divendres, 25 de desembre de 2015

Fotografies dels actes de Macià

Avui s'ha fet l'homenatge anual a Francesc Macià que va morir el dia de Nadal de 1933

retrat del 1931 del President Macià

Els Mossos d'Esquadra
























Convergència Democràtica de Catalunya

Josep Rull “estem a punt de tocar el somni i els ideals del president Macià”. “Si alguna cosa hem après de Macià, és que la els grans reptes i els grans objectius s’afronten amb unitat. Quan es trenca la unitat, guanyen els que precisament estan en contra d’aquests ideals” enllaç
Esquerra Republicana de Catalunya




dijous, 24 de desembre de 2015

BON NADAL

Us vull desitjar un bon Nadal amb la mateixa targeta que el Sr. Antoni Batlle i Mas (20 de juliol del 1919 - 27 de juny del 2002) va utilitzar el Nadal del 1999






dilluns, 21 de desembre de 2015

Actes en memòria de Francesc Macià


  • L'ajuntament de les Borges Blanques convida a tothom a anar a l'ofrena floral per commemorar el 82è aniversari de la mort del president Francesc Macià i Llussà que es realitzarà davant de l'Espai Macià a les 11.30 h el dia de Nadal. No hi falteu!

    • Cementiri de Montjuïc, a la seva tomba (plaça de la Fe):

    Ofrena floral, El cant dels ocells al violoncel

    A les 10: Esquerra Republicana de Catalunya

    A 1/4 d’11: Ajuntament de Barcelona

    A 2/4 d’11: Parlament de Catalunya

    A 3/4 d’11: Govern de la Generalitat de Catalunya 

    • Al monument a Francesc Macià, a la plaça de Catalunya:

    A les 11 del matí, acte organitzat per ERC:

    Ofrena floral, actuació musical, parlaments, cant d’Els Segadors.

dissabte, 12 de desembre de 2015

Mor Albert Sans, veterà militant independentista, en un accident laboral al Ripollès

Albert Sans, a la dreta, amb Josep Guia i Montserrat Bascompte en una imatge del 1989 Foto: Arxiu La Marxa



Albert Sans i Puig, veterà militant independentista des dels anys setanta, va morir als 63 anys d'edat en un accident laboral a Fornells de Muntanya (el Ripollès). Quan estava tot sol tallant troncs en un bosc proper a aquest poble on vivia, el xerrac li va causar una gravíssima ferida amb molta pèrdua de sang. Pels indicis localitzats, Sans va provar de baixar cap al poble amb la seva camioneta, però aquesta es va desviar del camí i va quedar mig tombada. Dos dies després, el passat dilluns dia 7, uns veïns van trobar-ne el cadàver, estranyats que Sans no hagués tornat al poble i que tampoc no hi fossin els seus gossos, que sempre l'acompanyaven.
La cerimònia fúnebre es fa aquest dissabte, 12 de desembre, a les 10 del matí a Fornells de la Muntanya, a Toses. Hi assistiran grups de Miquelets, entre d'altres.
Nascut a Barcelona, Sans es va iniciar des de la seva adolescència en la lluita per la independència de Catalunya tot militant al Front Nacional de Catalunya (FNC). El 18 d'abril de 1974 va ser detingut per la policia espanyola franquista durant una acció al barri de Sant Andreu, essent maltractat i després empresonat a la Model. Des de llavors, Sans va ser un constant i impetuós activista en diferents organitzacions del moviment català d'alliberament nacional. La seva vinculació amb Osona va començar ja als anys setanta, quan va passar alguns estius a Tona. Més tard, es va establir en una masia de Seva, on treballava de pagès i ramader.
Sans era militant de Catalunya Lliure quan el 8 de juliol de 1991 va ser detingut juntament amb sis persones més a Osona acusats de formar part de l'organització independentista armada Terra Lliure, i a conseqüència d'això se'ls va aplicar la Llei Antiterrorista, Tres dels detinguts, entre els quals Albert Sans, van sortir de la presó en llibertat sota fiança de mig milió de pessetes el maig de 1992.

