En record de Martí Marcó

Avui es commemoren 40 anys de l'assassinat del patriota Martí Marcó i Bardella (1959-1979), militant de Terra Lliure

Paraules d'en Fèlix Goñi i Roura "Bruc" quan es va assabentar de la seva mort: "En Martí fou un camarada inigualable; les seves conviccions el portaren a moure el que feia falta per aconseguir els objectius. Visca la terra! [...]".

Nascut en una família de tradició catòlica, republicana i nacionalista. Es va dedicar professionalment a un taller mecànic (començant als 14 anys), on era especialista en motors dièsel, compaginant aquesta professió amb estudis nocturns d'automoció.

Afeccionat a l'escalada i al muntanyisme, i un expert sardanista. Com molts jóvens de l'època, la pràctica de l'excursionisme l'introduí en els cercles polítics i en la militància. Fou una persona molt coneguda en els ambients independentistes d'aquells anys. Era un assistent habitual a les conegudes trobades sardanistes de la plaça de Sant Jaume, que servien també de tapadora per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà en incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple l'ebullició política de la segona meitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats "rambleros", unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a la Rambla.

Ell, amb d'altres companys , com són Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol i Jordi Rull, militants d'ERC, van reprendre el projecte del tàndem Dencàs-Badia del 1936 de crear una força jove al sí d'ERC, i van estructurar d'una vegada per totes les JERC, en l'Assemblea Nacional, celebrada a Barcelona el setembre de 1976 i va arribar a formar part del Consell Executiu d'ERC per les JERC. També va militar també a Socors Català. Posteriorment deixant Esquerra Republicana de Catalunya es va passar a Estat Català, d'on va sortir el 1977 per fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC), embrió de Terra Lliure.

El 1978 Marcó, junt amb Frederic Bentanachs, Fèlix Goñi, Quim Pelegrí i Griselda Pineda, fou entrenat per ETA a Baiona, i va tornar a Catalunya amb un arsenal d'armes i munició per a formar el primer comando de Terra Lliure.

 El 26 de gener de 1979 fou ferit per la policia quan va fugir d'un control muntat a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació. Ell i els seus acompanyants fugits anaven armats amb pistoles Firebird del 9 mm Parabellum, carregades. Els seus dos companys, per evitar que els detinguessin, el van deixar ferit pels trets de la Policia a l'interior del vehicle en un carrer de Barcelona. Auxiliat per transeünts i automobilistes que van veure el cotxe abandonat i amb les portes obertes enmig de la via, va ser traslladat a un hospital om va morir l'endemà passat a l'Hospital Clínic.

pistola Firebird del 9 mm Parabellum com la que tenia en Marcó

Anunci al diari de Lleida el gener del 1983
en record de la mort el seu sisè aniversari publicat pel Moviment de Defensa de la Terra

Ens ha deixat Conxita Julià "La noia del mocador"

El 8 de gener d'aquest any ens ha deixat Conxita Julià i Farrés (Barcelona, 1920 - Alacant, 8 de gener de 2019).

 A partir de l'any 1934, la Conxita Julià va intercanviar cartes amb Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya. L'inici de la relació epistolar es va donar en enviar-li ella un poema a Lluís Companys, després dels fets del sis d'octubre de 1934. La figura de Conxita Julià apareix representada, com una noia amb mocador, a l'escultura en honor d'en Lluís Companys, inaugurada l'any 1997 al Passeig Lluís Companys de Barcelona.

El 27 de gener, a les 12 del migdia, és farà un acte  en honor seu a l’Ofrena floral setmanal del Fossar de de les Moreres.

En record de l'Avi Macià

A l'abril del 2002 es va inaugurar a Reus una exposició fotogràfica anomenada Una nissaga de fotògrafs.

La invitació és aquesta fotografia de l'avi Francesc Macià

Ha mort "L'avi" Josep Bou, l'independentista palamosí empresonat en l'Operació Garzón el 1992

Font llibertat.cat

Josep Bou i Roques, veí de Palamós, ha mort als 93 anys. Fou un obrer del suro i un actiu membre de l'MDT i de Catalunya Lliure a la segona meitat dels anys 80 i primers 90. Va ser detingut i empresonat, quan ja era jubilat, en l'#OperacióGarzón el 1992. Durant uns mesos va restar empresonat a Alcalá-Meco, fins que al mes d'octubre a ser posat en llibertat gràcies al fet que l'ajuntament de Palamós en va pagar la fiança.

Tres anys després Bou va ser absolt al macrojudici celebrat a l'Audiència Nacional espanyola de Madrid contra una trentena d'independentistes catalans i contra Terra Lliure, judici en què Bou denuncià i plantejà amb un to abrandat que "Qui jutjarà el jutge?", referint-se a Baltasar Garzón, i en què acabà la intervenció amb un "Visca Catalunya lliure!" seguida i aplaudida pels assistents, i que els magistrats va recriminar amb amenaça de desallotjament de la sala.

Un avi al peu del canó

Josep Bou va mantenir la fermesa i les conviccions polítiques durant molts anys, i sempre va recordar la detenció i empresonament per part de la Guàrdia Civil i el jutge Baltasar Garzón.

En conèixer-se la sentència contra el Regne d'Espanya per part del TDHE el 2004, per no haver investigat les nombroses denúncies de tortures, Bou va realitzar un seguit de declaracions a la premsa en què es mostrava "moderadament satisfet" per la sentència que condemna l'Estat espanyol per no investigar les tortures que van denunciar els detinguts. Bou va valorar positivament la resolució del Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, però va recordar que "difícilment els podrà compensar dels danys patits."

En memòria del Capità Pere Pila i Llagostera

Pere Pila forma part de tants i tant patriotes catalans perduts en la immensitat de la nostra història plena de sacrificis per part de molts homes. Ens vam trobar la seva placa al cementiri de Montjuïc, dipositada amb altres catalanistes, membres de les Brigades Internacionals i a prop de la tomba del President Lluís Companys.
S'ha fet una cerca per internet i alguns llibres però no hem trobat cap fotografia ni informació extra

Pere Pila ingressà al setembre de 1936 a l'Escola Popular de Guerra núm. 1 de Barcelona com tants altres catalans que volien lluitar contra l'alçament franquista.

Marxà al front d'Osca per enquadrar-se a la 138 Brigada Mixta-31 Divisió i participa en l'intent de recuperar Saragossa per part de l'exèrcit republicà  i aturar així l'avanç franquista durant la Guerra civil espanyola, conegut com la Batalla de Belchite. Les forces republicanes, compostes per 80.000 soldats d'infanteria (incloent el V Cos de l'Exèrcit Popular,[1] les XI i XV Brigades Internacionals), 105 tancs, i 90 avions, entre Polikarpov I-16 (mosques) i Polikarpov I-15 (xatos) es van aturar a combatre la bossa de Belchite, formada per uns 7.000 soldats d'infanteria franquista fortament atrinxerats en els principals edificis del poble, que va caure finalment el 27 de setembre del 1937, però havent donat prou temps als revoltats per dur reforços a Saragossa i aconseguint d'aturar l'ofensiva.

El primer dia de gener de 1939, a les acaballes de la guerra civil, és promogut capità. Fet presoner i portat al Castell de Pilatos de Tarragona, després serà traslladat a la presó de Lleida fins el 19 de novembre de 1945, on creiem que va morir.

Placa al Fossar de la pedrera del cementiri de Montjuïc