dijous, 26 de novembre de 2009

Restauració de la tomba de Pere II el Gran



Especial informatiu sobre el projecte de restauració del monestir de Santes Creus. En parlem amb una de les responsables del projecte, Marina Miquel, cap de l'àrea de Gestió de Monuments del Museu d'Història de Catalunya.

dilluns, 23 de novembre de 2009

L'activista cultural Feliu Matamala mor als 97 anys a Girona

cEl fundador de l'emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona va ser reconegut aquest any amb la creu de Sant Jordi

El conegut llibreter i activista cultural Feliu Matamala i Teixidor (Amer, 1912) ha mort aquest diumenge a Girona a 97 anys.

Casat i pare de sis fills, era una persona compromesa per la defensa de la llengua i la cultura catalana i l'administrador i president de l'emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona. Com a empresari, també va fundar les empreses Stein i Establiments Linel.

Entre els guardons rebuts, destaca la Creu de Sant Jordi que aquest mateix any li va donar la Generalitat, "per la seva contribució a la catalanització de la vida gironina i a la consolidació de les llibertats". Aquest guardó reconeixia així la seva faceta com a activista cultural i impulsor d'iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als últims anys de la seva vida. La seva delicada salut van fer que el lliurament no es fes a Barcelona sinó a Girona, de mans del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. La seva filla, Rosa Maria Matamala, va recordar durant l'entrega el seu caràcter "lluitador", "fins i tot en els moments més foscos en què ningú tenia esperances que la situació de la llengua pogués prosperar".

L'any 2004 va rebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat i aquest 2009, va ser condecorat amb la distinció de Ciutadania de l'Ajuntament de Girona.

L'enterrament serà aquest dimarts a la tarda a l'església de Santa Susana del Mercadal de Girona.

Avui.cat

diumenge, 22 de novembre de 2009

En record dels Maquis

Germans Gasull i Gil.

dimarts, 10 de novembre de 2009

El bisbe més proper

La societat civil i eclesiàstica homenatja Joan Carrera un any després de la seva mort. Destaca la seva catalanitat i el seu paper de comunicador

La societat civil i eclesiàstica catalana va retre ahir a la basílica de Santa Maria del Mar un sentit homenatge a qui va ser bisbe auxiliar de Barcelona, Joan Carrera, un any després de la seva mort.

L'acte, organitzat pel Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans, tenia el suport de quasi un centenar d'entitats del país, que van voler recordar un home proper a tothom i respectat per tots els sectors socials, i a qui comparen amb el bisbe Torras i Bages.
L'homenatge va començar a dos quarts de vuit del vespre, quan la Coral Sant Jordi va entonar El cant de la senyera, i bàsicament va consistir a dibuixar el perfil d'un home que, com va dir el seu amic i deixeble, el filòsof Josep Maria Esquirol, va defensar els seus ideals amb fermesa, no va tenir mai afany de poder i que, d'una manera senzilla, "responia a tothom qui el demanava, sense jutjar mai ningú".

En l'acte es va fer èmfasi de les quatre passions del bisbe Carrera: l'Església, els mitjans de comunicació, el seu compromís social i obrer i Catalunya.

Especialment aplaudida va ser la intervenció de Teresa Pou, periodista i exdirectora de Ràdio Estel, emissora fundada per Carrera, que va recordar la fermesa amb què el bisbe va defensar aquest mitjà, la seva filosofia i la seva catalanitat i com, a la seva mort, els sectors més conservadors de l'Església instal·lada a Catalunya van intentar fulminar-lo.

Pou va recordar el bisbe més mediàtic, el que no tenia pèls a la llengua i no va dubtar en enfrontar-se a la Conferència Episcopal Espanyola per la COPE i pel seu "maridatge" amb el PP. També va destacar el "paper difícil" que va haver de viure Carrera quan va ser objecte de ferotges atacs després d'opinar en veu alta que l'Església espanyola havia de demanar perdó per la Guerra Civil. "Mai no passarà de bisbe auxiliar", va recordar Pou que va escriure aleshores La Razón. I així va acabar sent.

Antonio Balmon, alcalde de Cornellà, ciutat on va néixer i viure el bisbe, va recordar que Carrera va conèixer en aquesta i altres ciutats del voltant de Barcelona, on va treballar fermament sempre al costat de la classe obrera, "la ciutat inacabada". "No només la va conèixer -va dir Balmon-: la va entendre, la va comprendre. Va saber de l'amargor de molta gent que havia de viure lluny de casa seva. I va prendre partit". "Va tenir l'audàcia i el coratge d'implicar-se".

L'expresident Jordi Pujol, coetani i amic de Carrera, va parlar de l'amor del bisbe per aquest país que, va dir, "viu un moment difícil, igual que l'Església catalana". Pujol va recomanar l'últim llibre d'escrits de Carrera, que justament es presentava ahir, Els que ens han precedit, sobre personatges que el van influir. "És un tresor. Llegeixin-lo ara que un tel de tristesa plana sobre el país", va recomanar. I amb el llibre de Carrera a la mà Pujol va citar Joan Sales: "Cap poble sòlid ha de dubtar d'ell mateix per la feblesa d'uns pocs".

www.avui.cat

.

.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.

EL CEMENTIRI ÉS PLE D'HEROIS.