Font

dimarts, 8 de desembre de 2015

Flora Marquès i Carreras: la militància oculta


Neix i mor a Begur (Baix Empordà)
1928 - 8 de desembre de 1987




La militància oculta

El seu pare, d'ofici paleta, va ser alcalde de Begur durant la República. La Flora va venir a treballar i viure a Barcelona, on a través d'en Josep Ma. Casablancas, va ingressar al Front Nacional de Catalunya a mitjans dels anys cinquanta.

Va assumir la responsabilitat de tenir a casa seva, al C/ Mahó de la ciutat comtal, una multicopista per fel els papers clandestins que el Front utilitzava per les seves activitats i campanyes. Ella es cuidava de picar els clixés i, sola o amb en Casablancas, se'n cuidaven d'imprimir-ho treien la màquina d'un amagatall on estava camuflada junt amb el paper i la tinta.

Amb la "Montse" -nom amb la que la vaig conèixer durant setze anys- havíem establert un mecanisme per recollir els papers, que jo encarrilava pels canals de distribució i difusió que teníem muntats. Aleshores jo tenia una cansaladeria i ella telefonava dient: "envieu-me la comanda que vaig fer, tal dia sobre tal hora, que seré a casa". Això volia dir un dia i una hora abans que l'indicat per telèfon. Ens trobàvem en un lloc convingut en l'últim trobada i que anàvem variant constantment. 

La recordo arribant amb uns paquets d'un pes inversemblant pels seus febles braços. Dintre d'ells la feina prèviament encomanada i que, en la solitud de casa seva, s'havia fet: butlletins, manifestos, octavetes de la FNEC, del Front, de les campanyes a favor de l'Abat Escarré amb motiu de les seves declaracions a "Le Monde" i després, pels fets del seu enterrament, el butlletí "Esquerra" que el FNC imprimia pel País Valencià i un llarg etcètera.

Era a començaments dels seixanta i allò va durar anys. La Flora sempre puntual, eficient amb  un treball impecable. Aquella va ser una tasca fosca, amagada desconeguda de gairebé tota la gent militant, una tasca que no rebia l'escalf dels companys amb els que la Flora no tenia -per raons elementals de seguretat- cap relació.

Homes i dones com la "Montse", han estat uns herois de la catalanitat. Sense esperar res, sense demanar mai, res. Gent del poble lluitant en defensa de les llibertats d'aquest poble.

La Flora Marquès  és un dels millors exemples d'aquests patriotes dels que Catalunya no en sabrà mai res. I, tot i que amb aquests modestos tríptics no pagarem el deute que amb ells tenim, almenys que quedi constància de que el país s'ha recuperat en gran part, per la gent de a peu. Siguem dignes del seu esforç en la nostra tasca de cada dia.

Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, abril de 2002


Breu resum i punts importants per estelada.cat

Flora Marquès i Carreras: Begur, 1928- Begur, 1987
  • Nascuda a Begur (Baix Empordà) l’any 1928, filla de l’alcalde de la vila durant la República.
  • Es va traslladar a Barcelona per treballar, ingressant de la mà de Josep Maria Casablancas al Front Nacional de Catalunya.
  • Va acollir a casa seva una multicopista que el FNC utilitzava per editar les seves publicacions clandestines, els clixés de les quals eren picats per ella.
  • A casa seva es van editar butlletins, manifestos, octavetes i altres textos d’organitzacions com la Federació d’Estudiants de Catalunya (FNEC), campanyes com la de suport a l’Abat Escarré, revistes com Esquerra que el FNC va editar pel País València i moltes altres.
  • Durant prop de vint anys va dur a terme les tasques encomanades per la direcció del FNC d’editar el material i dur-lo al seu contacte. Va emprar el sobrenom de “Montse”.
  • El 8 de desembre de 1987 va morir a la seva vila natal de Begur.

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.