dimarts, 24 de febrer de 2015

Mn. Josep Armengou i Feliu

Josep Armengou i Feliu (Berga, 1910 - Berga, 1976) fou un escriptor, músic i eclesiàstic català.

Després de cursar els ensenyaments bàsics, es va dedicar a la música que era el que més li agradava. La seva família tenia un obrador de sastreria i ell combinava aquesta feina amb la de músic.

Deixeble de Mossèn Marià Miró el 1931 va entrar al seminari de Solsona. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, el 1936 va passar la frontera per por de represàlies. El 1942 va guanyar les oposicions d'organista del claustre de Solsona. S'hi estigué fins al 1949, quan es traslladà a Berga com a vicari i mestre de capella. Com a religiós va pertànyer a diversos moviments de renovació de l'Església. Va col·laborar amb la revista Queralt i al Full parroquial del bisbat.

A Berga hi va escriure tota la seva obra. Va escriure nombrosos textos de teoria política i sobre el cas català que tingueren un ressò generalitzat entre la diversa intel·lectualitat catalana i els polítics catalans opositors a la dictadura franquista, i de fet al seu voltant es va aplegar un nucli important de polítics a la mateixa ciutat de Berga. La seva obra més important és Justificació de Catalunya, del 1955, que fou publicada clandestinament el 1958 i lliurement a partir del 1979. Va publicar molts articles a la premsa local, i fins i tot algunes obres d'història comarcal. El 1965 va recopilar seus dispersos articles sota el títol Escrits en temps incerts. Finalment el 1977, poc després de la seva mort, es publicava el seu últim llibre: Nacionalisme català.







dimecres, 11 de febrer de 2015

Ens ha deixat Lluís Ballús



Malauradament ens ha deixat en Lluís Ballús Plana. En Lluís era metge cirurgià del Berguedà, va ser un dels impulsors de l'Assemblea Nacional Catalana i n'era membre del Secretariat en representació de la seva zona.

La vigília del 9-N, quan ja estava malalt, va enviar una carta molt emotiva animant a anar a votar en la consulta sobre la independència:

«Benvolguts,

Potser ja sabeu que estic passant uns moments molt difícils i delicats.

Tanmateix, això no m'impedeix que tingui moltes ganes que el 9-N sigui tot un èxit.

És per això que us demano de tot cor que aneu a votar.

Que voteu per dignitat, ara és la nostra hora.

Ara és l'hora de pensar sobretot en els qui no ho podran fer i hi han deixat la pell.

Ara és l'hora de pensar també en el vostre futur i en el futur dels nostres fills i néts.

Tots es mereixen un país net i nou.

Recordem que nosaltres tenim Catalunya, però que Catalunya només ens té a nosaltres i ara ens necessita a tots.

Lluis Ballús Planas
Metge i membre del secretariat nacional de l'ANC.»

Descansa en pau Lluís

dijous, 5 de febrer de 2015

En record i homenatge a Ovidi Montllor

 "Temps de por i patiments, temps tan llargs que hi ha qui es cansa. Temps batejats amb colors vermells de sang, de sol i esperança."

Ovidi Montllor, nascut a Alcoi el 4 de febrer de 1942.
El nostre record.


Maria Oleart Font

Maria Oleart Font (Barcelona, 1929 – Alella, 1996) poeta i narradora. Oleart és autora d'una obra àmplia i heterogènia que inclou poesia, narrativa breu i narrativa infantil, i que resta, en part, inèdita. És en la poesia, però, on la seva veu s'ha reconegut com una de les més importants de la poesia moderna de dona. La seva escriptura està amarada de natura, imaginació i passió, tant quan tracta temes tràgics com de celebració. La consciència de gènere és també un dels puntals de la seva obra, com es fa palès al llibre Versos a Anaïs (1989). 

Oleart va participar activament en la vida pública i associativa catalana. Va col·laborar a revistes, va participar en associacions de cultura i literatura catalanes, i va guanyar diferents premis literaris (des dels Jocs Florals fins a premis de l'Institut Català de la Dona). Entre els anys 1981-1983 va formar part de la Junta de l’AELC. 


