Avui fa exactament 69 anys d'ençà de l'afusellament del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, l'únic president d'una nació democràtica d'Europa afusellat pel feixisme. Companys moria a cara descoberta i descalç al crit de "Per Catalunya!!" a dos quarts de set de la matinada del 15 d'octubre de 1940, afusellat per l'exèrcit franquista al fossar de Santa Eulàlia del castell de Monjuïc. Tenia 58 anys, i acabava d'escriure el seu testament polític, amb les seues darreres paraules. "A tots els qui m'han agreujat perdono; a tots els qui hagi pogut agreujar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi l'ombra d'un rancor".
"Donaré gràcies a Déu que m'hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d'aquesta placidesa i serenitat que m'omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de Pau, Justícia i Amor".
Més informació:
- Biografia de Lluís Companys i Jover, a la Viquipèdia
- Article de l'historiador Oriol Junqueras sobre Companys
- Plana web d'homenatge a Lluís Companys, al servidor de Racó Català
- Homenatge a Lluís Companys, llibre d'El Jonc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada