Actes d'homenatge a Martí Marcó

Us presentem els actes d'homenatge del 38è aniversari de l'assassinat de Martí Marcó a mans de la policia espanyola. 
Aquesta entrada s'anirà actualitzant segons ens arribin les dades. Recordeu que ens podeu fer arribar el vostre acte a homenatgenacional@gmail.com

Estat Català

Ofrena floral i homenatge.
Diumenge 22 de gener a les 12h.
Cantonada carrer Bruc /Diputació

Esquerra Republicana de Catalunya / JERC

Dilluns 23 de gener a les 20 h, participa a la xerrada sobre la figura de Martí Marcó i l'independentisme dels anys 70 que se celebrarà al casal d'ERC-Barcelona Vella (Carrer Palau, 2).

Bartomeu Costa-Amic: La Catalunya exiliada

Centelles (Osona) 5 d'agost de 1911

Mèxic 16 de gener de 2002 

Costa-Amic estudià a l'escola de Funcionaris de la Generalitat, on es llicencià en administració pública, i a l'Ateneu Politècnic. 

Començà la seva militància política  al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Amb 25 anys, el novembre de 1936, és enviat a Mèxic com a cap d'una missió esportiva -un equip de beisbol- del POUM per fer propaganda a favor de la República en realitat, però,  és que fou delegat amb la finalitat d'aconseguir diners i armes, i amb l'encàrrec d'Andreu Nin -Conseller de Justícia en el govern de Lluís Companys- per entrevistar-se amb el president Lázaro Cárdenas, per sol·licitar asil polític per a Lev Trotsky, segons relata ell mateix a les seves memòries. L'acompanyava en Daniel Rebull i Cabré "David Rey". (Costa-Amic, Bartomeu. León Trotsky y Andreu Nin: Dos asesinatos del stalinismo (aclarando la historia). 1994. San Pedro Cholula, Mèxic: Altres-Costa-Amic. ISBN 9789686977059)

Lleó Trotsky i Bartomeu Costa-Amic

Lev Trotski, Bertomeu Costa Amic i dos companys del POUM, Manuel Martínez ( "El Maco") i Daniel Rebull Cabré ( "David Rey")

És comissionat al sud de França per aconseguir la introducció d'armes i després dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona, ​​ajuda als militants que fugien i coordina la defensa internacional del POUM des de Perpinyà, quan aquest partit fora proscrit i eliminat per ordres de Stalin.

Amb la derrota de la guerra civil espanyola, en Bartomeu torna a França i, el 19 de juny de 1940, a bord del vaixell "Cuba" torna altre cop a Mèxic, aquesta vegada com a exiliat. Allà viu amb una gran precarietat. Li designen la residència a San Andres Tuxtla, des d'on demana un permís de deu dies per anar a Ciutat de Mèxic. En quedar-se més temps del previst és detingut però arrel d'unes gestions aconsegueix que l'alliberin i el permís per quedar-se al Districte Federal.

En Bartomeu tenia una vaga experiència editorial donada pel contacte amb el treball del seu oncle Josep Costa Ferrer, el «Picarol» de revistes satíriques barcelonines com L'Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia. També, de jove, Costa-Amic havia participat en l'elaboració d'alguna revista. Així doncs, aconsegueix entrar a treballar a "Publicaciones Panamericanas" que iniciava en Julià Gómez Garcia-Ribera "Julia Gorkin" i els germans Kluger, però l'empresa no aconsegueix tirar endavant. El 1941 s'incorpora com a administrador  a "Ediciones Quetzal SA" però té el mateix futur que l'anterior empresa.  El 1943 creo "B. Costa-Amic, Editor-Impressor" una empresa prospera i econòmicament i culturalment, doncs es converteix amb l'editor més prolífic de l'exili català. En llengua catalana crea la Biblioteca Catalana amb les col·leccions: Col·lecció Catalana, Club del llibre català, clàssics catalans, els infants catalans a Mèxic, Monografies d'Art, La nostra llengua, Documents i Antologies Poètiques Mínimes. Conjuntament amb les col·leccions anteriors va publicar altres edicions  d'autors mexicans dedicats a a revolució de Mèxic. Va superar els 1.600 títols publicant, ell sol, més llibres que tots els altres editors de Mèxic junts (Gabriel, 1998, p. 264.)

A començaments dels 40 participa amb un stand a la Exposición y Feria del Libro, feta a la capital asteca.  El 1946 al seu stand s'alça una gran pancarta que hi diu CATALUNYA. Això va cridar l'atenció al president Mexicà Manuel Avila Camacho, que es trobava inaugurant la fira. Costa-Amic el fa entrar i li explica tot el relacionat amb el fet català i el genocidi contra la nostra cultura per part d'Espanya. El resultat fou que el president Avila, el ministre d'Educació, un regidor de l'Ajuntament i dos acompanyants més van subscriure's a la Biblioteca Catalana.