Pàgina en homenatge a Maria Oleart


Article de la revista El Full anunciant la mort de Maria Oleart







dimecres, 4 de febrer de 2015

LLuís Maria Xirinacs

'La traïció dels líders' de Xirinacs, en format electrònic i de franc

la Fundació Randa i el Centre d'Estudis Joan Bardina han penjat la trilogia en PDF






Aquest PDF té els tres títols que componen tota la trilogia: 'La sembra laboriosa' (abril, 1993), 'Una pedregada seca' (abril, 1994) i 'La collita perduda' (abril, 1997).

Els responsables de la digitalització de l'obra han volgut destacar en el comunicat aquest fragment de la 'Benèvola conclusió de la primera part':

«Crec que he demostrat a bastament en aquestes pàgines quantes coses són possibles sense vendre's als poderosos. Només cal romandre amorosament i orgànicament lligat al poble. Acostumar-se a obtenir la força política mitjançant el voler del poble, de les dones i homes de carn i os, de la seva feina i de les seves il·lusions, dels seus barris i comarques, de les seves cooperatives, entitats i tota mena d'organitzacions de base, i no per mitjà dels diners, dels impostos, de les armes, de la tècnica, de la propaganda i les intrigues. Cal no impedir, com es fa sistemàticament, l'accés del poble a la informació, a les fonts dels diners públics, als centres de decisió. Aquesta és encara la infanteria imprescindible. I la teníem! I la podem tornar a tenir si sabem i volem omplir el fossat ferest obert entre el poble i els seus líders.»

Font: Vilaweb

EL GENERAL MORAGUES, NOVES APORTACIONS DOCUMENTALS, A CÀRREC DE L’INVESTIGADOR I EXPERT EN LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ANTONI MUÑOZ GONZÁLEZ.

El proper dijous dia 12 a les 7 del vespre al local del Memorial 1714 del Fossar de les Moreres de Barcelona tindrem l'oportunitat d'escoltar l'investigador  Antoni Muñoz, que ens donarà a conèixer  el que ha trobat sobre el General Moragues en les seves darreres recerques.

Cliqueu amb el botó dret i "Visualitza la imatge" per fer-la més gran



Fèlix Cucurull i Tey





Fèlix Cucurull i Tey (Arenys de Mar, Maresme, 1919 - 4 de febrer del 1996) fou un escriptor i polític català. El 1936 ingressà a Estat Català i en fou responsable de propaganda al Maresme. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit de Llevant, instal·lat a València, i va anar al front com a milicià de Cultura.

En acabar la guerra civil espanyola milità en el Front Nacional de Catalunya (FNC) i el 1946 formà part del Consell Executiu en la conferència de assistí a Dosrius (Maresme). Va formar part del Consell Nacional del FNC fins al 1968 quan abandonà el partit per a crear l'Acció Socialista Independentista de Catalunya (ASIC) que va integrar-se en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) posteriorment. Col·laborà a nombroses publicacions com Tele-Estel, Serra d'Or, Canigó, Ponent i Avui. Participà en la fundació de l'Assemblea de Catalunya (1971), organisme unitari de l'antifranquisme del Principat. Després d'abandonar el PSAN amb l'escissió produïda l'any 1973, participà com a delegat d'Independents pel Socialisme amb els sectors que donarien lloc al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1978, però, va abandonar-lo quan es preparava la fusió amb el PSOE. Entre el 1977 i el 1981 també fou membre de l'executiva del Consell Nacional Català, i entre el 1979 i el 1982, president de l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou candidat pel Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), però no fou escollit.

A les eleccions municipals de 1983 va encapçalar com a independent la llista del PSUC-Candidatura Unitària d'Esquerres, on també formava part Nacionalistes d'Esquerra i va ser escollit regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. El 1984 col·laborà en diverses activitats de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes. El 1985 viatja a París en el Tren de les nacions i forma part de la comissió que lliura a la UNESCO un manifest a favor del reconeixement de les nacions sense estat.

De l'obra historiogràfica, cal assenyalar els estudis que realitzà de les primeres fases del catalanisme contemporani i les seues arrels populars i progressistes. També fou membre de l'Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 mercè el seu estudi Dos pobles ibèrics (1967) on fa paral·lelismes entre Catalunya i Portugal, i el 1980 fou nomenat personalitat cultural de l'any per la Unió Brasilera d'Escriptors.

Web en homenatge a Cucurull

Portada de la revista el full anunciant la mort de Cucurull

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.