Homenatge a Martí Marcó

Martí Marcó i Bardella

Martí Marcó i Bardella (1959-1979) va militar a les JERC i a Socors Català i va fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC). Més endavant va participar a la fundació de Terra Lliure. El 26 de gener de 1979 fou mort per la policia quan intentava fugir amb Quim Pelegrí i Frederic Bentanachs amb un cotxe. Martí Marcó va rebre dotze bales.

Digueu-me. Podeu veure a la primera llum de l’alba allò que hem hissat amb orgull a l’hora del crepuscle?
La senyera estelada i llistadasurarà triomfantsobre la terra dels lliuresi la pàtria dels valents.
Martí Marcó i Bardella va nèixer el 1959 al carrer Peu de la Creu de Barcelona, al barri del Padró, al si d’una família de tradició republicana procedent de Peralada (Alt Empordà). Més endavant va passar a viure al carrer del Tigre, del mateix barri. Treballava a un taller mecànic del carrer Viladomat, tot i que era electricista de formació, i seguia els seus estudis en horari nocturn a La Salle.

(Homentages a diversos indrets del país commemorant la diada dels lliutadors morts per una Terra Lliure)

La seva vida laboral i els estudis els compaginava amb l’afecció per l’excursionisme i l’escalada, una pràctica habitual entre els de joves independentistes d’aquella època. L’excursionisme fou un element important d’introducció als cercles polítics militants per a molts joves.
Fou una persona molt coneguda entre els ambients dels nacionalisme radical d’aquells anys. Era un membre habitual als conegudes trobades sardanistes de la Plaça Sant Jaume, que servien també de cobertura per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà a incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple la bullició política de la segona metitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats rambleros, unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a les Rambles de Barcelona. També va formar part del Consell Executiu d’ERC per les JERC i va passar per Estat Català.

Martí Marcó va ser ferit de mort el matí del 26 de gener de 1979, mentre circulava dins d’un Renault-4L amb dos companys d’escamot, a la cruïlla dels carrers Bruc/Diputació. La intenció d’aquest grup clandestí era realitzar un atracament a un transport de fons de Banca Catalana, una de les primeres accions de l’embrió del que més endavant seria Terra Lliure. La Policia Nacional va metrallar el cotxe en què viatjava i va ferir en Martí amb tres impactes de bala. Tres dies després va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona.

*Versos escrits per Martí Marcó i musicats anys després per Titot i David Rossell
El millor homenatge, la victòria.

El llegat de Manel Vuisà

(14 desembre 1917 - 11 febrer 1998) 


Nat a la Barceloneta al carrer sant Miquel, fill d'un macip o estibador del moll. Viusà començà a treballar en un obrador de talla de vidre per a ulleres.Va anar a estudiar belles arts a la Llotja. Tenia un tarannà tímid però amb una força interior que sorprenia, gràcies a l'austeritat, a l'abnegació i a la tenacitat, va poder superar els moments de penúria que va tenir a la vida, en diverses ocasions.Un dia el seu pare el va portar a un míting que feia Jaume Compte Canelles (d'Estat Català) a la plaça de toros de la Barceloneta.

Als disset anys va haver d'escollir entre dues vocacions: la poesia o la pintura. Va triar la pintura. De seguida es va adscriure al separatisme militant, a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Durant la guerra civil espanyola número 5, s'hi presentà com a soldat voluntari al bàndol català. Serví en els serveis de Transmissions al front d'Aragó. A les acaballes de la guerra caigué presoner dels italians de la divisió Littorio i fou internat un any en un camp de concentració de Valladolid. Un cop alliberat, es va casar amb l'escultora Gertrudis Galí Mallofré (27 desembre 1912/11 febrer 1998), de Terrassa.

En aquesta ciutat, la parella d'artistes Viusà-Galí tenia una parròquia feta de clients solvents ; s'hi guanyaven molt bé la vida. Ell com a pintor, ella com a escultora. Les activitats clandestines, separatistes, dintre del Front Nacional de Catalunya, van fer de Viusà el responsable de les finances i de l'aparat de propaganda. Ell dirigia un equip d'agitació i imprimien clandestinament, en tipografia, 3.000 exemplars de la revista Per Catalunya, òrgan del Front Nacional. En van sortir vint números, els primers fets a l'interior i la resta a l'exili. De resultes d'una caiguda de molts militants del Front, el 1946, Viusà s'hagué d'exiliar el 1948. Anà a Puigcerdà amb tren i passà la frontera illegalment, primer ell i dies després la seva dona amb les tres filles petites : Adela, Joana i Núria ; Jordi nasqué a l'exili. Es van instal·lar a la Platja de Canet. Tres anys després van mudar-se a París on hi havia tot el mercat de l'art. Per la rue Clauzel hi van passar molts polítics que avui governen o estan a l'oposició. A can Viusà hi trobaven conhort, consell, orientació, esperança... i també un plat a taula. Més que un polític, Viusà era la consciència de l'independentisme català militant, del separatisme pur i dur, sense cap supeditació ideològiques mundialistes. Viusà era un enemic declarat de la intromissió de certa ideologia totalitària al si del sobiranisme català. Tenia fusta d'estadista, perquè tenia una virtut escassa a Catalunya, la capacitat de síntesi. Retia culte a la informació internacional. A despit d'anar curt de diners, cada dia comprava i llegia Le Monde com si fos un deure religiós; també les revistes Le Nouvel Observateur i L'Epansion. A la dècada dels 1960 va comprar de segona mà una màquina offset AB Dick de sobretaula, format Din A4 ; la tenia a casa seva. Va elaborar i imprimir dues biografies polítiques. La del President Lluís Companys i la del President Francesc Macià. Edità i imprimí tres números de la revista Foc Nou i un opuscle, Correspondència Secreta : Franco, Hitler, Mussolini, sota el pseudònim de Pere Vergós, de 64 pàgines ; sense data però es calcula que va ser al 1970 ; Edicions Ariadna ; Collecció Conèixer ; Guadalajara (Mèxic). Per raons de l'art, la parella passà uns mesos als Estats Units, hi van fer algunes exposicions.

