divendres, 31 de maig de 2013

Alfons Mias, 110 anys del seu naixement

Alfons Miàs




Aquest any fa 110 anys que va néixer Alfons Mias. Alfons Mias va ser l'inventor del terme Catalunya del Nord i l'impulsor de la primera organització política de Catalunya del Nord anomenada "Nostra Terra", que més tard es convertiria en la "Joventut Catalanista de Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya i Capcir" en la que Mias editaria una revista amb el nom de "Nostra Terra" juntament amb altres persones com Lluís Basseda i Roger Grau. La revista va tenir molt èxit i segons sembla tenia més de mil subscriptors. Mias va escriure també un parell de llibres de gran importància en el seu moment desmitificant la història centralista francesa i feia classes de català. Malauradament al ser França un estat tant centralista alguns nacionalistes, entre ells Mias, van veure amb el règim de Vichy una oportunitat de descentralització i li van donar suport. Això va fer que com a Bretanya i altres indrets de França molts intel·lectuals fossin perseguits i executats en acabar la guerra. Va ser el cas per exemple dels nordcatalans Joan Maillol i Robert Brasillach per la qual cosa Mias tot i tenir només càrrecs menors va preferir exiliar-se a l'Espanya franquista i no arriscar-se a ser assassinat. 


dijous, 30 de maig de 2013

ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL CORPUS DE SANG

ASSOCIACIÓ PATRIÒTICA CATALUNYA 1640
dijous 6 de juny de 2013

L’Associació Patriòtica Catalunya 1640 segueix la tradició iniciada l’any 2007 de recuperar i commemorar els fets de l’episodi conegut com a Corpus de Sang, esdevinguts a la ciutat de Barcelona el 7 de juny de 1640, que provocaren l’aixecament popular contra la injustícia i l’opressió i menaren Pau Claris a proclamar la República Catalana.

PROGRAMA D’ACTES:

21:00H - Sopar commemoratiu

En el transcurs del sopar intervindrà el Catedràtic de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional Ferran Requejo.

També tindrà lloc l’entrega de la VII Medalla d’Honor “Pau Claris” amb què la nostra Associació vol reconèixer i homenatjar la trajectòria en la defensa dels drets i les llibertats de la Nació Catalana de persones físiques o jurídiques.

Per decisió del Jurat, l’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA (ANC), representada per la seva presidenta CARME FORCADELL, serà la guardonada.

Succeeix en aquest reconeixement altres entitats i persones què, al llarg de tot el nostre territori nacional s’han distingit per la seva lluita en defensa del nostre país i la seva cultura: el Front Nacional de Catalunya (2007), Acció Cultural del País Valencià(2008), la xarxa d’escoles La Bressola (2009), Joan Triadú i Font (2010), l’Obra Cultural Balear (2011) i Mònica Terribas(2012).

Destaquem l’assistència al sopar, entre d’altres, del Cap de l’oposició al Parlament i president d’ERC Oriol Junqueras, del secretari del Parlament de Catalunya i secretari d’Organització de CDC Josep Rull, de la senadora d’ERC Ester Capella, de l’eurodiputat de CiURamon Tremosa.

El sopar tindrà lloc a l’Hotel Montblanc (Via Laietana, 61) i el preu serà de 25 euros per persona. L’hotel disposa d’un nombre limitat de places gratuïtes d’aparcament per als assistents. L’aparcament de l’hotel està situat al mateix edifici, just a la dreta de l’entrada.

Cal que envieu un correu electrònic fent la reserva a csunyol@catalunya1640.cat i que feu l’ingrés del sopar al compte corrent de l’Associació indicant el vostre NOM i la referència SOPAR2013 (LA CAIXA 2100-0032-73-0103346086) abans del 05/06/13.

El sopar està obert  a tothom que hi vulgui venir; per tant, us preguem la màxima difusió d’aquest acte.

La Junta Directiva de l’Associació Patriòtica Catalunya 1640

 Amb el suport de la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes

dijous, 23 de maig de 2013

A Elna, el 26 de maig, actes de remembrança de la massacre de 1285


Discurs_placa_Elna
Diumenge 26 de maig de 2013, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elna i de la professora Daniela Grau, ha organitzat uns actes de remembrança de la Massacre del 1285 ala Catedral d’Elna, un dels episodis més sagnants de la Croada per a envair Catalunya.

