diumenge, 20 de gener de 2013

Marc Font, soldat de Catalunya.



Costa de passar aquesta nit, va ser cap a les 5 de la tarda quan vaig saber que en Marc havia mort. Ha estat un cop massa fort, era un noi ple de vida, enamorat del seu país, sempre el veies amb ganes de fer coses. La seva militància pel país era de 24 hores al dia. Un patriota que vivia per un ideal.
El vaig conèixer quan va tornar d’Irlanda, volia lluitar pel país i ho volia fer amb nosaltres, els més bojos entre els bojos, no era polític. Ell, com nosaltres, era un soldat de Catalunya. 
El seu activisme era apassionat, estimava el seu país i les seves muntanyes, fruïa del excursionisme, el fútbol o una nit de bogeria. La diferència d’edat va fer que no compartíssim corrandes però ens trobàvem a cada moment decisiu del país, amb la seva estelada o Creu de Sant Jordi, allà hi era ell amb ganes de servir, de lluitar.
S’ha allunyat allà on la pau hi regna, a les muntanyes de Núria, era massa jove per deixar-nos i sabem que el seu record serà ben viu en cada moment de les nostres vides per què ell ens donarà forces, ell ens empentarà a seguir lluitant i ho farem per ell també. Seguirem lluitant per una Catalunya Lliure i Catalana, no tant sols pel nostre país, pels catalans, sinó per en Marc, per què des del cel pugui veure com el seu somni ha estat assolit.
És fàcil de dir i difícil d’assolir però voldria que el recordéssim rient i amb el somriure als ulls, ple d’il•lusions i que ens espera amb una cervesa a la mà per celebrar la nostra llibertat. Sobretot pel seu germà Jaume i els seus pares, tingueu el cor fort per què el retrobareu al més enllà, l’esperit mai mort i el seu planarà damunt vostre, damunt de tots.
El nostre millor homenatge serà seguir lluitant per una Catalunya Lliure i Catalana. 
Marc Font, soldat de Catalunya, no permetrem la teva absència, seràs sempre present entre nosaltres. 

Escrit d'un company i amic seu.

La marxa d'en Marc ens toca a molts de ben a prop, a l'edat de 29 anys ens va deixar a la Vall de Núria un patriota, amic i company, militant de l'indepentisme intransigent d'Unitat Nacional Catalana, Joventuts Nosaltres Sols! i Identitat Catalana i cofundador de Palestra.
Marc Font, seràs present sempre i per tu anirem fins la victòria.






dimecres, 16 de gener de 2013

Violant d'Hongria

Imatge de Jaume I i Violant d'Hongria




Violant pertanyia a la Casa reial d'Hongria (dinastia Árpád).









































































































El 1234, a proposta del papa Gregori IX, fou estipulat el seu matrimoni amb el rei Jaume I el Conqueridor.[2] Segons s'acordà als capítols matrimonials, la núvia aportava en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els seus avis havien tingut a Nemours i Borgonya. Res de tot això no s'arribà a fer efectiu i Jaume I li assignà la senyoria de Montpeller, la baronia d'Omeladès i el vescomtat de Millau per al manteniment de la seva casa.
El casament, que causà una gran sensació a Europa, fou celebrat el 8 de setembre de 1235 a la catedral de Barcelona.
Violant fou la segona esposa del monarca catalanoaragonès, amb el qual tingué nou o deu fills:
Violant fou una dona de talent i de caràcter. Al costat de Jaume I, tingué un important paper en la política de la Corona d'Aragó. Fou un dels consellers més valuosos del rei, sobre el qual exercí una forta influència malgrat les amants que aquest no deixà de tenir durant el seu matrimoni.
Intervingué decisivament en acords internacionals tan importants com el tractat d'Almirra amb Castella (1244), en les condicions signades amb Zayyan ibn Mardanix per a la rendició de la ciutat de València, en la qual entrà triomfalment amb el seu espòs el 9 d'octubre de 1238, i en les diferents versions dels primers testaments de Jaume I. En les projectades particions del regne, intentà sempre afavorir els fills propis i enemistar el monarca amb l'infant primogènit Alfons, fill del primer matrimoni del Conqueridor amb Elionor de Castella.

Escollí sepultura al monestir de Vallbona de les Monges
Fitxer:Tomba Violant d'Hongria.JPG
Les despulles de la reina foren traslladades a aquest sepulcre l'any 1275, tal com indica una inscripció al lateral visible de la caixa (Fuit translata donna | Violans regina | Aragonum | anno 1276).

Més informació aquí

dissabte, 5 de gener de 2013

Vicenç Albert Ballester i Camps


 
Un record a Vicenç A. Ballester, considerat dissenyador de la bandera estelada, un patriota molt oblidat que creà l'ensneya que avui tots onegem amb orgull, la quatribarrada amb estel. Sobre la seva figura i l'estelada trobareu molta informació al llibre L'origen de la bandera independentista.

 
Vicenç Albert Ballester i Camps (Barcelona, 1872 - el Masnou Maresme, 1938) fou un actiu nacionalista català, considerat per alguns el dissenyador i difusor de la bandera estelada. Havia treballat a la marina mercant com a pilot, però ho deixà i es dedicà a les activitats catalanistes. El 1901 fou membre del Foment Autonomista Català i cap de La Reixa, i com a tal organitzà els actes de l'onze de setembre de 1908 que li costaren una condemna a presó. Milità també en l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el 1903 fundà la revista La Tralla, on firmava amb els pseudònims VIC (Visca la Independència de Catalunya) i VICIME (Visca la Independència de Catalunya i Mori Espanya). Milità a l'Associació Nacionalista Catalana. Col·laborà també al butlletí del CADCI i formà part d'Unió Catalanista.
El 1918, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, fou un dels impulsors del Comitè Pro Catalunya, que volia donar difusió a l'esforç dels Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial per tal de demanar a la Societat de Nacions que donés suport la independència de Catalunya. Va donar suport a la campanya exterior d'Estat Català i Francesc Macià, tot i que fou crític amb la invasió des de Prats de Molló. Fou des del 1924 el darrer president d'Unió Catalanista, i amb ell es va convertir en partit polític i adoptà l'independentisme com a ideari. Col·laborà amb nombroses revistes catalanes d'Amèrica, com Ressorgiment de Buenos Aires i La Nova Catalunya de l'Havana. Greument malalt, va morir poc abans de finar l'ocupació franquista de Catalunya.

La Tralla - Octubre de 1938, número dedicat al seu traspàs.


Dibuix de J. Altimira. Al centre hi trobem un retrat de Ballester i l'inscripció "Nasqué a Barcelona el 18 de setembre de 1872 i morí al Masnou el 15 d'agost del 1938





Imatge de balcons engalanats amb l'estelada i la bandera europea, en motiu de la Diada de Catalunya l'any 2012. Fotos: Reuters.

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.