Els espanyols el van acusar de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català, de ser-ne el delegat a l'exterior. Pressionats pels espanyols, els francesos el van tancar a la presó uns mesos. Quan en va sortir, sense càrrecs, se n'anà dos anys a Veneçuela. En una universitat estatal de Caracas va impartir l'assignatura de Belles Arts i Gravat. De Veneçuela en va sortir escuat, per la poca formalitat de la societat i del món docent en particular. En canvi, l'experiència dels Estats Units li va ser d'allò més profitosa. Va collaborar molt esporàdicament a la premsa de l'exili, a les revistes Xaloc, Ressorgiment i Butlletí d'Informació dels Països Catalans. La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi. La va retirar la seva filla Joana, perquè ell no podia entrar a l'Estat espanyol, hi tenia ordre de recerca i captura.

Viusà és tot un tros de la història del país, del període més compulsiu i esforçat. Juntament amb Joan Ballester Canals, Manuel de Pedrolo Molina i Josep Armengou Feliu, amb Manuel Viusà representen la força moral del separatisme català. Si Viusà hagués tornat de l'exili durant la Transició, l'independentisme català no hagués comès certs errors.

1969-1970. A París, Manuel Viusà i Josep Saumell van recollir diners entre la colònia catalana de França i alguns catalans de les Amèriques, per poder passar cada mes una pensió modesta a la vídua del president Companys, Carme Ballester.

Batista Roca va fer per manera de reclamar per a la vídua una pensió del govern oest-alemany, ja que Companys va ser detingut per l'Abwehr quan vivia refugiat a Bretanya. L'Abwehr el va lliurar a la policia espanyola. La vídua malvivia en la penúria, tota sola, en una golfes. Treballava portant encàrrecs en una merceria, no la tenien assegurada.

EL MILLOR HOMENATGE ÉS LA VICTORIA

Fets i obra de Macià

L’AVUI proposa als seus lectors una cita nadalenca amb els fets i l’obra del president de la Generalitat Francesc Macià. La proposta de l’AVUI es concreta en els títols La Catalunya rebel, que va ser publicat originalment el 1927 per Estat Català, i Des de França, carta del senyor Macià, en què es recullen les cròniques periodístiques que va signar Macià per al diari La Publicidad mentre en feia de corresponsal durant la Primera Guerra Mundial Els volums són els dos primer títols de la col·lecció Memòria, que elabora l’editorial Símbol Editors. L’adquisició dels llibres caldrà dur-la a terme al servei al lector de l’AVUI, que és a la seu del diari, al carrer Enric Granados 84. L’horari d’atenció del servei al lector és de les nou del matí a les dues del migdia i de les quatre de la tarda a dos quarts de set del vespre, de dilluns a dijous. Els divendres aquest servei està obert de les nou del matí fins a les dues del migdia. Per aconseguir els llibres, que tenen preus diferents –el de La Catalunya rebel és de 9,95 euros i el de Des de França, carta del senyor Macià, de 6,95 euros–, els lectors han d’omplir la cartilla que es publicarà dijous vinent, 11 de desembre, amb els cupons que es publicaran els dies 11,12,13 i 14 d’aquest mes. La Catalunya rebel, que s’ha editat amb una introducció de l’historiador Agustí Colomines, fa la crònica del procés a què es va sotmetre el president Francesc Macià i a la resta d’implicats en els fets de Prats de Molló que van ser conduïts davant la justícia. El llibre també inclou un seguit d’informacions introductòries que contextualitzen històricament l’aixecament del 1926, que no va reeixir. Al seu torn, Des de França, carta del senyor Macià té Jaume Ciurana com a editor i introductor i reprodueix, traduïdes al català, una dotzena de les cròniques que Macià va fer arribar al diari La Publicidad mentre s’estava a París. Les cròniques abasten el període comprès entre el 10 de desembre del 1916 i el 17 de gener del 1917 i recullen fets i reflexions sobre la Primera Guerra Mundial.