Avui fa un any ens va deixar Josep Planchart

Recordatori repartit el dia del seu enterrament. A.C.S.

Manuel Cruells i Pifarré

Per tal de recordar el patriota Manuel Cruells es presenta aquest text del blog de Jaume Renyer de l'any 2008

Avui fa vint anys que va morir Manuel Cruells Pifarré, periodista polític, historiador i militant independentista. Havia nascut a Barcelona el 1910 però passà la seva infantesa a les Borges Blanques.

En la seva adolescència estudià per ingressar a l’Ordre dels Caputxins, però ho va deixar aviat per anar a la Universitat de Barcelona per estudiar Humanitats i Filosofia. Segons ens conta Robert Surroca, que ha inclós la biografia de Cruells en la seva obra “La Catalunya resistent” (Pagès Editors, Lleida, 2002), ingressà a la FNEC i el juliol del 1936 formava part d’Estat Català. Quan el 20 de juliol el partit separatista s’incauta del Diari de Barcelona n’esdevé el redactor en cap. Es pot seguir el rastre de la seva feina com a periodista polític llegint les pàgines  del “Brusi” en aquells anys convulsos, la col·lecció completa es pot consultar a l’hemeroteca de la Casa de l’Ardiaca, a Barcelona. Quan el Diari de Barcelona ha de deixar d’editar-se per problemes econòmics i les pressions polítiques de tota mena que ha de suportar Estat Català, Cruells s’incorpora al front d’Aragó i després a València. S’exilia el 1939 i participa a la reunió constitutiva a París del Front Nacional de Catalunya essent integrant del comitès executiu fins a la seva detenció el 1943 a Barcelona. De la seva estada a la presó en deixarà testimoni en el llibre “Escrits a la presó de Barcelona 1944-1945″, (Galba Edicions, Barcelona, 1977).

Durant els anys cinquanta és reiteradament detingut per la seva activitat resistent o preventivament cada vegada que un “jerarca” franquista visita Barcelona. El 1970 deixa el FNC en desacord amb els plantejaments socialistes que el partit adopta després de l’escissió del PSAN l’any anterior. L’any 1972 es novament detingut acusat de ser l’inspirador de l’organització armada Front d’Alliberament de Catalunya. Quan surt en llibertat provisional s’amaga a Perafort, una petita població del Tarragonès. 

Tot i la persistent repressió manté una intensa activitat periodística a “Tele-Estel”, “Serra d’Or” i “Canigó” i comença la publicació d’una llarga sèria de llibres sobre la guerra del 1936-1939 i el Franquisme. “El 6 d’Octubre a Catalunya”, (editorial Pòrtic, Barcelona, 1971), “De les Milícies a l’Exèrcit Popular de Catalunya”, (Dopesa, Barcelona, 1974), “La societat catalana durant la guerra civil”, (Edhasa, Barcelona, 1978), “El separatisme català durant la guerra civil”, (premi Joan Estelrich 1975, publicat per Dopesa, el mateix any), “Mayo sangriento. Barcelona 1937″, (Editorial Juventud, Barcelona, 1970), “L’expedició a Mallorca. Any 1936″, (Editorial Juventud, Barcelona, 1971). Dins dels llibres de petit format que editava Joan Ballester en la col·lecció “Edicions d’Aportació Catalana” publica durant els anys seixanta: “Per la continuïtat de la Renaixença”, “Els catalans indiferents”, “Diàleg europeu”, “Els silencis de Catalunya” i prologa el recull d’article “L’imperialisme a l’est europeu” i “La Revolució regionalista” de Robert Lafont. Quan va morir estava preparant unes memòries de l’època franquista segons explica Josep Maria Solé Sabaté en l’article que va dedicar-li “Projecte pòstum d’un rebel”, publicat a “El País”, suplement en català del 28 de juliol de 1988. 

La seva obra com a cronista de la guerra i la resistència nacional catalana és una referència imprescindible per tots els historiadors d’aquest periòde de la nostra història com a poble. Dissortadament els seus llibres són introbables al mercat i cap institució acadèmica s’ha plantejat reeditar-los. Cruells treballava al marge del món universitari de l’època, vivia humilment i allunyat de les corrents polítiques i culturals que protagonitzaven la transició i els primers anys de l’autonomia. Sindicalment va intentar refer el Sindicat de Professions Liberals de la CNT, l’any 1975, políticament es va presentar en les eleccions del 1977 com a candidat al Congrés per les llistes d’Estat Català. L’any 1980 ingressa a ERC i l’any 1984 figura en el lloc vuitanta-quatre de la candidatura per Barcelona al Parlament de Catalunya.

