dimecres, 27 de març de 2013

General de l'exèrcit de Catalunya, Francesc Moragues

Tal dia com avui, el 27 de març del 1715, el general Moragues va ser assassinat pel nou règim borbònic. Va ser arrossegat descalç pels carrers de Barcelona, decapitat i esquarterat, quedant el seu cap dins d'una gàbia sobre el Portal de Mar durant 12 anys. Glòria i honor als herois del 1714! Donec Perficiam!

 GENERAL MORAGUES, LA LLUITA CONTIUNA!

 
 


Vicent Andrés Estellés

Avui fa 20 anys de la mort del gran poeta i escriptor Vicent Andrés Estellés, tot un exemple de compromís per la nació des del País Valencià

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993)[1] era un periodista, escriptor i, un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en la seua llengua.
Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de Corella.

més informació

dimarts, 26 de març de 2013

De LLuís LLach a Miquel Martí i Pol

Un sentidíssim homenatge a la memòria de Miquel Martí i Pol en el desè aniversari de la seva mort

ESTIMAT MIQUEL


Durant vint anys, des del 1982 i fins a la mort del poeta, Lluís Llach i Miquel Martí i Pol van col·laborar estretament. El resultat de la seva col·laboració és ben conegut, un seguit de cançons i quatre composicions llargues: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies. El que no és gens conegut és el rerefons personal d'aquest treball conjunt: la profunda amistat que unia el poeta i el cantant i la manera com, a còpia de faxos, salvaven la distància i tiraven endavant la feina conjunta. Amb aquest llibre emotiu i revelador, Lluís Llach treu a la llum els detalls d'una de les col·laboracions artístiques més significades en la cultura catalana recent i ret un sentidíssim homenatge a la memòria de Miquel Martí i Pol en el desè aniversari de la seva mort.

diumenge, 17 de març de 2013

Òmnium prepara a Burgos un acte d'homenatge a Carrasco i Formiguera



El 9 d'abril de l'any 1938, l'advocat i polític catalanista Manuel Carrasaco i Formiguera era afusellat per l'exèrcit franquista a la presó de Burgos. Instants abans havia cridat: "Visca Catalunya Lliure". 75 anys després, Òmnium Cultural vol honorar i recordar una de les figures del catalanisme de principis del segle XX i per això organitzarà un acte davant de la presó de Burgos on el polític català va ser afusellat.
L'acte, que compta amb les autoritzacions necessàries, serà el proper diumenge 7 d'abril a les 12h davant la presó de Burgos (Av/ Costa Rica) i comptarà en unes audicions de cançons, la lectura d'uns textos del propi advocat per part d'un representant d'Òmnium i la cloenda, a càrrec d'un membre de la família Carrasco i Formiguera.

Barcelona recorda les víctimes dels bombardejos en un homenatge a la Gran Via

La vicepresidenta del Govern destaca que "per temps que passi no oblidarem aquesta salvatjada"
rere

Sota el monument 'Encaix', a la Gran Via de Barcelona, s'ha commemorat aquest diumenge el 75è aniversari d'un dels episodis més dramàtics de la història de la ciutat amb una ofrena floral. Es tracta dels bombardejos que va viure Barcelona el 17 de març de 1938 i en els quals van perdre la vida un miler de persones i més de 1.500 en van resultar ferides. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha ressaltat la importància de l'acte per recordar que "per temps que passi no oblidarem aquesta salvatjada i sempre la condemnarem perquè contra la barbàrie no hi pot haver ni oblit ni indiferència". A més, Ortega creu que aquest aniversari també és un acte de "reafirmació dels nostres anhels i del nostre país".
Autoritats i diversos supervivents dels bombardejos que va viure la ciutat de Barcelona l'any 1938 han commemorat aquest diumenge el 75è aniversari d'un dels episodis més dramàtics de la història de la ciutat. Un miler de persones van morir en un atac aeri sobre Barcelona per part de l'aviació feixista italiana durant la Guerra Civil.
L'acte s'ha celebrat davant del monument 'Encaix', a la Gran Via de Barcelona, inaugurat l'any 2003, i que commemora les persones mortes en bombardejos feixistes entre els anys 1937 i 1939. En aquest indret es va produir l'episodi més cruent dels bombardejos, ja que una bomba d'un avió italià va impactar contra un camió carregat d'explosius i va deixar centenars de morts. Una ofrena floral al monument ha volgut recordar aquest episodi perquè "per temps que passi mai no oblidarem una salvatjada com aquesta i sempre la condemnarem", ha afirmat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.
Durant el seu discurs, Ortega ha assegurat que l'acte de commemoració no és només de memòria i record a les víctimes, sinó també de "defensa de totes les possibles víctimes d'atrocitats". "És un acte en defensa de la pau, de la convivència i de la llibertat", ha afegit. A més, la vicepresidenta del Govern creu que "Catalunya és un poble que vol treballar i progressar en pau i en llibertat i, per tant, crec que l'acte d'avui, per damunt de tot, també és un acte de reafirmació dels nostres anhels i del nostre país".
De la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que els fets van ser provocats per "tots aquells que menyspreaven la democràcia i no creien en el valor de la llibertat i la política". Trias ha volgut remarcar que "mai un conflicte armat resoldrà els desacords polítics i, per això, hem de centrar els nostres esforços en la construcció de la pau, aquí i arreu".

La solidaritat del Govern italià
El cònsol d'Itàlia a Barcelona, Daniele Perico, també ha estat present en l'acte de commemoració i ha volgut fer arribar el sentiment de solidaritat del govern italià envers les famílies de les víctimes de la Guerra Civil. "La història d'Europa dels darrers 50 anys i el naixement i l'evolució de la Unió Europea demostren que és possible la reconciliació i la construcció d'una societat basada en els valors de la llibertat, la igualtat i la democràcia".

Els bombardejos, a l'Ara.cat

Santos Santamaría


Desenes de persones recorden el mosso d'esquadra mort el 2001 en un atemptat d'ETA a Roses

Santos Santamaría treballava desallotjant la zona on la banda va fer esclatar un cotxe bomba
Membres de diferents cossos de seguretat, durant l'ofrena floral d'aquest diumenge / ACN
Membres de diferents cossos de seguretat, durant l'ofrena floral d'aquest diumenge / ACN
 
Unes 150 persones han assistit a la missa i l'ofrena floral que, com cada 17 de març, es realitza al monòlit situat davant l'hotel Montecarlo de Roses, on el 2001 va morir l'agent dels Mossos d'Esquadra Santos Santamaría en un atemptat d'ETA.

més inf ara.cat

diumenge, 10 de març de 2013

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.