dissabte, 17 d’octubre de 2015

S’ha mort l’històric líder valencianista Francesc de Paula Burguera



Francesc de Paula Burguera, un dels líders històrics del valencianisme, s’ha mort a vuitanta-set anys. Francesc de Paula Burguera i Escrivà havia nascut a Sueca i era periodista. A la fi del franquisme va fundar el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) juntament amb Joaquim Muñoz Peirats, del qual va ser secretari general, i va ésser elegit diputat al congrés el 1977 formant part de la coalició UCD.

Quan la coalició UCD es va convertir en un partit, Burguera deixà el grup parlamentari centrista i passà al grup mixt.

Tot seguit va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) l’octubre del 1978, que el 1982, junt a l’Agrupament d’Esquerres, donà lloc al naixement de la Unitat del Poble Valencià (UPV), embrió de l’actual Bloc Nacionalista Valencià.

Burguera es va retirar de la política l’any 1983 i va seguir la seua tasca deperiodista, però les seues opinions i la seua referència van continuar essent molt importants per al nacionalisme valencià. Entre el 2005 i el 2008, Burguera va presidir la plataforma cívica Valencians pel Canvi.

La Intersindical Valenciana i Escola Valenciana s’han afanyat a lamentar la pèrdua d’aquest referent polític i cultural valencià i a expressar la condol a la família.

La cerimònia de comiat serà dilluns a Sueca.


Notícia de Vilaweb

dijous, 15 d’octubre de 2015

Recordem a Lluís Companys i Jover amb un poema de Joan Brossa

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932 – 1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936 – 1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933 – 1934). És l'únic president de govern del món, escollit democràticament, que ha mort executat.

El President Companys besant una nena que anà a ofrenar-li un ram de flors al Quarter General d'Alcanyís.
A continuació us deixem l'escrit de l'edició especial d' Emprius club d'opinió del 27 d'abril de 1989, dia del lliurament del "Femall Emprius" a Joan Brossa que consta d'una introducció del poeta Joan Brossa i un poema d'ell dedicat a la figura de Companys.

Si els poetes sempre tenen raó, Joan Brossa en tenia dues vegades quan escrivia contra l'oblit damunt les parets glaçades del franquisme la seva "Oda al president Companys". Era l'any 1971. Les seves paraules d'homenatge al victoriós vençut feien de tornaveu al silenci d'un poble derrotat. Però no mut, gràcies al poeta. Avui l'homenatge li rebot a les mans, com un bumerang. Modest, sincer.

Oda al president Companys:

Poc escau de girar-se al vendaval:
els mots no han d'ordir una sola pausa;
alegra el fons de la meva fe total
en la justesa de la nostra causa.

El teu exemple es dreça com un cim
que ens fa bullir la sang dintre de l'abisme,
i tot té la sortida en aquell cim,
un dels més vils, dels nazis i el franquisme.

Quan l'horitzó es tancava entre volcans
tothom t'exhorta a anar-te'n de la plaga.
M'hi nego mentre restin catalans
pels camps de França, dius. I el drac et draga.

En el parlar no hi ha renec prou fort 
per a la infàmia d'aquell mal dia:
la terra venjarà la teva mort
i el fil de fotes de la tirania.

D'un mar, en surten cent. La claredat
avança. El pensament de tots empunya
la teva imatge de la Llibertat,
de la noblesa en bé de Catalunya.

Punt per punt (dotze cops empresonat: 
 prop de quatre anys de reixa) ets una vida
que va seguint la llum des del passat
i desplaçant la fosquedat podrida.

El poble et va elegir. No t'han vençut.
Aquesta pau -que és pau de cementiri-
només raona els mots en un embut
i res no arxiva el clam del teu martiri.

Un bosc desprèn la neu dels teus botxins,
que el temps -aliat nostre- distancia:
fanàtics cremaran el poder fins
al moment que, per fi, naixerà el dia.

Cuito a cantar-te, President Companys;
la feina de govern que de tu resta,
tan curta, arriba per damunt dels anys,
arbre arrelat al fort de la tempesta.

Dura el teu pas enllà del desencís;
portes la pàtria a l'hora que toca;
saps fer-te d'aigua en el moment precis
o esdevenir, si cal, serra de roca.