Per evocar aquesta efemèride tindrà lloc una missa a la Catedral en memòria de les víctimes, Ofrena floral davant la placa commemorativa i parlaments de representants.
Dinar de germanor de catalans del nord i del sud de l’Albera.
A la tarda, visita a la Maternitat d’Elna, exposició singular i obres de restauració. Ha estat proclamada Monument Històric.            
Participació de la cantant Marina Rossell.
SETGE D’ELNA
El setge d’Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis més sagnants de la Croada per enviar Catalunya.
L’exèrcit croat sortí de Perpinyà el 13 de maig en direcció al Pirineu i trobà una forta oposició a Elna, que demanà socors a Pere el Gran, el qual envià a Ramon d’Urtx amb trenta cavallers, que marxaren en no obtenir un acord amb els vilatans.
La població del Rosselló, que s’havia congregat a la ciutat, lluità amb força contra els croats i, finalment, es refugiaren a la catedral de Santa Eulàlia, que fou cremada. Fou una matança per part de l’exèrcit croat que, a continuació cremà la vila.
L’exèrcit català impedia l’avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del Pirineu. Un mes després d’estar concentrat al Rosselló, l’exèrcit de la Croada penetrà pel Coll de la Massana.
LA CATEDRAL D’ELNA
És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals. La volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals. Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de tradició carolíngia. Les sis capelles, gòtiques, de la banda oposada del claustre foren construïdes entre el 1320 i el 1448. La cripta fou terraplenada el 1724 en fer un altar major nou. La construcció del claustre es va fer en diverses etapes entre els segles XII i XIV.
LA MATERNITAT D’ELNA
La Maternitat d’Elna fou una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Fou fundada el novembre del 1939 per la suïssa Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la Guerra Civil, internades en els camps propers a Elna.
La Maternitat d’Elna era també anomenada la maternitat suïssa, perquè que era obra d’una fundació humanitària Suïssa, de la secció del SCI (Servei Civil Internacional) anomenada Cartell d’Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola. Deixà de funcionar l’any 1944 quan els nazis la tancaren durant l’ocupació de França. L’any 2004 l’edifici fou adquirit per l’ajuntament d’Elna, que el restaurà i té cura de la seva conservació.
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), infermera d’origen suís, va viatjar a Madrid el 1937 com a voluntària per ajudar a mares i nens durant la guerra civil. Després de la caiguda de la Segona República, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos. Qualsevol dona embarassada corria el risc de perdre el fill o morir ella en el part. Per això Elisabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló(ArgelersSant Cebriàel BarcarèsRibesaltes, etc.), en una llar de maternitat.
Al principi la maternitat es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d’Europa però, després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i la resta d’Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l’ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a haver d’associar-se amb la Creu Roja i acatar la política d’aquesta sobre neutralitat. Això li impedia acollir refugiats polítics sobretot jueus. Elisabeth va decidir falsejar la identitat de gran part d’ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis, va ser detinguda en una ocasió. Va salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans i 200 jueus procedents d’Europa.
El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí la Creu de Sant Jordi a Elisabeth Eidenbenz, per la seva obra humanitària.
La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a Els nens d’Elna. Bressol dels exiliats(2005).
_________________________________________
 Defensem la unitat del català!
 Tots parlem la llengua de Jordi-Pere Cerdà!
de Salses a Guardamar,
de Fraga fins a Maó i l’Alguer!
Poeta, prosista i dramaturg.
Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011
Premi d’Honor de les lletres Catalanes (1995)

dilluns, 20 de maig de 2013

Rafael de Casanova

Article de la revista AVANT nº5 publicada el 1978




divendres, 17 de maig de 2013

Coronela de Barcelona


Milícia Cívica amb vincles Gremials.
Milicians de La Coronela de Carles II fent un àpat de ranxo prop de la plaça del Born al Quarter de Mar de Barcelona.
Milicians de La Coronela de Carles II fent un àpat de ranxo prop de la plaça del Born al Quarter de Mar de Barcelona.
La Coronela neix , creix, s’organitza internament com una Milícia Civil, i arriba a la seva plena militarització durant tot el que dura el conflicte militar i polític de la Guerra de Successió Espanyola, des de l’any 1705 fins a l’any 1714.
El perquè del nom de la Coronela fins a data de l’article d’aquesta entrada, encara segueix sent un misteri. Hi ha diverses teories al respecte, però no es pot dir que cap d’elles sigui la correcte.
Aquesta Milícia no és una novetat a Barcelona, doncs és hereva d’altres formes més antigues d’organitzar l’autodefensa, garantides legalment al llarg dels temps, pel desenvolupament, l’evolució o la transformació d’usatges, privilegis, tradicions i constitucions. Els contemporanis de La Coronela del segle XVIII, van considerar-la una evolució directa de La Host de Barcelona, conformada a l’edat mitjana i copiada en altres ciutats Catalanes. Tot i això, tenir aquesta herència organitzativa d’autodefensa, no és motiu suficient com per dir o proclamar que La Coronela va ser una Milícia Ciutadana, totalment original i primerenca arreu d’Europa, perquè no seria cert, doncs aquest tipus d’institució Cívica va ser similar a les que es van desenvolupar en altres ciutats i nuclis urbans Europeus, més o menys al mateix temps.
La Coronela que sorgeix en el regnat de Carles III, és una institució nova creada per ell mateix i el seu entorn dins del programa del nou model polític iniciat per l’austriacisme, i definint-se com a successora, recull experiències i tradicions del passat, però es constitueix com un model total i perfectament acotat, definit i diferenciat de qualsevol experiència anterior.
La Coronela, no és un exèrcit, ni forma part de cap exèrcit. Les Milícies territorials i urbanes amb fesonomies diferents segons el context polític, proliferen per Europa durant els segles XVI i XVII, i les formen gent arrencada dels tallers i dels camps, que no mostren gaire entusiasme, ni habilitat per anar a combatre ni lluny ni al costat de casa.
L'uniforme d'un Milicià de La Coronela de Barcelona.
L’uniforme d’un Milicià de La Coronela de Barcelona.
Les mobiltzacions de les Milícies eren lentes, les desercions eren, massives, l’armament acostumava a estar obsolet o era deficitari, la falta d’entrenament resultava fatal per ells mateixos doncs no rendien en el camp de batalla. A la pràctica, i des del punt de vista del poder, la mobilització de la Milícia podia comportar més problemes que solucions, es veu que sovint els sobirans preferien pactar amb parlaments, ciutats o nobles una determinada quantitat de diners que no convocar a les Milícies.
El model de la Coronela de Carles III, en contrast, és molt diferent al model existent en època de Carles II, de servei puntual i poc regular, de manca de control sobre l’armament, de falta d’uniformitat en general i de comandaments designats però sense patent reial. La Coronela de Carles III, al contrari de la protocoronela de Carles II i de qualsevol Milícia d’aquest estil de la resta d’Europa, en poc temps esdevé una màquina de fer la guerra de definides característiques, i això si que la diferencia i la fa original de qualsevol altra Milícia Europea d’aquell temps. La Coronela de Carles III és una Milícia de Milicians “responsables”, amb deures i obligacions:
- La Coronela de Carles III, és una institució permanent amb responsabilitat sobre la guàrdia de portes i defenses de la ciutat.
El cos de guàrdia del Portal de Mar de la muralla de Barcelona, format per membres de La Coronela.
El cos de guàrdia del Portal de Mar de la muralla de Barcelona, format per membres de La Coronela.
- El Comandament correspon al conseller en cap, i és el seu coronel. També s’hi defineixen dos comandaments subalterns més, com són el tinent coronel i el sergent major, proposats per la Ciutat i concedits pel rei.
- La Coronela esdevé un cos homologat a un regiment i s’organitza amb batallons i companyies.
- Els comandaments de les companyies i batallons tenen el rang de capità, amb patent de càrrec atorgada pel rei, i amb una paga homologada a la dels comandaments de l’exèrcit reglat.
- La Coronela es converteix en una institució militaritzada, els seus membres, mentre realitzen el servei de guàrdia, se’ls aplica la jurisdicció militar.
- Aquesta Milícia està dotada d’uniformitat i banderes. L’equipament del Milicià és mantingut amb els recursos dels gremis, que en alguns serveis dels milicians també els hi paguen un sou.
- La Coronela queda com una Milícia armada permanentment i amb armament de qualitat proporcionat per la Corona.
Concretant, Carles III a partir del decret del 29 de novembre del 1705 inicialment ofert pel Conseller en Cap, és qui suggereix al rei la formació de La Coronela a petició del mateix rei, segons diuen F. Xavier Hernández, Xavier Rubio i Francesc Riart, que diu Francesc de Castellví a les seves Narraciones Históricas, donant així un pas decisiu en la militarització i sistematització d’un organisme d’autodefensa d’origen civil.
Fossar de les Moreres, un divendres a primera hora de la tarda, del mes d'Agost de l'any 1712.
Fossar de les Moreres, un divendres a primera hora de la tarda, del mes d’Agost de l’any 1712.


Recreacions de la Coronela de Barcelona

Correu: coroneladebarcelona@gmail.com
Telf.: +34 679.807.493











dijous, 16 de maig de 2013

Verdaguer 2013


Festa Verdaguer 2013


Poesia, natura, gastronomia i tradició s’uneixen per a celebrar el naixement de Jacint Verdaguer

Què és la Quinzena Literària?

Descarrega’t el programa


Són un conjunt d’actes  que anualment, pel mes de maig, se celebren a Folgueroles per commemorar el naixement del poeta Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845-Barcelona 1902).
Aquesta tradició, amb més de seixanta anys d’història, es coneix per  popularment per Festa Verdaguer. S’hi celebren actes de tipus familiar molt vinculats a l’entorn natural (Espai Natural Guilleries-Savassona) com l’Arbre de Maig i la Caminada o bé que altres de caràcter més urbà -sense perdre l’essència rural com el Mercat i Tast de Pagès, el Taller de Jocs Tradicionals, el Ballet de Folgueroles o el Concurs de Rams de Flors
S’hi programen també activitats culturals com conferències sobre literatura en el sentit ampli, concerts, recitals i accions poètiques com 
Flors del Desvari, una trobada poètica a l’ermita on s’inspirà Verdaguer. També s’hi dóna cita una trobada tant específica com la del  Mercat de Llibre Vell  de Poesia  que porta col·leccionistes d’arreu per mercadejar velles relíquies.

Lema 2013: 
Som hereus de la llengua de Verdaguer

Consulteu els diversos actes

Casa Museu Verdaguer

A continuació un lloc de referència sobre el poeta Jacint Verdaguer.




Jacint Verdaguer i Santaló, va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845 i va morir a Vallvidrera el 10 de juny de 1902. Escriptor romàntic i figura cabdal de la Renaixença, amb la seva obra va posar les bases de literatura catalana moderna.


La Casa Museu Verdaguer és un dels museus literaris més antics de Catalunya que va obrir les seves portes - en ple franquisme l’any 1967- impulsat per la societat civil, especialment pels Amics de Verdaguer. La Casa Museu forma part de la casa familiar on el poeta va viure els primers anys de la seva vida. Situada en un carrer de velles llambordes és un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de poble del segle XVII i està ambientada a mitjans del segle XIX. A la planta baixa el visitant segueix les etapes de la vida i obra del poeta. Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana d’un poblet de l’època, i al dalt més alt es pot visitar l’exposició temporal i visionar un suggeridor audiovisual sobre la dramàtica trajectòria de l’autor. 



Les dimensiones reduïdes del museu i l’interès patrimonial de l’entorn ens permeten entendre Folgueroles com un museu obert. A les façanes dels diversos carrers podem llegir fragments dels poemes, veure les cases on va viure, visitar els temples, i recórrer l’entorn natural i els diversos monuments erigits a la seva memòria.

Casa Museu Verdaguer 
Carrer Major 7
08519 Folgueroles
Telèfon i fax: (+34) 938 122 157 
Correu-e: info@verdaguer.cat



Horaris 



De dimarts a diumenge de 10 a 13,30 h. Tancat els dilluns no festius.
Dimarts de 17 a 19 h. 
Dissabtes de 17 a 19h. (de l’1 d’abril al 1 de novembre)



Obert tot l’any excepte els dies 25 i 26 de desembre i l’1 de gener.
Les visites concertades poden tenir horaris més amplis. 



Com arribar-hi 



A 5 Km de la ciutat de Vic, comunicada a través de la C-17 de Barcelona a Puigcerdà. 
Des de Vic cal agafar la N-141d de Vic al Pantà de Sau. Eix Transversal de Lleida a Girona C-25, sortida 187 (Calldetenes / Sant Julià de Vilatorta).
Comunica amb les carreteres locals de Tavèrnoles i de Sant Julià de Vilatorta. Travessa el terme un sender de llarg recorregut.



Transport públic: 
Hi ha una línea regular d’autobusos de Vic a Folgueroles. Comasolivas, telèfon:938 862 614       
Vic està comunicat amb Barcelona, Lleida i Girona a través d’autobus. www.sagales.com.
La ciutat de Vic també està comunicada amb la línia de tren de Barcelona a Puigecerdà. www.renfe.es 



Tarifes entrada 



General: 3 € per persona 
Reduïda: 2.50 € per persona 
Suggeriment per a grups: Visita a la Casa Museu i breu recital de poesia a l’ església 4.00 €


Gratuït:
Visitants individuals menors de 12 anys, persones en atur ,docents, carnet de l’ICOM, socis d’Amics de Verdaguer i socis de la Societat Verdaguer.



Entrada reduïda:
Carnet de jubilat, discapacitats, grups escolars i esplais, carnet biblioteca,  Associació de Museòlegs.



Entrada 2x1
presentant acreditació:
El 9 Nou, Carnet Jove, Associació St. Tomàs, Amics de l’Atlàntida, club Super 3,TR3SC, ÒMNIUMCULTURAL i Amics d’Espais Escrits



10% de descompte  en les  activitats del museu  
presentant  acreditació: Associació Sant Tomàs



10% de descompte publicacions FJV: AELC, EE



Les propostes que es porten a terme a la Casa Museu són inclusives, adaptables per a persones amb discapacitats

dimarts, 14 de maig de 2013

C.A.D.C.I.

Aquesta vegada em plau de recordar la refundació del CADCI amb un article de la revista AVANT nº5 publicada el 1978




Logotip del CADCI

dilluns, 13 de maig de 2013

Commemorem a Jacint Verdaguer, el Pacte dels Vigatans i a la mort de Bac de Roda


Commemorem

 Naixement de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 17 de maig del 1845)
Pacte dels Vigatans a l’ermita de Sant Sebastià (17 de maig del 1705)
300 anys de l’execució de Bac de Roda (Vic, 2 de novembre del 1713)

Diumenge, 19 de maig del 2013
 


Programa:                                                                                 

A les 8:  Sortida autocar: Plaça de la Universitat, davant de la Universitat.

A les 9.15: Arribada a Folgueroles. Esmorzar.
A les 10: Assistència als actes en honor del poeta Jacint Verdaguer: 
          
Concurs de rams
► Mercat del llibre vell de poesia

► Mercat i tast de pagès
► Ofrena floral al monument a mossèn Cinto Verdaguer
► Ballet de Folgueroles i altres danses
A la 1.30: A can Dachs: Parlament d’homenatge a Verdaguer, a càrrec del M. Hble. Sr. Artur Mas,
   president de la Generalitat de Catalunya, i de l’Ilm. Sr. Carles Baronet, alcalde de Folgueroles
A les 2.15: Dinar col·lectiu de commemoració del Pacte dels Vigatans a l’ermita de Sant Sebastià
   Preu del dinar: 10 € els socis d’Òmnium Cultural i 12 € els no socis
► Sobretaula. Balls tradicionals amb el músic Víctor Viladot, mestre del batec.
        ► A les 5.30: Visita a la històrica masia d’En Bac de Roda

Defensem la unitat del català!

Tots parlem la llengua de Verdaguer!
de Salses a Guardamar
de Fraga fins a Maó i l’Alguer!

