dissabte, 18 d’agost del 2012
divendres, 10 d’agost del 2012
Josep Maria Ainaud de Lasarte
Sempre ajudant, sempre somrient, sempre endavant. Obert a tots però fidel als seus. Exemple i mestre humil. Fins a sempre i moltes gràcies Josep Maria, els qui ens quedem seguirem el camí que has ajudat a traçar.
Ainaud fou historiador, periodista i polític. Estudiós de personatges emblemàtics del catalanisme com Francesc Macià, Francesc Cambó, Bonaventura Gassol i Enric Prat de la Riba, la seva obra gira al voltant de la difusió de la cultura i la història de Catalunya. N'és una mostra l'editorial Aymà liderada per Joan Baptista Cendrós, que reuní Homenots com en Josep Maria, en Joan Oliver (Pere Quart), Nèstor Luján. Mestres tots, grans catalanistes, exemples per tots avui. En foren el resultat la publicació d'una història de Catalunya on apareixien banderes catalanes, o bé que tothom qui treballés a l'editorial parlés i escrivís correctament el català; tot això perdent diners a cabassos amb alegria i generositat. Són les fites com aquestes són les que ens han permès arribar avui a tenir una nació catalana que aspira clarament a ser 'un país normal', ho explica i ho reclama amb llibertat i en democràcia.
Homes com el Josep Maria són exemple de compromís amb una gent i amb una causa als quals ha sabut fer costat al llarg de la vida, sense allunyar-se'n ni en els moments difícils ni en els dolços. L'esforç silenciós en la vida d'estudi i la vida activa a la ciutat i arreu del país, sempre en la fermesa i la fidelitat van ser el fil conductor de la seva acció i allò que la va omplir de sentit. Fermesa, fidelitat i humilitat són l'exemple que deixa als joves catalans que tenen per davant un futur tan obert com incert, perquè cadascun de nosaltres sàpiga trobar per als seus estimats i la seva feina aquesta mateixa força que fa país i fa vida.
Text extret dels articles de la Vanguardia i l'ARA http://www.lavanguardia.com/local/20120810/54336001558/ainaud-de-lasarte-miquel-rey-mataro-homenatge.html
Text extret dels articles de la Vanguardia i l'ARA http://www.lavanguardia.com/local/20120810/54336001558/ainaud-de-lasarte-miquel-rey-mataro-homenatge.html
dilluns, 2 de juliol del 2012
Mor en Toni Nadal, l’"home del temps”" enamorat del país
Cerverí, segarrenc, geganter, diable carranquer, geògraf i meteoròleg, aficionat al muntanyisme i, sobretot, un enamorat del país
Toni Nadal, ha mort aquest cap de setmana, als 41 anys, en un
accident de muntanya. Els Bombers de la Generalitat han localitzat el
seu cos aquest dilluns al matí a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. La
seva família va denunciar ahir diumenge la seva desaparició i les
condicions meteorològiques han dificultat la seva recerca. Nadal havia
sortit tot sol dissabte al matí per fer una travessa de muntanya des del
refugi Ventosa Calvell. Al vespre l'esperaven a casa però no va tornar.
Toni Nadal serà recordat per saber transmetre amb passió el gust pel paisatge i la cultura del país, a través de les seves previsions meteorològiques i també en els seus reportatges del programa "Espai Terra".
Imatge l'edició digital de 'Lo Carranquer', la revista dels Diables de Cervera - Carranquers.
Els Bombers de la Generalitat han localitzat aquest matí el cos sense vida de Toni Nadal, a qui buscaven des d'ahir diumenge al migdia, després que la família alertés de la seva desaparició. La família va alertar els serveis d'emergències, que ahir el van buscar amb les dificultats climatològiques. Finalment, l'helicòpter dels Bombers, que s'havia enlairat a primera hora del matí, ha localitzat el cos des de l'aire a les 07.01 hores d'aquest dilluns. Els Bombers han accedit a la zona i han confirmat que havia mort. Ha estat evacuat al tanatori de l'Hospital Comarcal de Tremp.
Font: directe.cat
dijous, 21 de juny del 2012
Emili Teixidor: Descansa en pau
“Amb Teixidor perdem una mirada crítica, de les que més necessàries són en moments de desconcert com el present”
Ens ha deixat l’escriptor i pedagog Emili Teixidor,
nascut a Roda de Ter el 22 de desembre del 1933. El nom d'Emili Teixidor
és ja indestriable de Pa negre, la pel·lícula dirigida per
Agustí Villaronga amb un incomparable èxit de crítica i de públic. Un
dels grans mèrits de Villaronga ha estat posar imatges suggerents i
fidels a l'univers literari de Teixidor, que l'escriptor va descabdellar
des dels contes de Sic trànsit Glòria Swanson als anys 70 i la seva primera novel·la, Retrat d'un assassí d'ocells, fins a la que dóna títol a la pel·lícula Pa negre.
Teixidor recrea el paisatge entre industrial i agrícola que va viure
durant la postguerra a la seva població natal, Roda de Ter, i a tot
Osona. És un cicle narratiu que evoca uns anys sòrdids sense
dissimular-ne aquesta sordidesa, que era econòmica però també, i
sobretot, moral. A través d'aquesta evocació veiem com els seus
personatges, especialment els adolescents, descobreixen els misteris de
la vida, la brutalitat i les meravelles, sovint tan confusament
agermanades.
Però l'aportació de Teixidor no s'esgota amb això. Cal recordar-ne almenys dos vessants d'activitat més que, juntament amb l'anterior, vivia com una sola i única passió. D'una banda, la pedagogia. Fundador de l'escola Betània-Patmos, va dedicar moltes energies a la formació dels joves. És aquesta vocació la que li va despertar la del narrador: la necessitat que els més joves poguessin llegir, i ho fessin en la pròpia llengua, novel·les sobre el món actual, sobre la història del país, sobre els seus neguits i inquietuds. Una vocació que va dur-lo a ser un dels capdavanters de la literatura infantil i juvenil a partir dels anys seixanta. L'altra vessant és la de la divulgació literària i el foment de la lectura, que el va dur a realitzar un programa exemplar de televisió, Mil paraules, i a pronunciar nombroses conferències sobre la lectura, fins a ser-ne un referent reconegut unànimement.
Novel·lista, pedagog i apòstol de la lectura, amb Teixidor perdem
una mirada crítica, de les que més necessàries són en moments de
desconcert com el present.
Emili Teixidor i Viladecàs va néixer a Roda de Ter, Osona, el 22 de
desembre del 1933. A finals dels anys 60 va començar la seva producció
literària en el terreny de la literatura infantil i juvenil en llengua
catalana i no és fins l'any 1979 quan escriu la seva primera obra per a
adults, el recull de narrativa breu Sic trànsit Glòria Swanson,
guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or de narrativa. L'any 1983 obté
el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya amb la
novel·la juvenil El príncep Alí.
Les seves obres es van traduir a diferents idiomes i va rebre
nombroses distincions com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de
Catalunya, l'any 1992; el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil
el 1995; el Premi Nacional del Ministeri de Cultura de literatura
infantil i juvenil de l'any 1997 i el premi Sant Jordi de novel·la del
1999.
La seva novel·la, Pa negre, publicada el 2003, va
obtenir els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura
de Literatura, i Maria Àngels Anglada. Recentment ha estat portada al
cinema, ha guanyat 9 premis Goya i ha estat candidata per competir als
Òscars.
dijous, 14 de juny del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.