Saps portat al puny la rosa d'aquells vents
i en les dificultats cap tors no et torça;
el curs de la foguera que tu estens
trasmuda el plany dels catalans en força.

Reviuen Casanova i Fiveller.
Hereu, vas cloure un cicle de la vella
lluita del nostre poble; tu vas fer
que el munt de reixes es mudés en rella.

Com cal que t'alci el nostre agraïment!
Quin monument de rels promet la terra!
Quin broll de mars al cim del monument
que Catalunya et deu des de la guerra!

Deixes de ser bandera de partit:
tu, President, damunt les quatre barres,
prens la paraula dins la immensa nit.
Rompen d'una vegada les amarres!

El teu esforç titànit fruita ja;
tornaran a lluitar els teus rabassaires;
la roca d'un foc nou retrunyirà
i esclataran carenes de mals aires.

Tots els abismes que portem a dins 
serpegen, verds, i articulen els ferres, 
però el futur enllaça els teus camins,
i el nostre sol serà centre de terres.

Aquí Castella és Prússia, a remolc
seu han trencat el ritme  de les places;
han arrencat la planta del seu solc
i destruït els vincles que tu enllaces.

I així es féu fosc en ple migdia. Amics,
¿quin llop no neda, tot guardant la roba,
si els qui ordenen desorde són els rics,
i el cel completa el compte de qui roba?

Un foc de cendres calma fugitiu,
i al mar declina l'ombra de les bótes;
ens administra plebs de senyoriu;
pel nostre temps s'escola un fil de gotes

de sang. L'onada muda. President:
l'exemple del teu ordre resta; totes
les primaveres ens el fan present
i en la seva riquesa no t'esgotes.

S'acaba a salts el metall militar,
la nit no calla més les seves cintes;
passa per vell el nou poder del mar,
i la mentida imposa mitges tintes.

Els tirans juren en fals. Tenen set
d'equivocar amb orgull les calaveres.
Poc saben madurar. Se'n van de dret
a convertir els cavalls en cuques feres.

I fan seva la pàtria al femer;
ajuden al teatre més innoble;
es venen el capvespre a l'estranger
i enterren viu el contingut del poble.

Cert. La realitat és il·legal.
Però el casal no muda de bandera;
no confonguem les fustes , només cal
que mots i muts recobrin la parlera.

Obrim el crit, i sempre enllà; si anell
el sentiment, la voluntat anella.
La teva sang aboca el seu ramell
i ens fa cercar més cares de l'estrella.

Que el poble vegi, tot alçant el puny,
tenyir l'espina d'una santa eufòria.
La teva veu indòmita retruny:
Tornarem a lluitar per la Victòria!

No oblidarem les coses que hem après
en aquests anys de fosca tramuntana;
les ribes ens uniran homes de pes
i obrirà solcs l'Esquerra Catalana.

(Quan els profits de classe entren en joc
la dreta sol tornar-se servidora
del centralisme espanyol: crida foc,
i el seny i l'ordre fan de tapadora.)

Defensors de la terra, segador
de cadenes, la llei serà complerta.
Bon cop de falç! Visca la Nació
catalana! Ara és hora d'estar alerta.

Lluitem en la certesa d'ensorrar 
d'un cop de falç tota lludrigada
de l'imperialisme castellà,
que ens arracona el sol i que ens degrada.

Lliure a recer del Fur rau el destí
de tots; la llum poc llustra altre missatge,
i al capdamunt del Far veiem lluir
el teu coratge immens, el teu coratge!

Divers et dreces en un sol llorer
i símbol d'una lluita sempre nova:
ets Rafael Companys, el Conseller,
i el President En Lluís Casanova.

Solstici d'hivern de 1971
Joan Brossa

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Homenatges a Lluís Companys pel 15 d'octubre d'enguany

A mesura que anem recopilant diferents actes anirem actualitzant aquest fil. Si voleu ens els podeu enviar a homenatgenacional@gmail.com

Actes: 
  • a Santiago de Xile amb la xerrada "Cataluña, Lluís Companys y los hechos de octubre de 1940" a les 7 de la tarda al Café Literario Parque Balmaceda (metro Salvador). Organitzat per l'ANC Xile i l'APOC (Agrupación de Profesionales de Origen Catalán).
 