En Assabantar-se que la Falagne Española havia cremat 18.000 llibres de clàssics catalans, es posà en contacte amb la Biblioteca del Congrés de Washington que li cedeix els micròfits que conservava  d'aquestes obres i les torna a editar. Del 1948 al 1954 va viure a Guatemala, on s'encarregà de la fundació de l'Editorial del Ministeri d'Educació de Guatemala i edita la Biblioteca de Cultura  Popular 20 d'octubre. Un cop d'estat fa que retorni a Mèxic. Aleshores crea amb Frank de Adrea  i Fidel Miró  Solanes, procedent del món llibertari català, "Libro Max Editores". El 1962 funda l'"Asociación de Escritores de México".Va editar les revistes dels exiliats a Mèxic com: "Cròniques", "Enllà", "Veu Catalana", "Endavant" i la del Casal de València "Senyera". Va escriure a diverses publicacions dels Catalans d'Amèrica. Presideix l'Orfeó Català i edita la seva revista.

Revista CATALONIA editada en castellà per divulgar la cultura catalana per Costa-Amic a Mèxic

Capçalera de l'Orfeó Català de Mèxic.

Portada de la Revista de l'Orfeó Català Segona Època Núm.1 de 1985 editada a Mèxic

Un fet interessant de la seva militància perseverant succeeix quan a Barcelona van tornar a posar el monument del Dr. Robert -tret pels franquistes el 1939- Costa-Amic amb el raonament que Bartomeu Robert i Yarzàbal havia nascut a Tampico (Mèxic), proposa que aquesta celebració es converteixi en un acte de confraternitat catalano-mexicana. Aconsegueix que hi hagi una nodrida representació  de la "Sociedad Médica Hispano-Mexicana".

Així doncs va fer del seu negoci i la seva vida una eina d'impuls de la cultura i la llengua a Mèxic. Ell mateix ho deia:

"Al llarg dels anys hem tractat d'impulsar la cultura de Mèxic. Hem procurat posar el llibre a l'abast de l'home comú. Per desgràcia entre nosaltres el llibre no és vist com un article de primera necessitat, sinó de cinquena, d'última... Els editors hem de procurar que per a aquest home comú el llibre es converteixi en un element indispensable, oferint-li una lectura amena, que li permeti desenvolupar el gust per llegir... Si no es tracta d'autors consagrats o de temes polítics, econòmics o socials que se situïn en un moment determinat i que exigeixin una publicitat immediata, és molt difícil la publicació de llibres en el nostre mitjà. El veritable editor fa el seu treball per amor al llibre i a la cultura".  Bartomeu Costa-Amic, a La edición catalana en México, México, El Colegio de Jalisco - Generalitat de Catalunya, 1996, p. 76.

Quan tenia setanta-cinc anys una vaga intersindical -no contra l'empresa- que va durar trenta mesos, va enfonsar els negocis d'en Bartomeu, però l'home infatigable i de molta empenta va tornar a començar.

Costa-Amic tingué cinc fills, el 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, qui també li va atorgar el premi Catalunya Enfora el 1989.

Ex Libris

Per a més informació: 

1. "La literatura catalana a l'exili", Albert Manent, Curial, Barcelona 1976.
2. "Catalans de fora"  v. 2n., Xavier Tudela, El llamp, Barcelona 1987.
3. "Veus de l'exili a Mèxic", Prócoro Hernández, Pórtic, Barcelona 2000
4.  Palabra de Clío
5. Altres Costa-Amic Editores
6. Catalunya des dels tròpics

Aquest article s'ha elaborat gràcies a la informació aportada per Robert Surroca i Tallaferro i la Viquipèdia.

Combat d'Arbúcies

En homenatge a tots aquells que han mort lluitant per la defensa de les llibertats de Catalunya o simplement pel fet de ser catalans, avui recordem la victòria d'Arbúcies

Fotografia feta per Auleda. Placa en memòria als combatents de la Batalla d'Arbúcies col·locada l'any 1994.

El 14 de gener de 1714, en el marc de la Guerra de Successió, la vall d’Arbúcies fou l’escenari d’un dels pocs fets d’armes victoriosos contra els exèrcits invasors, el Combat d’Arbúcies (també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala), on el sometent armat d’Arbúcies, amb l’ajuda del sometent de Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau, va derrotar dos regiments de tropes borbòniques.

Els regiments valons, comandats pels coronels Cano i Franclieu, en trànsit d’Hostalric a Vic, van arribar a Arbúcies el 13 de gener de 1714 amb 800 homes i 150 cavalls, produint-se diferents vexacions per part de les tropes borbòniques a la població civil. La gent d’Arbúcies va organitzar el sometent, i avisà al sometent de poblacions veïnes (Espinelves, Sant Hilari, Viladrau...) per fer front l’enemic.

Així l’endemà, 14 de gener de 1714, a les 8 del matí poc després de sortir de la vila d’Arbúcies en direcció cap a Vic, i passades les penyes de Grau Sala (molt a prop de l’actual Molí de les Pipes), començà l’enfrontament. Després de 6 hores de combat el sometent va derrotar els regiments valons. Només s’escaparen a Hostalric prop de 200 soldats.

