català i Dalmau

Ens ha deixat l'Anna Català i Dalmau (1965-2009) d'editorial Dalmau.

L'Anna havia estat una treballadora incansable dintre del món editorial català i digne successora de la nissaga Dalmau, l'avi de la qual, en Rafael Dalmau, militant de Nosaltres Sols!, va crear Rafael Dalmau Editor, editorial compromesa, com poques, en la Cultura Catalana i en Llibertat de la nostra Pàtria.

Anna, et recordarem!

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Batiste Basset i Ramos (Alboraia, 1654 - Segovia >1725). Militar que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al front dels maulets.
Nascut en el si d'una família d'artesans, el seu pare, Joan Basset, era fuster, escultor i daurador d'imatges i retaules. La seva mare es deia Esperança Ramos.
Fou un militar professional de l'exèrcit austríac de l'Arxiduc Carles i formava part de la flota angloholandesa que envià el pretendent austríac per a prendre possessió com a rei a Madrid el 1704. Després de prendre la vila de Gibraltar i bombardejar Alacant[1], desembarcaren a la ciutat de Dénia el 17 d'agost del 1705. Allí restà Basset com a General de les forces austriacistes que, en poques setmanes, arribaren a la ciutat de València, on proclamaren rei a Carles d'Àustria. El febrer del 1706 organitzà la defensa de Xàtiva que rebutjà victoriosament les tropes borbòniques.
Va capitanejar la revolta valenciana, que contra el govern absolutista i centralitzador de Felip V, sumat a les reivindicacions dels camperols contra els nobles, i les dels comerciants i menestrals de les ciutats contra el poder dels francesos i a favor del lliure comerç amb Holanda i Anglaterra. Així esdevingué cap dels maulets, els lluitadors per la causa de la terra i del rei Carles, en contra dels «botiflers», nobles i partidaris del borbó Felip.
El fet d'haver promès als llauradors valencians (maulets) l'exempció de càrregues i tributs senyorials va fer que fos jutjat i empresonat pel mateix rei Carles. Arran de la derrota d'Almansa (25 d'abril del 1707) fou posat en llibertat per tal d'organitzar les poques forces fidels als austriacistes, cosa que no fou possible i només pogué reunir-les per la defensa de la ciutat de Barcelona, on va romandre fins a la caiguda de la ciutat l'11 de setembre del 1714.
Deu dies després de la capitulació de Barcelona, una vintena de caps militars austriacistes (entre els quals hi havia els valencians Joan Batiste Basset i Ramos, Josep Bellver, Sebastià Dalmau, Josep Torres i Eiximeno, i Francesc Maians) van ser detinguts per les tropes castellano-franceses, malgrat la promesa del duc de Berwick -conqueridor de Barcelona- que no hi hauria repressió contra els resistents en el setge de la ciutat. Empresonat pels borbons, van ser traslladats a Alacant[2] i des d'ací, en el cas de Basset a diverses presons com Ondarribia i Segòvia.
Anys després, el tractat de pau de 1725 entre Espanya i Àustria acordava l'alliberament de tots els presoners d'ambdós bàndols en la guerra de Successió. Tanmateix, Basset va ser privat d'abandonar la presó de Segòvia contràriament als seus companys que sí que ho feren i pogueren arribar fins a Viena [3].

[edita] Referències
↑ Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies
↑ La narració dels fets a càrrec de Saint-Simon
↑ Les darreres investigacions sobre la seva etapa final contradiuen l'afirmació en la que es donava per segura la presència del general maulet a la cort austriacista a Viena una vegada finalitzada la guerra de Successió. El descobriment d'una carta, enviada des de Segòvia al secretari d'estat de Felip V, Juan Orndain, ha canviat totes les teories sobre el final de Basset.

[edita] Enllaços externs
Dossier sobre Basset, de Jordi Querol.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos»

Homenatge als germans Badia, crònica.

Acte d'homenatge als germans Badia organitzat per Unitat Nacional Catalana.

Aquest passat diumenge 26 d'abril, com cada any, ens vàrem trobar un grapat de catalans a la cantonada de Muntaner amb Diputació per homenatjar els germans Badia.

En aquesta ocasió, a banda de membres d'UNCat i de l'Associació Germans Badia, vàrem comptar també amb la presència de dos militants de la JNC i un membre de reagrupament.

Malgrat la pluja que amenaçava a fer suspendre l'acte, aquest es va dur a terme amb normalitat. Un cop situats al lloc aproximat on varen ser assassinats els dos germans, va començar l'homenatge.

En Roger Lluís del Secretariat Nacional va ser l'encarregat aquest any de fer de mestre de cerimònies i, després d'un emotiu discurs on es va fer un petit resum de la vida germans Badia, vàrem reviure, gràcies a les explicacions d'en Roger, les circumstàncies i l'execució dels dos assassinats.

L'acte va concloure amb el cant dels Segadors i amb la promesa de continuar amb l'homenatge any rere any, i no permetre que la seva mort a mans de l'anarquisme espanyolista de la FAI sigui oblidada.