Post Scriptum, 1 de febrer del 2009.

Al número 592 del setmanari “Canigó”, corresponent al 10 de febrer del 1979, apareix publicada una entrevista a Manuel Cruells: “Un intel·lectual terriblement polititzat”.

En memòria de Jacint Verdaguer

El 10 e juny de 1902 va morir Jacint Verdaguer, en aquesta ocasió el volem recordar amb la publicació especial que va fer la revista Serra d'Or pel centenari de la seva mort al número 508.

Taula Rodona, Josep Dencàs més enllà dels fets del 6 d’octubre de 1934

En commemoració dels 50 anys de la mort de Josep Dencàs

 

 

Dilluns 23 de maig a les 19h a Can Fabra

Participants: Fermí Rubiralta, Jordi Rabassa, Pau Vinyes i Roig, Manuel Pérez Nespereira, historiadors.

Moderat per: Ricard Paradís, historiador i membre de Tot Història Associació Cultural.

Enguany es commemoren els 50 anys de la mort de Josep Dencàs i Puigdollers (1899- 1966). Dencàs va néixer a Vic, però als 2 anys se’n va anar a viure amb la família a Sant Andreu de Palomar. Home destacat d’Estat Català a Sant Andreu. Arribaria ser conseller de Sanitat de la Generalitat amb en Macià i de Governació amb en Companys. Després dels Fets d’Octubre de 1934 s’exilià -essent l’únic membre del Govern de la Generalitat que no va ésser empresonat-, retornant el 1936 a Barcelona i en esclatar la Guerra Civil s’hagué d’exiliar de nou atès que els de la CNT-FAI li tenien jurada. Finalment s’exilia a Tànger, on fundaria dues clíniques i morirà el febrer de 1966. Casat amb Raimunda Cararach, filla del cap de la Lliga Regionalista a Sant Andreu de Palomar Josep Cararach

Data: Dilluns 23 de maig de 2016 Hora: 19 hores. Lloc: Auditori Centre Cultural Can Fabra Carrer del Segre, 24-32 / Plaça de Can Fabra 08030-Barcelona

 

Organitza: 

Hi col·laboren:

 

 

Ha mort Jaume Castells, militant del FNC que va viure l'exili

El veterà independentista Robert Surroca Tallaferro ens ha tramès la informació de la mort als 92 anys de Jaume Castells, independentista vinculat al FNC des de l'exili

 

D'esquerra a dreta: Francesc Espriu, Pere Veguer, Jaume Castells i Ferran Marull, tots antics combatents del FNC dels anys 40. Fotografia oferta per Robert Surroca

L'escrit de Robert Surroca explica que "Rebo la notícia del traspàs, a Sao Paulo, de Jaume Castells i Lluelles, membre de l’Organització Militar del Front Nacional de Catalunya, als anys 40. Com a tal va participar en diverses accions pròpies d’aquells anys, entre elles i junt amb Ferran Marull, la voladura amb dinamita del local del SEU (Sindicato Español Universitario) de la Universitat on, els falangistes, torturaven els estudiants catalanistes. Detingut en la caiguda del 1946, posteriorment s’exilia a París on, amb Manuel Viusà, publiquen el Per Catalunya. Després marxa al Brasil sen membre fundador del Grup de Catalans de Sao Paulo, on porta una activitat molt important."

Acaba la dictadura, Jaume Castells retornava cada dos anys a Europa passant per Catalunya i l'Estat francès, per veure's amb antics companys del FNC.

Surroca descriu que "Vaig tindré el privilegi que m'inclogués en aquestes visites, vaig aprendre a coneixe’l, admirar-lo i estimar-lo: la última vegada, ja fa set anys, es lamentava que el seu estat de salut aviat l’impediria aquest viatge, com així va ser, mai, però, va perdre el contacte telefònic."

L'escrit finalitza amb unes parauels de comiat de Surroca: "...va tindre temps de veure el camí que ha emprés Catalunya, la nostra pàtria, envers el seu alliberament pel que, ell, tan havia lluitat. Sempre el recordarem i a la seva esposa Montserrat Prat i Celma i a la seva filla Núria, en nom propi i de tots els antics militants del FNC, el nostre més sentit condol."

text de Llibertat.cat