Arbúcies, gent d’astúcies, matavalons

Informació extreta de l'Ajuntament d'Arbúcies i Viquipèdia

Ha mort Xavi Costa, independentista impulsor de Cerdanyola Decideix i de l'ANC

Ahir dia 6 de gener va morir l'independentista cerdanyolenc Xavier Costa, als 58 anys, després d'una llarga malaltia.

Membre de la Crida a la Solidaritat als anys 80, dinamitzador veïnal (especialment del Barri de Sant Ramon i al si de l'AAVV de Serraparera) i cultural, va ser el principal impulsor de Cerdanyola Decideix, entitat de la qual va ser el president i que va fer possible la Consulta sobre la Independència a Cerdanyola el juny de 2010. Posteriorment va ser un dels principals dinamitzadors i creador de la l'ANC en aquesta ciutat del Vallès Occidental.

Costa era considerat un activista popular implicat en lluites veïnals de Cerdanyola, en defensa del territori, organitzador del Correllengua, d'actes d'Òmnium Cultural i de diverses activitats culturals locals. Entre altres activitats, va ser el responsable de l'edició i difusió dels poemes inèdits d'Enric Piera Angelet, company de les entitats sobiranistes de Cerdanyola traspassat l'agost de 2015. També era un veterà cantaire, membre d'entitats corals.

Al capdavant del sobiranisme i les lluites populars a Cerdanyola

En una entrevista a El Punt del 2014 deixava que "La independència és una ocasió per fer tabula rasa i no fer un calc de l'administració espanyola, la menys efectiva d'Europa. Necessitem un Estat al servei del ciutadà, que afermi l'Estat del benestar i allunyat dels poders fàctics que han dominat Espanya.”
El 2010, setmanes abans de la consulta sobre la independència a Cerdanyola, expressava en una entrevista que "Una de les coses que fan interessants els fets de les consultes es que es produeixen com un moviment transversal a distintes afinitats ideològiques i que alhora recullen molta gent desencisada de la dinàmica actual dels partits. De fet el moviment de les consultes té com a principal objectiu deixar palès que els polítics del nostre país, els polítics que compten amb cotxe oficial i dietes, no estan fent la feina per la que varen ser escollits i es per això que es crea la necessitat d’endegar un moviment des dels moviments socials."

Font: Llibertat.cat

L'homenatge a Francesc Macià del 2016

Esquerra Republicana de Catalunya:

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, durant l'homenatge a Macià

"Macià va ser capaç de sumar i sintetitzar en el seu discurs i en el partit que va liderar els objectius que s’havia plantejat: construir la República catalana, lliure i justa. Ens seguim inspirant en ell per culminar amb èxit i de forma definitiva la Catalunya independent que ell va somiar i va començar a construir" Oriol Junqueres

Estat Català

Partit Demòcrata Europeu Català

La coordinadora general del Partit Demòcrata Marta Pascal

El president Macià simbolitza “un ideal de llibertat pel país, un objectiu que ara tenim més a prop que mai”. Marta Pascal


Generalitat de Catalunya

El president Puigdemont, el vicepresident i diversos consellers durant l'ofrena

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat, aquest matí que  els país “és deutor de les idees i actituds de Francesc Macià: coratge, esperança i llibertat”.

Per això , com “a successors” ha apel·lat a la necessitat de “posar al dia” aquestes actituds “no només amb els llenguatges i les prioritats d'avui, sinó pensant en les generacions que han de venir i que han de poder créixer amb una Catalunya que sigui conseqüència del coratge, de l'esperança i de la llibertat”.

Des del cementiri de Montjuïc, on ha fet la tradicional ofrena floral davant la tomba on reposen les despulles de Francesc Macià, en el 83è aniversari de la seva mort, ha subratllat el “gran coratge” que sempre va tenir el qui fou president de la Generalitat i que “va posar al davant de qualsevol altre interès, la coherència personal i la fortalesa interior, per aconseguir els objectius vitals i col·lectius”. 

Pel president Puigdemont, “a conseqüència d’aquest coratge”, ha apuntat, va saber “encomanar esperança al poble de Catalunya en uns  moments de transició entre un passat fosc de negació, d’aniquilació, de supressió de les institucions seculars de la nació catalana”, mentre  va posar també les bases del tercer concepte que ha explicat que el definia “la llibertat” .

Així, doncs, “coratge, esperança i llibertat” sempre va perseguir i  imprimir una manera de fer política “del qual avui tots també som deutors”, ha dit.  Perquè "no es pot fer política des de les institucions de Catalunya sense una insubornable vocació de llibertat”.

Finalment, el president ha tancat la seva intervenció recordant que la figura del president Macià va associada també a una altra idea: la república catalana”.

Carles Puigdemont, ha encapçalat l'ofrena floral del Govern a la tomba del president Francesc Macià, amb motiu del 83è aniversari de la mort de qui fou president de Catalunya, acompanyat del vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Finances, Oriol Junqueras; la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, i els consellers de Territori i Sostenibilitat o de Justícia, Josep Rull i Carles Mundó, respectivament.

Podeu enviar les vostres ofrenes a homenatgenacional@gmail.com i actualitzarem l'entrada.

Gràcies i feliç any nou