 Import autocar: 25 €    
 
Organització dels actes:
Casa Museu Verdaguer de Folgueroles
Òmnium Cultural d’Osona 
 
Col·laboració i Inscripcions: 
Indrets del Record: 93 317 84 68
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC): 93 213 76 48
El pagament de 25 € s’ha de fer efectiu a l’IPECC, a “la  CAIXA” c/c 2100-1006-52-0200061004


Més informació i inscripcions:
INSTITUT DE PROJECCIÓ EXTERIOR  DE LA CULTURA CATALANA                                                 
Hotel d’Entitats. Providència, 42. 08024  BARCELONA (Països Catalans)
Tel: 93 213 76 48 // e-mail: ipecc@ipecc.cat // Web: www.ipecc.cat

 
 
El Pacte dels Vigatans 1705


El Pacte dels Vigatans és un document signat el 17 de maig del 1705 per diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com “els Vigatans” i més oficialment com a Companyia d’Osona, que s’aplegaren a l’ermita de Sant Sebastià, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (bisbat de Vic).  Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d’Anglaterra, els anglesos facilitarien ajuda militar enfront de Felip V de Castella, així com es comprometien a respectar Carles III i les lleis catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana. Un mes més tard, el 20 de juny de 1705, els comissionats Domènec Perera i Antoni de Peguera i d’Aimeric es reunirien a la capital de la República de Gènova, per tal de signar el pacte amb Mitford Crowe, l’enviat de la reina Anna d’Anglaterra, el Tractat de Gènova.

Assistents a la reunió a l’ermita de Sant Sebastià

El 17 de maig del 1705 se signà el Pacte dels Vigatans en el qual s’acordà el desig de la Gran Aliança de fer un gran desembarcament de tropes prop de Barcelona. A canvi, la Companyia d’Osona, coneguda com “els Vigatans”, havia de provocar un aixecament amb 6.000 homes que servís de cap de pont al posterior desembarcament de tropes. El dia 1 de juliol de 1705, els Vigatans varen proclamar rei Carles III a la plaça de Vic.


Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda, va ser un militar nat a Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i Masies de Roda) el 28 de maig del 1658.

Fill d’Onofre Macià, del mas Macià, i d’Escolàstica Ambert, de la ciutat de Vic. Als catorze anys es va casar amb la pubilla del Mas Bac de Roda (avui en dia pertany a les Masies de Roda), i agafà el cognom de la seva dona.


Fou un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l’aixecament a favor de Carles d’Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713. Fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre del 1713.

Bac de Roda participà com a comandant de fusellers en el Combat del Congost, sota les ordres del general Moragues, on foren derrotades les tropes borbòniques en intentar ocupar Vic. Després del desembarcament de les tropes de l’Aliança a Barcelona i la posterior conquesta de la ciutat per part dels austriacistes el novembre del 1705, Bac de Roda es retirà momentàniament de la lluita. Quan les tropes borbòniques van procurar recuperar el control de Barcelona, Bac de Roda va rebre l’encàrrec de vigilar i defensar, al capdavant de 600 homes, la línia que dividia la ciutat del castell de Montjuïc. El 7 d’abril de 1706, les seves tropes varen trencar la trinxera borbònica aixecada a l’altura de Santa Madrona per a aïllar Montjuïc de la ciutat.
El 1709, ja amb el grau de coronel, va dirigir un grup de fusellers que va retenir els francesos provinents de l’Empordà. Amb la mort de l’emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic el 17 d’abril 1711, Carles fou el nou arxiduc. Les tropes austroalemanyes varen començar llavors un progressiu replegament. El vigatans van seguir aixecant partides i van continuar amb la tàctica de guerrilles, en una situació ja molt més complicada. La tropa de Bac de Roda va rebre la missió de defensar Barcelona junt amb Antoni Desvalls, marquès de Poal. D’altra banda, el 28 d’agost del 1713, les tropes borbòniques del duc de Bacamonte van enfilar el Congost i venceren els vigatans: Osona era ocupada i comandada pels borbònics.
L’any 2011, l’ermita de Sant Sebastià, on se celebrà el Pacte dels Vigatans, va ser declarada bé cultural d’interès nacional.
Làpida commemorativa d’En Bac de Roda, a les Davallades de Vic,
on fou executat.


No em maten per ser traïdor
ni tampoc per ser cap lladre,
sinó perquè he volgut dir
que visqués tota ma pàtria.
La masia de Bac de Roda



Cançó popular: Bac de Roda

Bac de Roda, Bac de Roda,                                   
jo et pogués ressuscitar!
Qui et veiés alçar de terra
lo pendó dels Vigatans!
Per veure’t una hora alçar-lo
de vida daria els anys,
son llibre de privilegis
amb la mà esquerra mostrant,
escrit per puntes de sabre,
de nostres avis amb sang!

        Jacint Verdaguer
                              1863

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.