  •  
  •  El 15 d'octubre a São Paulo (Brasil) al local de l'Associació Catalonia de São Paulo amb la projecció del documental de TV3 "13 dies d'octubre"

  • A Badalona
  •  Barcelona

  •  Acte institucional a Sitges d'homenatge a Lluís Companys davant el`monòlit al barri d'Els Molins 15/10/2015 20:00h Carrer de Lluís Companys. Aquest acte es realitza a la via pública
  • Acte institucional a Capellades 
  • 'Lluís Companys i la justícia universal', conferències d'Alfred Bosch, Joan Tardà Coma i més! T'esperem el proper dimecres 14 d'octubre al Col·legi d'Advocacia de Barcelona
  •  

Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran

  •  
Més informació. Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran

 
Cliqueu sobre la imatge per veure-la més gran
Iniciatives individuals:
  • Òmnium fa una crida a encendre una espelma i deixar-la al balcó de totes les llars de Catalunya el vespre del 14 d'octubre. Amb aquest gest es vol mantenir viu el record del president afusellat i, alhora, reclamar simbòlicament l'anul·lació de la seva sentència de mort de Companys. Aquestes accions s'emmarquen dins dels actes que Òmnium prepara sota el títol 'Justícia pels crims del franquisme'.
Exposicions: 

En record i homenatge a Jordi Cardona i Gelabert

Nat a Sant Just Desvern (Barcelonès) el 13 de desembre de 1919
mort el 7 d'octubre de 1999



En Jordi va néixer a Sant Just Desvern, on transcorregué tota la seva vida, al sí d'una família pagesa.

El compromís patriòtic del seu pare, fundador i líder de l'organització "Nosaltres Sols!", va fer que, de ben jove, conegués el camí de l'exili, durant la dictadura del general Primo de Rivera.

Amb només quinze anys, quan els fets del 6 d'octubre, en Jordi ensinistra en el funcionament d'armes a homes que formarien part dels escamots que van sortir al carrer en suport del govern de Catalunya.  Durant l'exili a Perpinyà havia après, d'amagat del seu pare, aquesta mecànica d'un coronel de l'exèrcit colonial francès que estava retirat.

El març del 1938 entra, per lleva, a l'Exèrcit Popular i, des de Transmissions de Divisió, està als fronts del Jarama, Alcázar de San Juan i Sarrión. L'agost del mateix any, a Nules (Plana Baixa) l'explosió d'un morter mata a quatre dels seus companys, i a ell el fereix greument deixant-lo inútil pel servei actiu. Tota la seva vida arrossegaria trossos de metralla dins el seu cos. Quan els feixistes parteixen el territori republicà, arribant a Vinaròs, és detingut encara hospitalitzat, però gràcies a un salvaconduït que va fer-li el director de l'hospital, aconsegueix arribar al seu poble després de diverses vicissituds.

S'incorpora al Front Nacional de Catalunya des del primer moment. Ell va ser un dels membres de l'equip que va entrar, de França, les armes que utilitzarien els militants de l'Organització Militar per a la seva defensa. En aquest viatge va acompanyar-lo la seva dona, Maria Pere i Rafart, companya de tantes fatigues i sempre al seu costat en les tasques que en Jordi feia al servei de la llibertat i la catalanitat.

Per un temps, a casa seva, s'hi va imprimir el portanveu del Front "Per Catalunya", que devia el seu títol a les últimes paraules pronunciades pel President Companys davant del piquet d'execució.

Va participar en el món excursionista i orfeonístic de l'Ateneu Santjustenc.

Ja a final dels 60, quan l'equip de pas de fronteres del FNC tenia alguna problema per cobrir alguna carència, va participar en algun dels passos clandestins. Sempre disposat a col·laborar quan se'l requeria, deixant obligacions o compromisos familiars, sense fer-ne cap esment.

Casa seva va servir de refugi a gent perseguida per la dictadura.

L'any 1983 i en les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya, és elegit regidor del seu Ajuntament.

En Jordi, com tants d'altres, no tindrà un lloc en els llibres d'història, però és d'aquests patriotes anònims que han mantingut dia a dia, sense afluixar mai, amb persistència, les ànsies de llibertat de Catalunya, la nostra Pàtria.

Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans , febrer de 2001


.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.