dissabte, 27 de juny de 2015

En record d'Antoni Batlle i Mas

Recordema al patriota Antoni Batlle i Mas amb l'article del diari El Punt  dedicat al homenatge que li va retre Estat Català el maig del 1999


dimecres, 24 de juny de 2015

En record i homenatge a Joan Culleré i Ibars

Nat a Barcelona,  el 24 de juny de 1916
Mort a Lleida el 9 d'octubre de 1995



Un patriota senzill

Quan ell tenia cinc anys, els seus pares van traslladar-se de  Barcelona a Lleida.

El 1933 ingressa al grup cultural de la Joventut Republicana de Lleida. Participa als fets del 6 d'octubre de 1934, va ser ferit i es empresonat. Posteriorment s'afilià a Estat Català.

Pren part en la Guerra Civil Espanyola dins del cos d'Intendència. Quan la retirada passa pels camps de concentració de l'estat francès, de Sant Cebrià i Agde. S'incorpora a la resistència contra l'ocupació alemanya i el nazisme, dins el Réseaux Alibi-Maurice format gairebé per gent del Front Nacional de Catalunya. Així doncs es va incorporar al FNC el 1943.

Tornà a Lleida el 1948, essent el màxim referent del Front a la terra ferma. Va col·laborar en totes les activitats en defensa de la democràcia, la nostra cultura i la llibertat nacional de Catalunya, que van tenir lloc a Lleida i a comarques de ponent.

Quan el franquisme, en un intent de mutilar Catalunya va intentar segregar les comarques lleidatanes afegint-les a un inventat "Valle del Ebro" , sota control administratiu espanyol, va trobar una forta oposició a tot Catalunya, sobretot a la part occidental. Cullaré va estar a la cresta de totes les campanyes i mobilitzacions que van aconseguir que el franquisme se l'embeinés.

Una anècdota curiosa és que, pel  15 d'octubre de 1969 va encomanar a l'aparell d'impressió clandestí del FNC, ubicat a Barcelona, que féssim un manifest i unes octavetes amb motiu de la commemoració de l'assassinat del President Companys, per llençar a la capital del Segrià. Els documents anaven signats un pel Front i, altres pel FNC com a membre de la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i, el que dóna al fet un to anecdòtic, són les octavetes que ens va fer imprimir pel PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) on també hi constava la seva pertinença a la Coordinadora. Degut a la llençada de papers, prèvia al 15 d'octubre, on es convidava a la gent a passar pel davant de la Generalitat (aleshores "Diputación"), la ciutat va aprèixer presa militarment per la guàrdia civil i la policia espanyola.

Va ser el delegat del FNC a l'Assemblea de Catalunya de Ponent participant a la seva fundació l'any 1971 i va ser detingut el 1973. Dins del Front va pertànyer al Consell Nacional, que va arribar a presidir. El primer acte polític públic que va fer-se a Lleida, després de la mort del dictador, va ser un míting del Front on, juntament amb en Joan Cornudella i Barberà i Joan Ramon Colomines hi va participar en Culleré. El 1979 va fundar Nacionalistes d'Esquerra i va ser candidat a les eleccions on el FNC va anar amb Nacionalistes d'Esquerra, l'any 1980 com a diputat, i el 1982 com a senador.

El 1900, com a reconeixement a tota la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi. El 1995, la Paheria li atorga la Medalla d'Argent de la Ciutat de Lleida.
Arran de la seva mort, l'Ajuntament de la seva ciutat, ha volgut mantenir-li un record permanent donant el seu nom a un carrer.

Per tota la seva vida de lluita i de servei en unes circumstàncies molt difícils, en Joan Culleré va guanyar-se el respecte de tot el món democràtic del nostre país.

Els que, a més, vam tenir el privilegi de lluitar al seu costat en els rengles del Front Nacional de Catalunya, gaudint de la seva amistat i apreciant el seu tarannà senzill i tendre, vam aprendre a estimar-lo.

Robert Surroca i Tallaferro
Països Catalans, juny de 2002

dimarts, 23 de juny de 2015

Batista i Roca

Avui fa 120 anys va nèixer Josep Mª Batista i Roca i per recordar aquesta data presentem el trípitic que es va editar en el centenari del seu natalici.












divendres, 19 de juny de 2015

En memòria de Víctor Torres

Un dia com avui però del 2011 ens va deixar Víctor Torres, veterà de la Columna Macià-Companys.


dimecres, 10 de juny de 2015

Jacint Verdaguer i Santaló

Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny de 1902

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla. Jacint Verdaguer.

Canigó (poema) (p. 27-28)

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.