Avui a la matinada s'ha mort als noranta-quatre anys el filòleg i lingüista Antoni M. Badia i Margarit, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i guardonat fa dos anys amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Badia i Margarit ha estat una figura decisiva de la lingüística catalana de la segona meitat del segle XX. El funeral per Badia i Margarit es farà demà a les tres de la tarda a l'esglési del Pi de Barcelona.
Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920) va ser catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola i de gramàtica història catalana a la UB, càrrec que ocupà fins a la jubilació. Ha treballat en la recerca en els camps de la lingüística històrica, l'onomàstica, la lingüística estructural, la comparatística i la sociolingüística. Destaca la seva obra 'Gramàtica catalana' i la revisió 'Gramàtica Catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica'.
Badia i Margarit és doctor honoris causa per les universitats de Salzburg, Tolosa de Llenguadoc, la Sorbona, Perpinyà, el Knox College de Galesburg, Alacant, Illes Balears i Barcelona. És membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Catalans, del quan en va presidir la Secció Filològica entre el 1989 i el 1995.
Entre els reconeixements que ha rebut, hi ha la medalla de l'Institut d'Estudis Catalans, la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic del 1999 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2003 i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
